From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Forces Aèries dels Estats Units (United States Air Force o USAF) són la branca d'aviació de les Forces Armades dels Estats Units i un dels set serveis uniformats als EUA. Inicialment adherida a l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, la USAF va ser separada el 18 de setembre del 1947.[4] La USAF és branca de servei militar dels Estats Units més recent, així com les forces aèries més nombroses i tecnològicament avançades del món, amb més de 9.000 aeronaus en servei i al voltant d'uns 352.000 homes i dones en servei actiu. La USAF articula les seves funcions principals segons la "Política de Postura de 2010" com operacions de dissuasió nucelar, operacions especials, superioritat aèria, intel·ligència, vigilància i reconeixement conjunts, superioritat espacial, comandament i control, superioritat al ciberespai, recuperació de personal, atac global de precisió, construcció de ponts amb altres branques de servei, mobilitat global i suport àgil de combat[5]
Des de la Primera Guerra Mundial, la USAF i els seus predecessors han format part en molts conflictes militars d'arreu del món. El 2009 la USAF disposava de 5.573 aeronaus tripulades en servei (3.990 la USAF, 1.213 la Guàrdia Nacional Aèria i 370 la Reserva de la Força Aèria);[6] aproximadament 180 vehicles de combat no tripulats, 2.130 míssils de creuer de llançament aeri,[7] i 450 míssils balístics intercontinentals. La USAF està formada per 330.159 membres en servei actiu, 68.872 a la Reserva i 94.753 a la Guàrdia Nacional Aèria.[8] A més, disposa de 151.360 treballadors civils,[9] i uns 60.000 membres auxiliars a la Patrulla Aèria Civil,[10] fent-la la major força aèria del món.
El Departament de la Força Aèria és dirigit pel Secretari de la Força Aèria, un funcionari civil, nomenat pel President, amb el consell i consentiment del Senat, i té autoritat per dirigir tots els seus afers, subjecte a l'autoritat, direcció i control del Secretari de Defensa. El Departament de la Força Aèria és un "Departament Militar" del Departament de Defensa, que inclou tots els elements de la USAF. El màxim càrrec militar al Departament de la Força Aèria és el Cap de l'Estat Major de la Força Aèria, qui supervisa totes les unitats de les Forces Aèries i serveix com a membre a la Junta de Caps dels Estats Majors. Les forces de combat de la USAF són assignades, per tant que són dirigides pel Secretari de Defensa, als Comandants Combatents, i ni el Secretari de la Força Aèria ni el Cap de l'Estat Major tenen autoritat de comandament operatiu sobre elles.
D'acord amb la Llei de Seguretat Nacional de 1947, mitjançant la qual es creà la USAF:
- En general la Força Aèria dels Estats Units inclourà les forces d'aviació tant de combat i de servei no assignades d'altra manera. Estarà organitzada, entrenada i equipada primàriament per llançar i sostenir operacions aèries ofensives i defensives. La Força Aèria serà responsable de la preparació de les forces aèries necessàries per la consecució efectiva de la guerra excepte que s'assignés d'altra manera i, d'acord amb els plans integrats de mobilització conjunta, per l'expansió dels components de la Força Aèria durant els temps de pau per fer front a les necessitats de la guerra.
El punt 8062 del 10è Títol del Codi dels Estats Units defineix el propòsit de la USAF:[11]
per fer front a qualsevol nació responsable d'accions agressives que amenacin la pau i la seguretat dels Estats Units.
La missió actual de la USAF és "volar, lluitar i guanyar a l'aire, a l'espai i al ciberespai"[12]
«La Força Aèria dels Estats Units serà un company de confiança i fiable amb els nostres serveis germans conegut per la integritat en totes les nostres activitats, incloent-hi el suport la missió conjunta en primer lloc. Oferirem capacitats adequades a l'aire, a l'espai i al ciberespai a disposició dels comandants combatents. Excel·lirem com a administradors de tots els recursos de la Força Aèria en servei del poble estatunidenc, mentre que donem una precisa i confiable vigilància global, abast i poder a la nació.»[12]
Recentment la Força Aèria redefiní el seu enteniment de les funcions bàsiques i responsabilitats que té com una Branca del Servei Militar, racionalitzant el que prèviament eren sis capacitats distintives i 17 funcions operatives en 12 funcions bàsiques per usar a través de la doctrina, organització, entrenament, equipament, lideratge i educació, personal i espectre de les instal·lacions. Aquestes funcions expressen cadascun dels aspectes del que la Força Aèria contribueix a la nació. S'ha de posar èmfasi que les funcions bàsiques, per si mateixes, no són construccions doctrinals.[13]
El propòsit de les Operacions de Dissuasió Nuclear (Nuclear Deterrence Operations - NDO) és operar, mantenir i assegurar que les forces nuclears tinguin una capacitat de dissuadir a un adversari que prengui accions contra interessos vitals dels Estats Units. Si això fallés, els Estats Units haurien de ser capaços de respondre amb opcions nuclears. Els sub-elements d'aquesta funció són:[13]
El Departament de Guerra creà un primer antecedent de la Força Aèria el 1907, el qual a través d'una successió de canvis d'organització, títols i missions avançaren fins a una eventual separació 40 anys després. Durant la Segona Guerra Mundial, gairebé 68.000 membres de la Força Aèria van morir; i només la infanteria va patir més baixes.[15] A la pràctica, la USAAF era virtualment independent de l'Exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, però els oficials volien una independència formal. La Força Aèria dels Estats Units esdevingué un servei independent el 18 de setembre de 1947 amb la implementació de l'Acta de Seguretat Nacional de 1947.[16] L'Acta creà "l'Establiment Militar Nacional" (rebatejat Departament de Defensa el 1949), format per 3 departaments militars subordinats, el Departament de l'Exèrcit, el Departament de la Marina i un de nova creació anomenat Departament de la Força Aèria.[17] Abans de 1947, la responsabilitat de l'aviació militar estava compartida entre l'Exèrcit (per les operacions amb base a terra), la Marina (per les operacions amb base al mar des de portaavions i avions amfíbia i el Cos de Marines (per les operacions de suport proper aeri). La dècada de 1940 es demostrà important en altres aspectes. El 1947 el capità Chuck Yeager trencà la barrera del so en el seu avió X-1, iniciant una nova era de l'aeronàutica americana.[18]
Les organitzacions de l'Exèrcit que van precedir la Força Aèria actual són:
* El Cos Aeri esdevingué un element subordinat de les Forces Aeris de l'Exèrcit el 20 de junt de 1941, i va ser abolit com a organització administrativa el 9 de març de 1942. Continuà existint com a arma de combat de l'Exèrcit (similar a la infanteria, l'artilleria o les unitats cuirassades) fins que s'abolí fins a les previsions de reorganització de l'Acta de Seguretat Nacional de 1947, del 26 de juliol de 1947.
La USAF també ha pres part en nombroses operacions humanitàries. Entre les principals trobem:[20]
El Departament de la Força Aèria és un dels tres departaments militars del Departament de Defensa, dirigit pel Secretari de la Força Aèria, un funcionari civil, sota l'autoritat, direcció i control del Secretari de Defensa. Els oficials superiors de l'Oficina del Secretari de la Força Aèria són el Sots-Secretari de la Força Aèria, quatre Secretaries Assistents de la Força Aèria i el Consell General, tots nomenats pel President, amb el consell i consentiment del Senat. El cap militar als Estats Units és fet pel Cap de l'Estat Major de la Força Aèria i el Sots-Cap de l'Estat Major de la Força Aèria
Els comandaments i unitats directament subordinats són denominats Agència d'Operacions de Camp (FOA), Unitat d'Informació Directa (DRU) i l'Agència Separada d'Operacions.
El Comandament Principal (MAJCOM) és el nivell jeràrquicament superior de comandament. Inclou el Comandament de la Reserva de la Força Aèria (el 30 de setembre del 2006 la USAF tenia 10 comandaments principals). Els Forces Aèries Numerades és un nivell de comandament directament sota el MAJCOM, seguit pel Comandament Operatiu, les Divisions Aèries, les Ales, els Grups, els Esquadrons i els Vols.
Oficina del Secretari de la Força Aèria, El Pentàgon, Comtat d'Arlington, Virgínia
Estat Major de l'Aire, El Pentàgon, Comtat d'Arlington, Virgínia
Air Combat Command (ACC), estacionada a Joint Base Langley-Eustis, Virgínia
1a Força Aèria, estacionada a Tyndall Air Force Base, Panama City, Florida.png){kind=small}
9a Força Aèria, estacionada a Shaw Air Force Base, Carolina del Sud
12a Força Aèria, estacionada a Davis-Monthan Air Force Base, Tucson, Arizona
Central de les Forces Aèries dels Estats Units, estacionada a Shaw Air Force Base, Carolina del Sud
Centre de Guerra de la Força Aèria dels Estats Units, estacionat a Nellis Air Force Base, Nevada
Comandament Aeri d'Educació i Entrenament (AETC), estacionat a Joint Base San Antonio, Texas
.png){kind=small}
2a Força Aèria, estacionada a Keesler Air Force Base, Biloxi, Mississipi
19a Força Aèria, estacionada a Joint Base San Antonio, Texas
Servei de Reclutament de la Força Aèria, estacionada a Joint Base San Antonio, Texas
La Universitat de l'Aire, amb seu a Maxwell-Gunter Air Force Base, Montgomery, Alabama
Centre Mèdic Wilford Hall, amb seu a Joint Base San Antonio, Texas
Comandament d'Atac Global de la Força Aèria (AFGSC), amb seu a Barksdale Air Force Base, Louisiana
8a Força Aèria, estacionada a Barksdale Air Force Base, Louisiana
20a Força Aèria, estacionada a Francis E. Warren Air Force Base, Cheyenne (Wyoming)
Comandament Material de la Força Aèria (AFMC), estacionat a Wright-Patterson Air Force Base, Dayton (Ohio)
Centre de Sistemes Aeronàutics, estacionat a Wright-Patterson Air Force Base, Dayton (Ohio)
Centre de Proves de Vol de la Força Aèria, estacionat a Edwards Air Force Base, Palmdale, Califòrnia
Centre Global de Suport Logístic de la Força Aèria, estacionat a Scott Air Force Base, Belleville (Illinois)
Centre d'Armes Nuclears de la Força Aèria, estacionat a Kirtland Air Force Base, Albuquerque, Nou Mèxic
Laboratori de Recerca de la Força Aèria, estacionat a Wright-Patterson Air Force Base, Dayton (Ohio)
Centre d'Assistència de Seguretat de la Força Aèria, estacionat a Wright-Patterson Air Force Base, Dayton (Ohio)
Centre d'Armament Aeri, estacionat a Eglin Air Force Base, Fort Walton Beach, Florida
Centre de Desenvolupament d'Enginyeria Arnold, amb seu a Arnold Air Force Base, Manchester, Tennessee
Centre de Sistemes Electrònics, estacionat a Hanscom Air Force Base, Massachusetts
Comandament de la Reserva de la Força Aèria (AFRC), estacionat a Robins Air Force Base, Geòrgia
4a Força Aèria, estacionada a March Air Reserve Base, Califòrnia
10a Força Aèria, estacionada a the Naval Air Station Joint Reserve Base Fort Worth, Texas
22a Força Aèria, estacionada a Dobbins Air Reserve Base, Geòrgia
Centre del Personal de la Reserva Aèria, estacionat a Buckley Air Force Base, Colorado
Comandament Espacial de la Força Aèria (AFSPC), estacionat a Peterson Air Force Base, Colorado Springs, Colorado
14a Força Aèria, estacionada a Vandenberg Air Force Base, Lompoc, Califòrnia
24a Força Aèria, amb seu a Joint Base San Antonio, Texas
Centre de Sistemes Espacials i de Míssils, estacionat a Los Angeles Air Force Base, El Segundo, Califòrnia
Centre d'Innovació i Desenvolupament Espacial, estacionat a Schriever Air Force Base, Colorado
Comandament d'Operacions Especials de la Força Aèria (AFSOC), estacionat a Hurlburt Field, Florida
23a Força Aèria, estacionada a Hurlburt Field, Florida
Centre d'Entrenament d'Operacions Especials, estacionat a Hurlburt Field, Florida
Comandament de Mobilitat Aèria (AMC), estacionat a Scott Air Force Base, Belleville (Illinois)
18a Força Aèria, estacionada a Scott Air Force Base, Belleville (Illinois)
Centre Expedicionari de la Força Aèria, estacionada a Joint Base McGuire-Dix-Lakehurst, Nova Jersey
Forces Aèries dels Estats Units a Europa (USAFE), estacionades a Ramstein Air Base, Alemanya
3a Força Aèria, estacionada a Ramstein Air Base, Alemanya
Forces Aèries del Pacífic (PACAF), estacionades a Joint Base Pearl Harbor-Hickam, Hawaii
Els principals components de la USAF, el 30 de setembre del 2006 són els següents:[21]
La USAF, incloent-hi els components de la Reserva de la Força Aèria, disposa d'un total de 302 esquadrons de vol.[22]
L'estructura organitzativa és responsable per a l'organització en temps de pau, equipament i entrenament de les unitats aeroespacials per a missions operatives. Quan se'ls requereix per col·laborar en missions operatives, el Secretari de Defensa dirigeix (SECDEF) el Secretari de la Força Aèria (SECAF) per executar un Canvi en el Control Operatiu (CHOP) d'aquestes unitats del seu alineament administratiu al comandament operatiu d'un comandant de combat regional (CCDR). En cas de les unitats de AFSPC, AFSOC, PACAF, i USAFE, les forces ja es troben normalment sota els CCDRs existents. De la mateixa manera, les forces de l'AMC operant en papers de suport retenen la seva permanyença al USTRANSCOM, llevat que passin a un CCDR regional.
Les unitats "separades" s'anomenen "forces". El màxim nivell d'aquestes forces és la Task Force Expedicionària Aèria i Espacial (AETF). La AETF és la presentació de forces de la USAF a un CCDR per l'ús del Poder Aeri. Cada CCDR té el suport d'un Component Numerat de la Força Aèria (C-NAF) per proveir planificació i execució de les forces aeroespacials en suport dels requeriments de les CCDR. Cada C-NAF consisteix en un Comandant de les Forces de la USAF (COMAFFOR) i un AFFOR/Estat Major-A, i un Centre d'Operacions Aèries (AOC). Com a necessari per donar suport múltiples Comandaments Conjunts de Forces (JFC) a l'Àrea de Responsabilitat (AOR) del COCOM, el C-NAF pot desplegar Elements Coordinats de Components Aeris (ACCE) per enllaçar amb el JFC. Si la Força Aèria té la preponderància de forces aèries en una zona d'operacions JFC, el COMAFFOR també servirà com a Comandament del Component Conjunt de les Forces Aèries (JFACC).
El Comandant de les Forces de la Força Aèria (COMAFFOR) és el màxim oficial de la USAF responsable de l'ús del poder aeri en suport dels objectius JFC. El COMAFFOR té un estat major especial i un estat major-A per assegurar-se que les forces assignades estan organitzades, equipades i entrenades adequadament per recolzar les missions operatives.
El Centre d'Operacions Aèries (AOC) és el centre de Comandament i Control (C2) del JFACC. Diversos AOCs han estat establerts per la USAF arreu del món. Aquests centres són responsables de planificar i executat les missions aèries en suport dels objectius del JFC.
El AETF genera el poder aeri en suport els objectius del COCOM des de les Ales Expedicionàries Aèries (AEW) o Grups Expedicionaris Aeris (AEG). Aquestes unitats són responsables per rebre forces de combat dels MAJCOMs de la Força Aèria, preparant aquestes forces per a missions operatives, llançant i recuperant aquestes forces, i per retornar aquestes forces al MAJCOMs. Els Sistemes de Control Aeri del Teatre controlen l'ús de forces durant aquestes missions.
La USAF disposava d'unes 5.778 aeronaus en servei el 2004. Fins al 1962, l'Exèrcit i la Força Aèria van mantenir un sistema de denominació d'avions, mentre que la Marina en mantenia un de separat. Però el 1962 va quedar unificat en un únic sistema que mostrava millor el mètode Exèrcit/Força Aèria.[23] Els diversos avions de la Força Aèria inclouen:
"A" d'attack (atac). Els avions d'atac terrestre de la USAF estan dissenyats per atacar objectius a terra i sovint són desplegats com a suport aeri proper i en proximitat a les forces terrestres. La proximitat de forces amigues requereix atacs de precisió que no són possibles de fer amb els bombarders. La seva missió és tàctica i no pas estratègica, operant al front de la batalla i no pas contra objectius situats a la rereguarda enemiga.
"B" de bomber (bombarder). A la USAF, la distinció entre bombarders, caces bombarders i avions d'atac ha quedat obsoleta. Molts d'aquests avions de combat, fins i tot aquells que semblen caces, estan optimitzats per llançar bombes, amb molt poca capacitat per participar en un combat aeri. Molts d'aquests caces, com el F-16, sovint són emprats com a "camions bomba", tot i estar dissenyats pel combat aeri. Potser l'única distinció possible actualment és una qüestió d'abast: un bombader generalment és un avió de llarg radi d'acció capaç d'atacar objectius molt endinsats al territori enemic, mentre que els caces bombarders i els avions d'atac estan limitats a missions al teatre a la zona de combat o a la zona circumdant. Fins i tot aquesta distinció s'elimina gràcies a la possibilitat de carregar combustible en ple vol, la qual cosa incrementa enormement el radi potencial d'operacions de combat. Els Estats Units són, juntament amb Rússia, l'únic país que fa servir bombarders estratègics.
La majoria de la flota de bombarders estatunidencs està envellint ràpidament. El fuselatge del B-52 Stratofortress té 50 anys, i està previst que siguin mantinguts en servei durant 30 anys més, en un cas sense precedents de longetivitat en servei. Els plans pels successors per la força actual de bombarders estratègics actualment només està en fase de projecte, i la pressió política i financera suggereix que és probable que continuïn sent un projecte en un futur immediat.
"C" de cargo (càrrega). La USAF pot proporcionar amb rapidesa una mobilitat a nivell mundial, que es troba al cor de l'estratègia estatunidenca en aquest entorn, sense la capacitat de projectar forces, on no hi ha dissuasió convencional. Mentre que les tropes americanes desplegades a l'exterior continuen disminuint, els interessos globals continuen, convertint en cada cop més necessàries les capacitats de mobilitat de la USAF. La mobilitat aèria és un actiu nacional de creixent importància en resposta a les emergències i per protegir els interessos americans arreu del món.
Els avions de càrrega i de transport habitualment s'usen per portar tropes, armes i equipament militar mitjançant una varietat de mètodes a qualsevol zona d'operacions militars arreu del món, usualment fora de les rutes de vol comercial en un espai aeri sense control. Els puntals del Comandament de Mobilitat de l'Exèrcit de la USAF són el C-130 Hercules, el C-17 Globemaster III i el C-5 Galaxy. Aquests avions són definits principalment en termes de la seva capacitat de radi d'acció com a pont aeri estratègic (C-5), estratègic/tàctic (C-17) i tàctic (C-130), segons les necessitats de les forces terrestres a les que han d'oferir suport més sovint. El CV-22 és emprat per la USAF pel Comandament d'Operacions Especials (USSOCOM). Realitza missions d'operacions especials de llarg abast, i està equipat amb tancs de combustible extra i equips de seguiment de radar terrestre.
"E" d'electronic (electrònic). El propòsit de la guerra electrònica en negar a l'enemic l'avantatge al EMS i assegurar l'accés aliat a l'espectre EM d'entorn informàtic. Els avions de guerra electrònica són usats per mantenir els espais aeris lliures d'enemics i per enviar informació crítica a aquell que ho necessiti. Sovint són anomenats "L'Ull al Cel".
"F" de fighter (caça). Els caces de la USAF són avions petits, ràpids i molt maniobrables emprats principalment pel combat aeri. Molts d'aquests caces tenen capacitats per atacar objectius terrestres, i alguns tenen papers duals com a caça bombarders (com el F-16 Fighting Falcon): el terme caça també és emprat col·loquialment per avions dedicats només a objectius terrestres. D'altres missions inclouen la intercepció de bombarders i d'altres caces, reconeixement i patrulla. Dels 5.778 avions en servei, 2.402 són caces, i d'aquests 1.245 són variants del F-16 Fighting Falcon. Entre 2006 i 2025 la USAF té previst reduir el seu inventari d'avions tàctics en un 28%.[25]
Aquestes aeronaus són emprades per la recerca i rescat de combat en terra o mar
.jpg)
F" de kerosene (querosè). Els avions d'abastament de la USAF són derivats dels avions civils. Habitualment, els avions de re-proveïment estan dissenyats especialment per a la tasca, tot i que els tancs de proveïment poden unir-se a avions existents si el sistema "sonda i cistella" s'emprarà. No hi ha re-proveïment civil que se sàpida. En les operacions a gran escala (i fins i tot en operacions diàries), el re-proveïment en ple vol és àmpliament usat: caces, bombarders i avions de càrrega depenen en gran manera d'aquests "avions nodrisses" menys coneguts. Això fa que aquest tipus d'avions siguin una part essencial de la mobilitat global de la Força Aèria i de la seva projecció internacional.
M de multi-mission (multi-missió). Els avions especialitzats multi-missió donen suport a les missions d'operacions especials arreu del món. Aquests avions poden infiltrar-se, exfiltrar, portar subministraments i proveir combustible als equips SOF de fugides improvisades o curtes.
Les primeres generacions d'avions RPA eren principalment avions de vigilància, però a alguns se'ls afegí armament (com el MQ-1 Predator, que feia servir míssils aire-terra AGM-114 Hellfire). Un RPA armat és conegut com un vehicle aeri no tripulat de combat (Unmanned Combat Air Vehicle -UCAV)
O d'Observation (observació). Aquests avions estan modificats per a l'observació (visual o mitjançant d'altres mitjans) i per donar informació tàctica relativa a la composició i a la disposició de forces.
"R" de Reconnaissance (reconeixement). Els avions de reconeixement de la USAF són emprats per vigilar l'activitat enemiga, i originàriament estan desarmats.
Tot i que l'U-2 és designat com un avió "utilitari", de fet és una plataforma de reconeixement.
S'han desenvolupat diversos avions de reconeixement a control remot (RPAs). Recentment, els RPAs han estat considerats en ser les màquines voladores més barates que poden emprar-se sense arriscar tripulacions.
"T" de Trainer (Entrenament). Els avions d'entrenament de la Força Aèria són emprats per preparar pilots, navegants i altres tripulants en les seves tasques.
"U" d'Utility (Utilitari). Aquests avions són emprats bàsicament per a allò que sigui requerit en qualsevol moment.
"V" de VIP (Personalitat). Aquests avions són emprats pel transport de Very Important Persons. (Personalitats Molt Importants). Entre aquests figuren el President, el Vicepresident, secretaris del Gabinet, funcionaris del govern (senadors i representants, el Cap de la Junta de Caps d'Estat Major, i d'altres personatges claus.
"W" de Weather (temps atmosfèric). Aquests avions són emprats per estudiar els successos meteorològics com huracans i tifons.
La qualificació de qualsevol tasca a la USAF és el Codi d'especialitat de la Força Aèria (Air Force Specialty Code - AFSC). Va des de les operacions de combat de vol, com un artiller, als treballadors dels menjadors per assegurar-se que tots els membres estan convenientment alimentats. Hi ha moltes tasques diferents en camps tan diversos com la informàtica, mecànica, tripulants aeris, sistemes de comunicació, tècniques aeronàutiques, especialitats mèdiques, enginyeria civil, hostal·leria, jurídics, correus, seguretat i recerca.[27]
Potser, la tasca més perillosa a la USAF són les de desactivació de bombes (EOD), rescat de combat, rescat paracaigudista, forces de seguretat, control de combat, meteorologia de combat, Equip de control tàctic aeri i agents del AFOSI, que es despleguen amb les unitats d'infanteria i d'operacions especials per desarmar bombes, rescatar caiguts o personal aïllat, demanat suport aeri i establir zones d'aterratge en posicions d'avançada. La majoria d'aquestes especialitzacions són ocupades per membres de classe tropa. D'altres tasques han vist incrementar la seva participació en els combats, com els operadors de vehicles, enginyers, etc.
Gairebé totes les tasques de tropa tenen un "nivell d'iniciació", que vol dir que la USAF proveeix tot l'entrenament. Alguns poden escollir una tasca en particular, o realitzar un campament abans d'unir-se definitivament, mentre que d'altres se'ls assigna un AFSC a l'entrenament bàsic militar. Després d'aquest, els nous soldats van a una escola de preparació tècnica on aprenen la seva especialització particular. En segon lloc la Força Aèria, com a part de l'Educació Aèria i el Comandament d'Entrenament, és responsable de gairebé tot l'entrenament tècnic.
Els programes d'entrenament no tenen una duració igual; per exemple, els 3M0X1 (Serveis) tenen 31 dies d'entrenament a l'escola tècnica, mentre que el 3E8X1 (desactivació d'artefactes explosius) té una durada d'un any, amb una escola preliminar i una escola principal consistent en més de 10 divisions separades, i a vegades calen dos anys per completar-ho.
Els rangs de la USAF estan dividits entre la tropa, els sotsoficials i els oficials, i van des de l'Airman Bàsic (E-1) fins a General (O-10). Les promocions a la classe tropa es concedeixen basant-se en una combinació de resultats en exàmens, anys d'experiència i un comitè d'aprovació, mentre que les promocions dels oficials es basen en l'antiguitat en el grau i un comitè de promoció. Les promocions entre el personal de tropa i els sotsoficials es designen generalment incrementant la quantitat de galons a la insígnia. El rang dels oficials es designa mitjançant barres, fulles de roure, una àliga de plata o estrelles (d'una a quatre, o fins a cinc en temps de guerra).
Els rangs d'oficial a la USAF estan dividits en 3 seccions: grau de companyia, grau de camp i generals. Els oficials de grau de companyia són els oficials amb grau de salari entre O-1 i O-3, mentre que els oficials amb grau de camp són els que tenen grau de salari O-4 a O-6, i els generals són els que tenen grau de salari O-7 o superior.
Actualment, la promoció de Second Lieutenant a First Lieutenant és virtualment garantida després de dos anys de servei satisfactori. La promoció de a és competitiva. Després de completar amb èxit dos anys més de servei. Les promocions a Major i superior és mitjançant un procés d'exàmens. L'historial d'un oficial és revisat per un tribunal de selecció al Centre de Personal de la Força Aèria a la base de les Forces Aèries Randolph a San Antonio, Texas. Aquest procés té lloc aproximadament entre els 7 i els 10 anys de servei, quan un cert percentatge de capitans seran seleccionats per Major. Aquest procés es repetirà entre els 11 i 14 anys de servei per la promoció a Lieutenant Colonel, i entre els 18-20 anys per la promoció a Colonel.
La Força Aèria té la taxa més alta de generals dins de la seva força de totes les forces armades, i aquesta taxa s'ha incrementat, tot i que la força ha disminuït des dels temps de la Guerra Freda.[28]
| Codi OTAN | OF-1 | OF-2 | OF-3 | OF-4 | OF-5 | OF-6 | OF-7 | OF-8 | OF-9 | OF-10 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grau de salari | O-1 | O-2 | O-3 | O-4 | O-5 | O-6 | O-7 | O-8 | O-9 | O-10 | Especial¹ |
| Secció | Oficials de Companyia | Oficials de Camp | Oficials Generals | ||||||||
| Insígnia |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Títol | Second Lieutenant |
First Lieutenant |
Captain | Major | Lieutenant Colonel |
Colonel | Brigadier General |
Major General |
Lieutenant General |
General | General of the Air Force |
| Abreviació² | 2d Lt | 1st Lt | Capt | Maj | Lt Col | Col | Brig Gen | Maj Gen | Lt Gen | Gen | GAF |
|
¹ Atorgat en períodes de guerra declarada. | |||||||||||
Tot i que al 10è Títol del Codi dels Estats Units per la Secretaria de la Força Aèria està prevista la possibilitat de crear oficials tècnics, la USAF no en fa servir, sent l'únic servei armat dels Estats Units que no ho ha. La Força Aèria heretà els rancs d'oficial tècnic de l'Exèrcit després de la seva separació el 1947, però el seu lloc a l'estructura del cos mai no ha quedat clara. Quan el Congés autoritzà la creació de dos nous rangs superiors de tropa el 1958, els oficials de la Força Aèria van concloure que aquests dos nous "super graus" podrien complir les necessitats de la Força Aèria que fins llavors realitzaven els oficials tècnics, tot i que això no es va donar a conèixer fins a un any després. El 1959 la Força Aèria deixà de nomenar oficials tècnics,[29] el mateix any que van haver les primeres promocions al nou màxim grau de sotsoficial Chief Master Sergeant. La majoria dels oficials tècnics de la Força Aèria van ser promocionats a oficials durant la dècada de 1960, tot i que durant els 21 anys següents continuaren havent alguns oficials tècnics.
El darrer oficial tècnic en servei actiu CWO4 James H. Long, es retirà el 1980, i el darrer oficial tècnic de la Reserva de la Força Aèria, CWO4 Bob Barrow, es retirà el 1992.[30] En retirar-se, va ser promogut a títol honorífic a OW05, sent l'únic membre de la Força Aèria en assolir aquest rang.[29] Barrow va morir a l'abril del 2008.[31] Des del retir de Barrow, els rangs d'Oficial Tècnic de la Força Aèria ja no s'han tornat a emprar, encara que segueixen estant autoritzats per llei.
| Codi OTAN | WO-1 | WO-2 | WO-3 | WO-4 | WO-5 |
|---|---|---|---|---|---|
| Grau de salari | WO-1 | WO-2 | WO-3 | WO-4 | WO-5 |
| Insígnia |  |
 |
 |
 |
 |
| Títol | Warrant Officer 1 | Chief Warrant Officer 2 | Chief Warrant Officer 3 | Chief Warrant Officer 4 | Chief Warrant Officer 5 |
| Abreviació | WO-1 | WO-2 | WO-3 | WO-4 | WO-5 |
Els sots-oficials i tropa de la USAF tenen graus de salari entre l' E-9 (superior) i l'E-1 (reclutes). Si bé tot el personal militar de la USAF és referit com a "Airmen" (Homes de l'Aire), el terme també es refereix als graus de salari entre E-1 i E-4, que estan per sota del nivell de sotsoficial (non-commissioned officer - NCO). Per damunt del grau salarial E-4, tots els rangs estan dins la categoria de sotsoficial, quedant dividits en "Sotsoficials" (graus E-5 i E-6) I "Sotsoficials Superiors" (graus E-7 a E9). El terme "Sotsoficial inferior" sovint és emprat per referir-se als rangs de staff sergeants i technical sergeants (graus E-5 i E-6).[32]
La USAF és l'única de les 5 branques militars dels Estats Units on l'estatus de sotsoficial no és assolit fins que un soldat arriba al grau salarial de E-5. En totes les altres branques, l'estatus de sotsoficial s'assoleix generalment amb el grau E-4 (per exemple, un Corporal a l'Exèrcit[33] i el Cos de Marines, o un Petty Officer Third Class a la Marina i els Guarda Costa). La Força Aèria es fixà en l'Exèrcit entre 1976 i 1991 amb un E-4 sent tant un Senior Airman, que lluïa 3 barres sense estrella, o un Sergeant (referit com a "Buck Sergeant"), que lluïa una estrella central i era considerat un sotsoficial. Actualment, malgrat no ser un sostoficial, un Senior Airman que hagi completat el curs a l'Acadèmia de Lideratge de l'Aire pot ser un supervisor.
| Codi OTAN | E-1 | E-2 | E-3 | E-4 | E-5 | E-6 | E-7 | E-8 | E-9 | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grau de salari | E-1 | E-2 | E-3 | E-4 | E-5 | E-6 | E-7 | E-8 | E-9 | |||||
| Secció | Classe Tropa | Sotsoficials | Sotsoficials Superiors | |||||||||||
| Insígnia | Sense insígnia |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Title | Airman Basic |
Airman | Airman First Class |
Senior Airman |
Staff Sergeant |
Technical Sergeant |
Master Sergeant¹ |
Senior Master Sergeant¹ |
Chief Master Sergeant¹ |
Command Chief Master Sergeant |
Chief Master Sergeant of the Air Force | |||
| Abbreviation | AB | Amn | A1C | SrA | SSgt | TSgt | MSgt | SMSgt | CMSgt | CCM | CMSAF | |||
|
¹ La USAF no té un rang separat de First Sergeant; en canvi és un càrrec indicat per un diamant a la part superior. | ||||||||||||||
El personal de l'USAF llueix uniformes distints dels de les altres branques de les Forces Armades. El primer uniforme de servei de la USAF, el 1947, era de color "Uxbridge 1683 Blue", fet per la Bachman-Uxbridge Worsted Company.[34] L'actual uniforme de servei, adoptat el 1993 i estandarditzat el 1995, consisteix en una guerrera de 3 botons sense butxaca, amb agulles "U.S." en plata a les solapes, i amb un anell platejat a la classe tropa), pantalons i una gorra de servei o de vol, en Shade 1620, "Air Force Blue". Es llueix amb una camisa blau clar i corbata. La classe tropa llueix les insígnies tant a la jaqueta i a la camisa, mentre que els oficials llueixen les insígnies sobre la jaqueta i a les espatlleres de la camisa. El personal de la USAF destinat a deures de Guàrdia d'Honor llueixen, en certes ocasions, una versió modificada de l'uniforme de servei, però amb vores platejades a les mànigues i als pantalons, juntament amb un cinturó cerimonial (si és necessari), gorra de plat amb escut platejat amb Distintiu Hap Arnold, i un cordó platejat a l'espatlla esquerra.
Després d'una fase transitòria de 3 anys en què a poc a poc guanya popularitat mitjançant una distribució més àmplia, l'uniforme de batalla (Airman Battle Uniform - ABU) esdevingué l'únic uniforme de feines autoritzat (llevat els uniformes de vol, míssils i espai) per la USAF l'1 de novembre de 2011. l'ABU substituí el BDU (Battle Dress Uniform ), prèviament portat per totes les forces armades, semblant als de l'Exèrcit, la Marina i els Marines, amb uniformes de servei per a cada operació particular. Les millores del ABU sobre el BDU són una mida més específica per a l'ajust superior i un material inarrugable que fa innecessària la planxa; l'ús del midó, omnipresent a la USAF durant l'era del BDU ha quedat prohibit amb l'ABU. Aquestes millores relativament populars han estat compensades per certes crítiques, incloses les queixes que la situació de les butxaques als ABU fan que siguin inútils portant una armilla antibales; i la decisió de fer un uniforme únic per a l'estiu i l'hivern fa que no sigui apropiat per fer-lo servir a les temperatures extremes de l'Orient Mitjà. Entre les crítiques, aquestes observacions han encès les crítiques conforme l'ABU ha estat dissenyat més per a una "desfilada de moda" més que no pas per a qualsevol ús funcional com un autèntic "uniforme de batalla". El fet que la USAF hagi dissenyat posteriorment una versió de la camisa de l'ABU per a ser emprada en destins càlids ha donat validesa a aquests arguments, tot i que els membres de l'USAF segueixen portant l'ABU arreu del món.
A més de l'uniforme bàsic de roba, la USAF fa servir diverses insígnies per indicar una tasca o un nivell de qualificació. Les insígnies també poden ser emprades per motius de mèrit o servei. Durant el temps diverses insígnies han quedat obsoletes. Les insígnies autoritzades inclou els Escuts de la Protecció d'Incendis de la USAF, les Forces de Seguretat i la Insígnia de Míssils (o "pocket rocket", "coet de butxaca"), atorgada després de treballar en el sistema de manteniment de míssils o en les seves operacions com a mínim durant un any.
| Cinta |  |
 |
 |
 |
 |
 |
| Nom | Creu de la Força Aèria Air Force Cross |
Medalla del Servei Distingit a la Força Aèria Air Force Distinguished Service Medal |
Medalla de l'Aviador Airman's Medal |
Medalla del Servei Aeri Realitzat Aerial Achievement Medal |
Medalla del Servei Lloable a la Força Aèria Air Force Commendation Medal |
Medalla del Servei Realitzat a la Força Aèria Air Force Achievement Medal |
| Cinta |  |
 |
 | |||
| Nom | Medalla de la Força Aèria per l'acció de combat Air Force Combat Action Medal |
Medalla de la Disponibilitat pel Combat Combat Readiness Medal |
Medalla de Campanya a l'Aire i l'Espai Air and Space Campaign Medal | |||
| Cinta |  |
 | ||||
| Nom | Medalla de la Força Aèria per Bona Conducta Air Force Good Conduct Medal |
Medalla del servei meritori a la reserva de la USAF Air Reserve Forces Meritorious Service Medal | ||||
| Cinta |  |
 |
 |
 |
 | |
| Nom | Citació Presidencial d'Unitat Presidential Unit Citation |
Citació d'Unitat Valenta Gallant Unit Citation |
Insígnia d'Unitat Meritòria de la Força Aèria Air Force Meritorious Unit Award |
Insígnia d'Unitat Destacada Outstanding Unit Award |
Insígnia d'Excel·lència Organitzativa Organizational Excellence Award | |
| Cinta |  |
 |
 |
 |
 |
 |
| Nom | Cinta d'aviador destacat de l'any Outstanding Airman of the Year Ribbon |
Cinta de reconeixement de la Força Aèria Air Force Recognition Ribbon |
Cinta de la Força Aèria per servei a ultramar d'estada curta Air Force Overseas Short Tour Service Ribbon |
Cinta de la Força Aèria per servei a ultramar d'estada llarga Air Force Overseas Long Tour Service Ribbon |
Cinta de servei expedicionari de la Força Aèria Air Force Expeditionary Service Ribbon |
Cinta de permanència en la Força Aèria Air Force Longevity Service Award |
| Cinta |  |
 |
 |
 |
 |
 |
| Nom | Cinta del curs d'instructor militar Military Training Instructor Ribbon |
Cinta del servei de reclutament de la Força Aèria Air Force Recruiter Ribbon |
Cinta de graduat a l'Acadèmia de Sots-oficials de la USAF USAF NCO PME Graduate Ribbon |
Cinta honorífica de graduat en la instrucció bàsica de la USAF USAF Basic Military Training Honor Graduate Ribbon |
Cinta dels experts de la USAF en armes petites Small Arms Expert Marksmanship Ribbon |
Cinta d'instrucció de la Força Aèria Air Force Training Ribbon |
Tots els homes allistats que no hagin servit prèviament assisteixen a l'Entrenament Militar Bàsic (Basic Military Training - BMT) a la Base de la Força Aèria Lackland a San Antonio, Texas. La Força Aèria accepta els programes d'entrenament bàsic de les altres branques de l'exèrcit si els nous reclutes ja l'han completat en un altre servei.
Els Oficials poden ser comissionats en graduar-se de l'Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units, en graduar-se d'una altra universitat mitjançant el programa del Cos d'Entrenament d'Oficials de la Reserva de la Força Aèria (Air Force Reserve Officer Training Corps - AFROTC) o mitjançant l'Acadèmia de Preparació d'Oficials de la Força Aèria (Air Force Officer Training School - OTS). L'OTS, situada a la Base de la Força Aèria Maxwell a Montgomery, Alabama, disposa de dos programes separats: la Preparació Bàsica a Oficial (Basic Officer Training - BOT), per a candidats a oficial pel servei actiu a la USAF i a la Reserva; i l'Acadèmia de Ciència Militar (AMS), que forma oficials per a la Guàrdia Nacional.
La Força Aèria també ofereix un Entrenaament per a oficials dels 3 components que seran directament destinats a posicions de rereguarda, a causa de les seves credencials en medicina, dret, religió, ciències biològiques o administració sanitària.
La cultura de la USAF ha estat portada a terme principalment pels pilots, i els pilots dels diversos avions han modificat les seves prioritats durant els anys. A l'inici estava centrada en els bombarders (en l'anomenada Bomber mafia), seguida per un focus en els caces (la Fighter Mafia), etc.[35]
En resposta a l'incident de l'armament nuclear de la USAF del 2007, el Secretari de Defensa Robert Gates acceptà al juny del 2009 les dimissions del Secretari de la Força Aèria Michael Wynne i del Cap de l'Estat Major de la Força Aèria General T. Michael Moseley. El successor de Moseley, general Norton A. Schwartz, va ser el primer oficial nomenat pel càrrec que no tenia un historial com a pilot de caça o de bombarder.[36] El Washington Post afirmà el 2010 que el general Schartz començà a desmantellar el rígid sistema de classes de la USAF.[37]
Daniel L. Magruder, Jr defineix la cultura de la USAF com una combinació d'una aplicació rigorosa de tecnologia avançada, individualisme i una teoria de la potència aèria en progrés.[38] El major general Charles J. Dunlap, Jr. afegeix que la cultura de la USAF inclou una té un igualitarisme dels oficials com a guerrers que treballen amb petits grups de tropa mentre que serveixen conjuntament com a tripulants d'un avió.[39]
La Força Aèria dels Estats Units ha tingut nombroses consignes de reclutament, com "Ningú no va tan a prop" ("No One Comes Close") i "Uno Ab Alto". Durant molts anys va fer servir "Ànim Alt" ("Aim High") com la seva consigna, i més recentment, "Creu en el Blau" ("Cross into the Blue"), "T'hem estat esperant" ("We've benn waiting for you") i "Fes Quelcom Sorprenent" ("Do Something Amazing"),"[40] Per damunt de tot" ("Above All"),[41] i el més nou, del 7 d'octubre de 2010, "Aim high" i "Fly-Fight-Win".[42] A més, cada ala, grup o esquadró té el seu propi lema.[43]
Els valors fonamentals de la Força Aèria són "Integritat primer" ("Integrity first"), "Servei abans d'un mateix" ("Service before self"), "Excel·lència en tot el que fem" ("Excellence in all we do").[44] El Credo de l'Aviador és una declaració introduïda a la primavera del 2007 per resumir la cultura de la Força Aèria.
Per ajudar el coneixement de la seva missió i funcions, la Força Aèria ha produït vídeos[45] per delinear el seu paper en la guerra contra el terrorisme i com té èxit als seus dominis de l'aire, l'espai o el ciberespai.[41]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
