vaga general a l'Estat espanyol en solidaritat amb el poble palestí en la guerra entre Israel i Gaza From Wikipedia, the free encyclopedia
El 27 de setembre de 2024, es va efectuar una vaga general a Espanya en solidaritat amb el poble palestí en la guerra entre Israel i Gaza, convocada estatalment pels sindicats Confederació General del Treball (CGT) i Solidaritat Obrera. La demanda principal era el trencament de relacions diplomàtiques i comercials entre el govern espanyol i l'Estat d'Israel,[1] així com la mateixa acció institucional a escala autonòmica.[2]
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. |
Així mateix, es reclamava aturar el comerç d’armes entre Espanya i Israel en compliment del Tractat sobre el Comerç d'Armes ratificat per l'Estat espanyol el 2014,[2] com també reconèixer els refugiats palestins com a tals per a poder acollir-los a l'Estat amb garanties.[3] Pel que fa a les demandes autonòmiques, a Catalunya una de les peticions emeses al Govern era tancar la seu de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ) a Tel-Aviv,[2] mentre que al País Valencià es demanava a la Generalitat d'impedir que els vaixells que transportaven armes a Israel paressin en ports valencians a recarregar gasolina.[3] També va haver-hi clams contra el suport econòmic i militar dels Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea, sense el qual «aquest genocidi no hauria estat possible».[4]
La CGT i Solidaritat Obrera, els sindicats convocants, van advertir la dificultat que suposaria per a molts treballadors el fet d'adscriure's a aquesta vaga i van criticar el fet que els sindicats majoritaris no s'hi haguessin sumat a temps per a socialitzar àmpliament la convocatòria. Així i tot, van assegurar que en la vaga donarien cobertura legal a qualsevol treballador, per molt que no hi estigués afiliat.[2][5] A part de les entitats convocants, es van adherir a la vaga desenes d'organitzacions dels Països Catalans i més de 200 en el si de l'Estat,[2] d'entre les quals hi havia alguns sindicats estudiantils, l'Assemblea de l'Acampada per Palestina a la Universitat de Barcelona, Marea Pensionistes, el Comitè de Solidaritat de Palestina de Sants, Lluita Internacionalista, Crida LGBTI,[1] Samidoun, Alkarama, Anticapitalistes, BDS Madrid, Ecologistes en Acció,[6] l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya,[7] el Sindicat de Llogateres,[8] la Candidatura d'Unitat Popular,[9] el Teatre del Barrio de Madrid, la Coordinadora Obrera Sindical, Comissions de Base,[5] el Sindicat Obrer Aragonès, la Xarxa Universitària Per Palestina, la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, el Corrent Revolucionari de Treballadors, Pan y Rosas, Contracorriente i Marea Verde.[10]
A banda de l'aturada laboral, es va plantejar el dia com una jornada de lluita, amb la qual cosa es van dur a terme protestes i manifestacions en més de 50 ciutats de tot l'Estat,[1][5] algunes de les quals convocades pel Sindicat d'Estudiants: n'hi va haver a Barcelona, València, Palma, Alacant, Elx, Madrid, Bilbao, Vitòria, Pamplona, Oviedo, Sevilla, Màlaga, Granada, Guadalajara, Valladolid, Burgos, Palència, Toledo, Santander, Sòria, Lleó, Tenerife,[4][5] la Corunya, Ferrol, Santiago de Compostel·la, Pontevedra, Vigo, Ourense,[11] Saragossa i Terol.[10] Pel que fa estrictament a Catalunya, se'n van realitzar també als municipis de Manresa, Lleida, Girona, Tarragona, Martorell, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, la Pobla de Segur,[1] Sant Joan Despí, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Tortosa.[12] En la manifestació unitària de Barcelona, convocada a la tarda per la plataforma Prou Complicitat amb Israel i la Comunitat Palestina de Catalunya, es van reunir milers de persones als Jardinets de Gràcia (40.000 segons els organitzadors, 4.500 d'acord amb la Guàrdia Urbana).[13]
La vaga es va organitzar en continuïtat amb les desenes de manifestacions i protestes del moviment en suport al poble palestí en el curs anterior,[2][14] dins del qual va tenir un paper destacat la mobilització universitària.[2] A més, va tenir lloc durant el període d'ofensives d'Israel al Líban[14] i poc abans del primer aniversari de l'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre del 2023, que va causar una escalada de violència en el conflicte entre Israel i Palestina.[2] La precedia una vaga anàloga a Catalunya del febrer del 2024 convocada per CGT Catalunya, la Intersindical-CSC i la IAC-CATAC, a petició del Sindicat de Treballadors i Treballadores de Palestina.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.