Vindelícia

Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.

Vindelícia

Vindelícia, la zona septentrional de Rècia (en morat)
Tipus	administració provincial romana
Localització

Va ser creada en temps d'August com a província independent, però a finals del segle I es va unir amb Rècia o Rètia (Rhaetia). Al segle iii es van separar altre cop i Rècia Primera (Rhaetia Prima) era l'antiga Rècia mentre Rècia Segona (Rhaetia Secunda), era l'antiga Vindelícia.

En temps d'August, Vindelícia tenia per límits la Germània Magna al nord, o sigui el Danubi i el Limes o Vallum Hadriani. A l'oest el territori dels helvecis, al sud, Rècia (separades probablement pels Alps Rètics encara que no consta enlloc), i a l'est Nòric (separades pel riu Inn, antic Oenus), segons defineix Claudi Ptolemeu. Així doncs abraçava la part oriental de l'actual Suïssa, parts de Baden-Württemberg i Baviera, i el nord del Tirol.

El país era pla, i només tenia en una banda els contraforts alpins. Segons Dió Cassi els habitants es dedicaven a l'agricultura i el país era fèrtil. El Lacus Brigantinus, al sud-oest, pertanyia a Vindelícia.

Estava poblat pels vindèlics una tribu emparentada amb els retis, d'origen celta i Tiberi els va sotmetre. Segons Estrabó va traslladar molts dels seus habitants a altres territoris. Les tribus del poble vindèlic, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, eren els brigantis, els runicates, els leuns, els consuantes, els clautinatis, els benlaunis, els estions i els licates.

Tenien com a ciutats principals Augusta Vindelicorum (capital), Castra Regina, Arbor Felix, Brigantium (actual Bregenz), Castra Vemania, Campodunum, Abodiacum, Abusina, Quintiana Castra, Batava Castra, Vallatum, Isinisca, Summontorium i Pons Oeni (actual Rosenheim).^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). «Vindelicia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 febrer 2021].