Valeri Poliakov

Valeri Vladimiròvitx Poliakov (en rus: Валерий Владимирович Поляков) (Tula, URSS, 27 d'abril de 1942 - Moscou, 19 de setembre de 2022) va ser un cosmonauta rus amb el rècord de permanència a l'espai al romandre a bord de l'estació espacial MIR durant més de 14 mesos.^[1][2]

Valeri Poliakov

Valeri Poliakov
Biografia
Naixement	Valeri Vladimiròvitx Poliakov Валерий Владимирович Поляков 27 abril 1942 Tula (Rússia)
Mort	7 setembre 2022 (80 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Vagànkovo
Nacionalitat	Unió Soviètica Rússia
Formació	Universitat Mèdica Estatal de Moscou I. M. Sétxenov (–1965)
Activitat
Ocupació	metge, astronauta
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1970–)
Carrera militar
Rang militar	podpolkovnik
Temps a l'espai	1 any, 313 dies, 10 hores, 42 minuts i 48 segons
Missió espacial	–Soiuz TM-6 –Soiuz TM-18 –Soiuz TM-20 –Soiuz TM-7
Cronologia
1994-1995	vol espacial
Premis
(12 abril 2011)  Medalla pel Mèrit a l'Exploració Espacial (12 abril 2011)  Medalla pel Mèrit a l'Exploració Espacial Conferit per Dmitri Medvédev (1999)  Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional (1996)  International Space Hall of Fame (1996)  orde de la Noblesa (10 abril 1995)  Estrella Daurada (10 abril 1995)  Heroi de la Federació de Rússia (27 abril 1989)  Estrela d'Or (27 abril 1989)  Orde de Lenin (27 abril 1989)  Heroi de la Unió Soviètica (1989)  Pilot Cosmonauta de la Unió Soviètica (1989)  Oficial de la Legió d'Honor (1988)  Orde del Sol de la Llibertat (1988)  Heroi de la República Democràtica de l'Afganistan  Premis Princesa d'Astúries

Va néixer a Tula, RSFS de Rússia, el 27 d'abril de 1942 amb el nom de Valeriy Ivanovich Korshunov, el qual es canvià després de ser adoptat. Es graduà el 1959, entrà a realitzar el doctorat en medicina a Moscou i s'especialitzà en medicina astronàutica.

Després de ser seleccionat com a cosmonauta el 22 de març de 1972, va participar en dues missions espacials: la primera el 1989, la qual li va permetre romandre a l'estació MIR durant 240 dies, 22 hores i 34 minuts; i una segona el 1994, que li va permetre romandre 437 dies, 17 hores i 58 minuts; va aconseguir així un rècord de permanència a l'espai encara no superat.^[3] Aquell mateix any es retirà d'astronauta per dedicar-se a la seva professió de metge. Va ser diputat-director del Ministeri de la Salut Pública a Moscou.^[4]

El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, John Glenn i Chiaki Mukai per l'exploració pacífica de l'espai.^[5]

Referències

1. «Los astronautas de la estación Alfa baten el récord de EUA de permanencia en espacio». El Mundo, 13-06-2002. [Consulta: 6 setembre 2011].
2. Schwirtz, Michael «Staying Put on Earth, Taking a Step to Mars». The New York Times, 30-03-2009.
3. Zimmerman, Robert. Leaving earth: space stations, rival superpowers, and the quest for interplanetary travel. Washington, DC: Joseph Henry Press, 2003, p. 366–372. ISBN 978-0-309-08548-9. «valeri polyakov.»
4. «Valeri Vladimirovich Polyakov». New Mexico Museum of Space History. Arxivat de l'original el 24 abril 2020.
5. «Los artífices de la exploración pacífica del universo. Acta del jurado - Fundación Príncipe de Asturias», 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 31 desembre 2022].

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1999 Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.