Vindhya

Vindhya (sànscrit: विन्‍ध्य, utilitzat generalment en plural a la literatura clàssica de l'Índia) és una serralada de muntanyes a l'Índia que separa el subcontinent indi entre nord i sud. S'estend a l'oest fins a la part oriental del Gujarat i a l'est fins al Ganges a Mirzapur; a la part sud les muntanyes estan regades pel Narmada. La part nord està regada pel Kali Sindh, Parbati, Betwa i Ken. El riu Son rega la part sud-oriental.

Vindhya

Tipus	serralada
Localització
Entitat territorial administrativa	Madhya Pradesh (Índia), Chhattisgarh (Índia), Gujarat (Índia), Uttar Pradesh (Índia) i Bihar (Índia)
24° 37′ N, 82° 00′ E
Característiques
Altitud	752 m
Dimensió	1.000 () km
Material	gres

Aspecte de la serralada de Vindhya

Característiques

Junt amb les muntanyes Satpura, la serralada de Vindhya, forma la zona fluvial del centre de l'Índia, amb les fonts del Chambal, Betwa, Sonar, Dhasan i Ken entre altres.

Té diverses serralades secundàries: Uindhachal la més al nord, les muntanyes Panna o Bhanrer, les muntanes de Bhilsa i les de Jhabua. L'altitud mitjana és de 500 a 600 metres. És una serralada de perfil suau amb una alçada màxima de 1048 m. Són muntanyes geològicament antigues on s'han trobat fòssils del Cambrià.^[1] Les ciutats d'Indore i Bhopal es troben a l'altiplà definit per la serralada de Vindhya.

Importància tradicional i literària com a frontera

Aquestes muntanyes dividien antigament l'Índia del nord de l'Índia del sud. Són probablement les muntanyes que Claudi Ptolemeu anomena Ouindion.

Una definició tradicional del nord de l'Índia que es troba sovint a la literatura és "al nord de la serralada de Vindhya. Així aquestes muntanyes formaven en temps històrics una línia divisòria entre el nord i el sud de l'Índia, com per exemple durant l'Imperi Gupta sota el regnat de Samudragupta.^[2]

Els Vindhyas també es troben a la narrativa del Rishi Agastya com a frontera entre el nord i el sud de l'Índia.^[3] El Manusmṛti també defineix la serralada de Vindhya com a límit meridional de Aryavarta (nom clàssic, i ara obsolet, de la zona nord de l'Índia).^[4]

Referències

1. Bengtson S, Belivanova V, Rasmussen B, Whitehouse M. (2009). The controversial "Cambrian" fossils of the Vindhyan are real but more than a billion years older. Proc Natl Acad Sci U S A. 106: 7729–7734 PMID: 19416859
2. John Stewart Bowman, "Columbia Chronologies of Asian History and Culture", Columbia University Press, 2000, ISBN 0-231-11004-9, Snippet:... Samudragupta is notable for the king's tireless military campaigning and expansion of empire. He conquers the entire Aryavarta ... His expeditions into south India are unsuccessful; the Vindhya hills form the southern boundary of empire ....
3. Varadaraja V. Raman, "Glimpses of Indian Heritage", Popular Prakasan, 1989.
4. Kallidaikurichi Aiyah Nilakanta Sastri. A history of South India from prehistoric times to the fall of Vijayanagar. Oxford University Press, 1976. «... The Vindhya range was the recognized southern limit of the Aryan land. Manu states distinctly that the country between the Himalayas and the Vindhyas and between the eastern and western oceans comprised Aryavarta, the abode of the Aryas ...»

• Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
• Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.