From Wikipedia, the free encyclopedia
El tujia (tujia septentrional: Bifzivsar, IPA: /pi35 ʦi55 sa21/ ; /pi35 ʦi55 sa21/; meridional: Mongrzzirhof, IPA: /mõ21 ʣi21 ho35/ ; xinès: 土 家 语, pinyin: Tǔjiāyǔ) és una llengua parlada originàriament pels tujies a la zona sud-central de la Xina. Forma part de la família de llengües sinotibetanes però sense adscripció, per la influència generalitzada de les llengües veïnes. Té dos dialectes diferenciats: septentrional i meridional. Ambdós dialectes són tonals amb els contorns de to de ˥ ˥˧ ˧˥ ˨˩ (55, 53, 35, 21). El dialecte septentrional té 21 inicials, mentre que el dialecte meridional en té 26 (amb cinc inicials aspirades més). Pel que fa a les finals, el dialecte septentrional en té 25 i el meridional 30, 12 de les quals s'utilitzen exclusivament en les paraules manllevades del xinès. Els verbs distingeixen veus actives i passives. Els seus pronoms distingeixen els nombres singular i plural juntament amb els casos possessius i els bàsics. El 2005, el nombre de parlants, segons les estimacions, era d'aproximadament 70.000 en el dialecte septentrional (dels quals només aproximadament 100 eren monolingües),[1] i 1.500 en el dialecte meridional,[2] per una població de 8 milions de l'ètnia tujia.
  | |
| Tipus | llengua |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 70.000 |
| Parlat a | Prefectura Autònoma Tujia i Miao de Xiangxi |
| Estat | República Popular de la Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet de Fraser |
| Codis | |
| Glottolog | tuji1244 |
Els autònims del Tujia inclouen pi˧˥ tsi˥ kʰa˨˩ [毕 孜卡] (pi˨˩ tsi˨˩ kʰa˨˩ en Ye 1995) i mi˧˥ tɕi˥ kʰa˧/˥ (Dai 2005). Els Tujia anomenen la seva llengua " pi˧˥ tsi˥ sa˨˩ " (Ye 1995).
"Tujia" (土 家) significa literalment "gent nativa", que és la denominació que els xinesos Han els havien donat a causa del seu estatus aborigen a la zona de Hunan-Hubei-Chongqing. Els Tujia, en canvi, anomenen "Kejia" (客家) els xinesos han, denominació també donada al poble Hakka, que significa "gent convidada" (Dai 2005).
El tujia és clarament una llengua sinotibetana, però la seva posició dins d'aquesta família no és clara, a causa del préstec massiu d'altres llengües sinotibetanes. Alguns l'han classificat al mateix grup que les llengües lolo i Llengües qiànguiques, però molts ho deixen sense classificar.
El tujia es divideix en dos grans dialectes. La major part de parlants es concentra en el dialecte del septentrional, mentre que el dialecte meridional es parla a només 3 pobles del municipi de Tanxi 潭溪镇 al xian de Luxi. Gairebé tots els parlants del tujia es troben a la Prefectura Autònoma Tujia i Miao de Xiangxi.
Malgrat el reduït nombre de parlants del tujia, hi ha un moviment entusiasta que treballa per conservar-lo, a Hunan i Hubei. S'han publicat dos llibres per a l'ensenyament del tujia i s'està treball en l'elaboració d'un diccionari. Chu Yongming (储永明), un estudiós del tujia, treballa amb infants a l'Escola de Minories Ètniques de Baifusi (xian de Laifeng, a Hubei), per promoure l'ús de la llegua.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
