La turquesa és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup turquesa de minerals.[2] És anomenada així des de l'antiguitat, del francès turquoise que significa 'turc'.
 Turquesa (mineral) | |
|---|---|
 Turquesa blava en matriu de quars  | |
| Fórmula química | Cu(Al,Fe3+)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
| Epònim | Turquia |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.08 |
| Dana | 42.9.3.1 |
| Heys | 19.2.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,409(1) Å; b = 7,635(1) Å; c = 9,914(2) Å; α = 111,356°; β = 114,973°; γ = 69,532° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | blau brillant, blau cel, verd clar, blau verd, blau turquesa, verd poma, gris verdós |
| Macles | cap valor |
| Exfoliació | perfecta en {001}, bona en {010} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | blau verdós clar a blanca |
| Densitat | 2,6 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,91 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,610 nβ = 1,615 nγ = 1,650 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 40°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | Fe, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Tqu |
| Referències | [1] |
Característiques
La turquesa és un fosfat de color blau verdós format per fosfat d'alumini hidratat i coure amb grups d'hidroxil, que cristal·litza en el sistema triclínic. És un mineral criptocristal·lí gairebé mai en forma de cristalls simples, i totes les seves propietats són altament variables. Es pot polir i s'utilitza en joieria, i en són utilitzades les de color blau per a ornamentació des de l'antic Egipte. La seva fórmula és Cu(Al,Fe3+)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O. La seva duresa oscil·la entre 5 i 6 en l'escala de Mohs. La lluentor de la turquesa és grassa, i generalment és opaca, encara que pot ser semitranslúcida en petites seccions. El color és tan variable com la resta de les seves propietats, i abasta des del blanc fins al blau fosc i el blau cel, i des del blau verdós fins al verd groguenc. El color blau és atribuït al coure, mentre que el verd pot ser el resultat d'impureses de ferro o per la deshidratació. És un mineral isoestructural amb la calcosiderita, i l'anàleg de coure de la faustita. Forma sèries de solució sòlida amb la calcosiderita i amb la planerita.[3][4]
Formació i jaciments
Es tracta d'un mineral secundari que es troba a la zona d'alteració potàssica de dipòsits de pòrfirs de coure hidrotermal. També és format per l'acció de les aigües meteòriques, generalment en regions àrides, sobre roques ígnies aluminoses o roques sedimentàries (com filons de farciment en roques volcàniques i sediments fosfatats). Sol trobar-se associada a altres minerals com: al·lòfana, calcedònia, caolinita, limonita, montmoril·lonita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat),[5] així com a la mina Elvira i a les mines de Can Tintorer, totes dues a Gavà (Baix Llobregat).[6]
Varietats
Es coneixen dues varietats de turquesa:
Grup turquesa
El grup turquesa de minerals està format per cinc fosfats triclínics:[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Aheylita | (Fe2+,Zn)Al₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
| Calcosiderita | Cu(Fe3+,Al)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
| Faustita | (Zn,Cu)Al₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
| Planerita | Al₆(PO₄)₂(HPO₄)₂(OH)₈·4H₂O |
| Turquesa | Cu(Al,Fe3+)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O |
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
