Virginal

El virginal és un instrument musical de corda pinçada i tecla.^[1] Va tenir la seva esplendor durant el segle xvi i xvii als Països Baixos i Anglaterra. La ciutat d'Anvers fou un dels centres més importants en la fabricació de virginals.^[1] La paraula prové del llati virginalis, de virgo, «noia» perquè eren principalment les noies que el tocaven.^[2][3]

Virginal

Tipus	instrument de corda pinçada, cítara de caixa i instrument de teclat
Classificació Hornbostel-Sachs	314.122-6-8

Oli sobre tela de Johannes Vermeer mostrant una dama davant d'un virginal, a la National Gallery de Londres.

Segons Roland de Candé fins al segle xvii el nom de virginal a Anglaterra designava tots els instruments de tecla i corda pinçada. El virginal té una sola corda per tecla, a diferència del clavecí.^[4]

Referències

1. «virginal». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «virginaal». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origen dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 994. ISBN 90-6648-312-1.
3. «virginal²». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. de Candé, Roland; Andrès, Ramón. Diccionario de instrumentos musicales (en castellà).

Viccionari