Un dia. Mirall trencat

From Wikipedia, the free encyclopedia

Un dia. Mirall trencat fou l'adaptació teatral de l'obra teatral Un dia i la novel·la Mirall trencat de la novel·lista Mercè Rodoreda i Gurguí que es representà entre el 5 de setembre fins al 19 d'octubre de 2008 al Teatre Borràs de Barcelona. La direcció de l'obra va anar a càrrec de Ricard Salvat i fou adaptada per Manel Molins i pel mateix Salvat.[1]

Dades ràpides Tipus, Autor ...
Un dia. Mirall trencat
Tipusobra literària
AutorMercè Rodoreda i Gurguí
Llenguacatalà
Tanca

En els crèdits figura com una producció d'El Corral de l'Olivera, nom que Salvat va adoptar per a la companyia creada per a aquesta ocasió, ja que és la denominació del teatre més antic dels Països Catalans, a València.[2]

Repartiment

Més informació Actor/Actriu, Personatge ...
Actor/Actriu Personatge Actor/Actriu Personatge
Rosa Novell Teresa Goday (edat avançada) Alma Alonso Pilar Segura / Maria
Enric Majó Amadeu Riera Miquel Agell Anselm/ Sebastian Sánchez/ Cambrer/ Milicià
Rosa Vila Armanda Manel Bartomeus Feliu / Oncle de la Sofia
Anna Sahun Teresa Goday (Jove) Joan Carles Suau Quim /Màrius/ Mosso /Xòfer/Cambrer/Milicià
Daniela Feixas Sofia Babeth Ripoll Minyona/Esposa d'Amadeu Riera
Ivan Benet Salvador Valldaura David Segú Mosso
Albert Alemany Eladi Farriols Carlos Aguilar Milicià
Araceli Bruch Eulàlia Martí Malla — Martí Atanc Ramon (nen)
Ester Bové Bàrbara / Sílvia Georgina Avellaneda — Sofia Jiménez Maria nena
Teresa Sánchez Miquela Guillermo Greuheras — Christian Par Wolder Jaume (nen)
Eugeni Roig Jesús Masdeu / Ramon Font: Fulletó de l'obra "Un dia. Mirall Trencat" (Teatre Borràs)
Tanca

Crítica

Segons l'article d'opinió de l'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó i Monllor, Un dia. Mirall Trencat fou el millor homenatge possible a Mercè Rodoreda. A més a més, ressalta la feina de l'adaptador principal, Ricard Salvat, per la «bellesa i amenitat» aconseguida en l'adaptació de la complexa novel·la en què partia. Finalment, conclogué:

« Avui, encara emocionada, no em puc estar de dir, en veu alta, gràcies a tots els qui heu fet possible aquest miracle. I a llançar una pregunta: per què no al Teatre Nacional? »
— Isabel-Clara Simó, Diari Avui[3]

Segons l'article d'opinió del crític Juan Carlos Olivares, considera que l'obra està formada per una barreja de virtuts i defectes. Opinà que aquella xarxa interior en què Rodoreda tanca als personatges i sobre ella mateixa, no va ser portat amb total encert a l'adaptació de Salvat, ja que aquell recurs psicològic no es veu amb claredat. A més a més, critica que fora molt escàs la intimitat escènica que requereix el recurs rodoredià en què dona veu a la memòria fent coincidir en una mateix pla escènic el món del vius i dels morts.

« Però la deriva és imparable i el públic s'acomoda a un llarg espectacle digne en la forma i l'execució, però que li costa trobar la connexió poètica amb l'autora. Reconèixer l'esforç sense trobar l'emoció. »
— Juan Carlos Olivares, Diari Avui[4]

Segons el crític Joan-Anton Benach, l'obra és un tast de l'eloqüent «vigor creatiu» de Salvat que incorpora peculiars formes i llenguatges, com per exemple, moviments glaçats, coreografies breus, imatges projectades, entre d'altres. Ressalta també la bona feina Marta Carrasco en les la introducció de coreografies; també la fidelitat dels vestits d'època de Nina Pavlowsky; i per acabar també l'ambient d'agilitat en els canvis d'escenari de Jon Berrondo. Al final sentencià amb el següent:

« Llàstima que l'espectacle mostri el seu punt dèbil en alguns poques interpretacions. No em refereixo als nens [...] Parlo de les encartonades figures de Salvador Valldaura i Eladi Farriols, entre d'altres. Enfront a elles, s'ha de destacar el gran paper que representa Rosa Novell i Anna Sahun; l'escena supèrbia del segon acte entre Novell i Enric Majó, magnífic, malgrat la primera aparició, com a amant Amadeu Riera. »
— [Traducció del castellà] Joan-Anton Benach, La Vanguardia[5]

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.