From Wikipedia, the free encyclopedia
Vilém Blodek, AFI /bílemblóðek/[1] nascut Vilém František Plodek (Praga, 3 d'octubre de 1834, Praga, 1 de maig de 1874), fou un compositor txec del període del romanticisme musical txec, flautista, pianista, director de cor i professor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Franz Seraph. Wilhelm Plodek 3 octubre 1834 Praga (Txèquia) |
| Mort | 1r maig 1874 (39 anys) Praga (Txèquia) |
| Sepultura | cementiri d'Olšany |
| Formació | Conservatori de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, professor d'universitat, director de cor, pedagog, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori de Praga |
| Gènere | Simfonia |
| Instrument | Flauta i piano |
Signatura  | |
      
| |
De família humil, fou educat en una escola pia alemanya de Praga. Després d'estudiar composició amb Jan Bedřich Kittl, flauta amb Antonín Eiser i piano amb Alexander Dreyschock al Conservatori de Praga (1846–52) [2] va treballar dos anys a Lubycza Królewska, Galítsia, com a professor particular de música. El 1855 va tornar a Praga, on va treballar com a director d'orquestra, pianista i professor de piano. El 1860 es va convertir en professor de flauta al Conservatori de Praga. Va treballar com a compositor pràcticament des de la seva infància.[3] Es va casar amb[4] el 1865 amb la noble Marie Daudlebská de Sternberk (*1841),[5] que era filla de l'advocat de Praga Jakub Daudlebský de Sternecko i Marie (de soltera Kalinová) de Jäthenstein.[5]
Van tenir un fill, Vilém (* 1866) i dues filles.[6] Blodek va passar els darrers quatre anys de la seva vida a l'Institut de malalts mentals de Kateřinkym a Praga,[5] on també va morir prematurament als 39 anys.[5] Està enterrat al cementiri d'Olšany (part 4, secció 13, tomba núm. 33).
Blodek va començar a compondre al conservatori a l'edat de 13 anys (sextet de cordes, 1847) em un estil que devia molt al seu professor Kittl i als primers romàntics alemanys (Weber, Mendelssohn i Schumann.)[3]
L'obra més coneguda de Blodek és la seva òpera en un acte V studni (Al pou),[3] representada primer al Teatre Provisional al novembre de 1867. És un dels diversos llibrets d'òpera de poble escrits per Sabina, compta amb un repartiment de quatre personatges i està format per un grapat de números tancats: cinc solos, dos duets, un quartet, una obertura i un intermezzo i tres breus conjunts per a cor i solistes. Fou la primera òpera còmica txeca que substituïa el diàleg parlat per un recitatiu. L'òpera de Blodek és sovint considerada com una de les òperes més txeques després de les de Smetana (va ser escrita poc després de l'estrena de La núvia venuda). La següent òpera de Blodek, Zítek ,[3] de nou amb un llibret de Sabina (una comèdia històrica desenvolupada en el segle XIV), era una obra més ambiciosa tant en el seu vocabulari musical com en la seva forma operística. Era una òpera completa en tres actes, que feia un intent de trencar les divisions entre els números tancats de la seva predecessora, fent servir arioso i cors més integrats en l'acció. Blodek va completar només un acte i part del segon abans de la seva mort;[3] la vídua de Blodek va demanar a Smetana, ja malalt, que l'acabés, però aquest va declinar l'oferiment, fent referència al seu estat de salut i afirmant ue "l'obra en si no guanyaria res fragmentada originalment en dos talents diferents".[3] Finalment, l'obra va ser completada per František Xaver Váňa[3][7] i va ser representada per primera vegada el 1934, en el centenari del naixement de Blodek.[3]
La història de Zítek es basa en l'empresonament, històricament documentat, del rei txec Venceslau IV a mans dels nobles bohemis. En aquesta obra musical-dramàtica, Blodek va abandonar la tradició de l'òpera numerada, i les actuacions individuals se succeeixen immediatament amb l'objectiu de no interrompre el flux musical. En aquesta òpera, la simetria de les parts individuals, que normalment era ABA o AB, desapareix.
Les versions impreses de Liebeslieder/Písní milostných van ser publicades el 1909 gràcies a l'editor Mojmír Urbánek. Van aparèixer més de 30 anys després de la mort del compositor. El cicle es va publicar en dues versions diferents en alemany i txec. L'autor de la traducció txeca four Karel Hašler. Tot el cicle abunda en el folklore de la melodia connectat amb un senzill acompanyament de piano.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
