Vilalba dels Arcs
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Vilalba dels Arcs és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Terres de l'Ebre | ||||
Comarca | Terra Alta | ||||
Capital | Vilalba dels Arcs | ||||
Població humana | |||||
Població | 619 (2023) (9,2 hab./km²) | ||||
Llars | 118 (1553) | ||||
Gentilici | Vilalbí, vilalbina | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 67,3 km² | ||||
Altitud | 450 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Laura Domènech i Vallespí (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43782 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43175 | ||||
Codi IDESCAT | 431750 | ||||
Lloc web | vilalba.altanet.org |
Lo terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km² d'extensió, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Limita a l'est amb lo terme de la Fatarella, al sud-est amb Gandesa, al sud-oest amb Batea, al nord-oest amb la Pobla de Massaluca i al nord amb lo municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). S'estén entre la vall de Voravall i una sèrie d'elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot lo territori és molt trencat i solcat pel barranc de les Capçades i d'altres que porten les aigües a l'Ebre a través de la vall de Voravall i la vall de les Comes.
És coneguda arreu la representació de La Passió de Vilalba dels Arcs durant la Setmana Santa. Lo Dijous Sant i el Dissabte Sant la població es converteix en lo Jerusalem del segle I on los carrers medievals i les façanes de les cases fan de teló de fons d'esta singular obra de teatre a l'aire lliure.
Actualment, Vilalba dels Arcs té una població de 680 habitants aproximadament.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Lo gentilici és vilalbí, vilalbina, tot i que col·loquialment també se'ls anomena catxaps i catxapes.
Actualment la principal base econòmica és l'agricultura amb un predomini de la producció vinícola, també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola de la Germandat, actualment CoVilalba, fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins blancs, principalment varietat garnatxa blanca i macabeu de la Denominació d'Origen Terra Alta, i olis dintre de la Denominació d'Origen Protegida de l'Oli Terra Alta. D'altra banda hi ha una incipient economia basada en la producció de tallers de confecció.
Lo municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou lo comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons lo document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l'extingit orde del Temple als hospitalers, lo 1317, continuà sota el domini d'estos en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó.
La despoblació del segle xiv provocada per les epidèmies feu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle xv hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons l'historiador gandesà Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d'esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle xvii.
En la Guerra dels Segadors, lo 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.
Durant la Guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. Lo 29 de gener de 1706, los castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.
En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en los setges de Gandesa.
Vilalba visqué un dels episodis més sagnants dels primers dies de la guerra civil. El 18 de juliol, els voluntaris carlins abandonaren les tasques del camp i es mantingueren a l'expectativa. El 22 de juliol estaven reunits al local de la societat "El Rossinyol". Al migdia es presentaren al poble uns cinc-cents milicians procedents de Barcelona camí d'Aragó, que desviaren la seva ruta avisats pels veïns de Vilalba. Uns carlins escaparen i altres es lliuraren als milicians. Conduïts uns quaranta presos a la Plaça Major, possiblement per afusellar-los, la bloquejaren i preparen l'execució. Altres tradicionalistes, amagades darrere dels balcons de la casa Martell, obriren foc sobre la massa. Sorpresos els milicians, dispararen sobre els presoners i corregueren a buscar protecció. El grup de presoners es dispersà. Refets de la sorpresa, els milicians respongueren els trets i estrenyeren el setge. Carlins decidiren abandonar la posició; descoberts, foren conduïts de nou al poble i foren afusellats. La lluita durà vuit hores; després, a Vilalba es visqueren escenes dantesques. El resultat fou de 35 morts incloent els requetés, i 1 mort entre milicians.[1] Les dues esglésies de Vilalba foren cremades i arrasades.
Al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila.
El nucli històric de Vilalba dels Arcs està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
La Passió és una representació dels darrers dies de la vida de Jesucrist que té lloc lo Dijous Sant a la nit i el Dissabte Sant a la tarda a Vilalba dels Arcs. L'any 2015 fou declarada Patrimoni Festiu de Catalunya per la Generalitat de Catalunya i Festa d'Interès Comarcal pel Consell Comarcal de la Terra Alta.
Com una tradició ancestral de centenars d'anys, los vilalbins i vilalbines cada any lo primer dissabte després de Pasqua celebren la Romeria a Santa Maria Magdalena de Berrús, seguint la tradició dels seus avantpassats amb cura, respecte i emoció.
Considerada la romeria més llarga de Catalunya, los veïns i veïnes de Vilalba caminen un total de 50 km (anada i tornada) fins a l'Ermita de Berrús. Situada actualment al capdamunt d'un turó a la vora de l'Ebre després de ser salvada de les aigües del Pantà de Riba-roja d'Ebre als anys 60. Los berrusers i berruseres caminen fins a l'indret, al terme municipal de Riba-roja d'Ebre, amb una espectacular i respectuosa processó amb lletanies i cants amb llati heretats com lo tresor més preuat, hi porten lo Sant Crist de Berrús que es custodia a l'Església Parroquial durant l'any com la joia de la vila.
Durant la jornada "d'anar a Berrús" com diuen, los romeus preguen pels difunts de la pesta que arrasà el llogaret de Berrús i que són avantpassats seus, pels difunts més popers, demanen la pluja del cel o en donen les gràcies a Santa Magdalena i preguen per la "salut de cos i ànima". És emotiu lo cant dels Goigs a la Santa que es poden sentir fins a tres cops durant lo dia i la catifa de ciris que es va formant als peus de la Santa, plens de desitjos i records. Tot envoltat d'un ambient festiu entre els veïns que passen lo dia a l'ermita amb un so de campanes que no paren de ressonar durant la jornada i que transmeten alegria i emoció. Com a moment culminant i espectacular de la jornada és la tornada al poble ja de nit, amb los cants, los fanals i les campanes donant la benvinguda als berrusers i berruseres. És del dia més esperat pels vilalbins.
Vilalba dels Arcs és un municipi amb un teixit associatiu molt ric. Estes entitats fan del dia a dia dels veïns més entretingut i ric cultural i socialment.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.