grup ètnic turquès From Wikipedia, the free encyclopedia
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر, xinès tradicional: 維吾爾, xinès simplificat: 维吾尔, pinyin: Wéiwú'ěr, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la Xina.
.svg)
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
 | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 12.314.800 |
| Llengua | uigur i xinès |
| Religió | sunnisme |
| Part de | pobles turquesos |
| Grups relacionats | Uzbeks, altres pobles turquesos |
| Geografia | |
| Estat | República Popular de la Xina, Kazakhstan, Kirguizstan, Uzbekistan, Rússia i Turkmenistan |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Xina / Xinjiang, Kazakhstan, Kirguizstan, Uzbekistan, Mongòlia, Turquia, Rússia | |
| Mapa de distribució | |
 | |
També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.
Al Kirguizstan estan concentrats a Naryn, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.
S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs estan detinguts pel govern xinès en camps d'internament.[1][2][3][4] Aquestes presons es van crear sota la direcció del secretari general de la Xina Xi Jinping amb l'objectiu d'obligar l'adhesió dels uigurs a la ideologia d'estat.[5]
Poc se sap de l'existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels anys noranta i que va efectuar alguns actes terroristes. Tenia el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uigur, independentista i nacionalista, partidari de la descolonització i de la fi de l'espoli pels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les associacions següents:
També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguizstan. L'han acusat de formar part de la xarxa d'Al-Qaida, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan.
El 742, els uigurs, els karlucs i els basmils es van rebel·lar contra el Segon Kaganat Turc,[6] i el 744, els basmils van capturar Ötüken, la capital turca d'Ötüken matant el kagan Ozmich. Més tard aquell any es va formar una aliança de uigurs i karlucs que va derrotar els basmils, matant el seu kagan i fent desaparèixer els basmils com a poble. Les hostilitats entre els uigurs i els karluks van forçar els karlucs a emigrar cap a l'oest cap a Jetissú i a entrar en conflicte amb els türgesh, als quals van derrotar i conquerir el 766.[7]
A mitjan segle xix els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.[8]
L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turquestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.
A la dècada dels seixanta del segle xx, es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia han, majoritària a la Xina.
Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la província d'Almati.[8]
En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).
El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del Kazakhstan. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
