Triangle de Tartaglia

From Wikipedia, the free encyclopedia

Triangle de Tartaglia

El triangle de Tartaglia, també anomenat triangle de Pascal, és un esquema matemàtic utilitzat per a la potenciació de binomis.[1]

Thumb
Cada nombre del triangle és la suma de les dues xifres superiors.

Mètode de construcció

Es comença amb un 1.

 1

Després s'escriuen dos 1 a sota.

 1
 1 1

A les següents files, els nombres són el resultat de sumar els dos nombres immediatament superiors. Els nombres situats als laterals, són sempre 1.[2]

 1
 1 1
 1 2 1
 1 3 3 1
 1 4 6 4 1
 1 5 10 10 5 1
 1 6 15 20 15 6 1
 1 7 21 35 35 21 7 1
 1 8 28 56 70 56 28 8 1
 1 9 36 84 126 126 84 36 9 1
 1 10 45 120 210 252 210 120 45 10 1

Propietats

El triangle de Tartaglia té diverses propietats interessants.

  • En primer lloc, notem que el resultat de sumar els elements de cada fila dona una potència de 2: . Aquest fet és conseqüència immediata del binomi de Newton, ja que:[3]

  • En segon lloc, donat un binomi a+b elevat a n, pel binomi de Newton es dona la relació següent:

El triangle de Tartaglia ens permet saber els valors que prenen els factors . En el triangle, podem buscar el coeficient binomial del desenvolupament de de la manera següent:

En el triangle busquem la filera n, començant des del 0. Notem que la filera té n+1 termes. Movent-nos en aquesta filera, el coeficient és el terme i-èsim de la filera.

Exemples:

Thumb
Triangle de Pascal amb una alçada de 512. Al pintar els nombres segons si són senars (blau) o parells (groc), apareix el triangle de Sierpinski.
  • Les fileres de cada triangle no són simètriques, ja que:
  • Si ens quedem tan sols amb els múltiples de dos, el triangle guarda una certa similitud amb el triangle de Sierpinski.
  • Diagonals:
  • La conjectura de Singmaster postula que el nombre de vegades que apareix cada nombre major que 1 és finit. El nombre 3003 és l'únic que es coneix que apareix fins a vuit vegades al triangle.

Història

L'any 1303 matemàtics xinesos ja tenien coneixement d'aquesta matriu triangular.[8] Blaise Pascal la va redescobrir uns segles després.[4][9][10]

Bibliografia

  • Paulos, John Allen. Más allá de los números: meditaciones de un matemático. 1. ed.. Barcelona: Tusquets, 1993. ISBN 84-7223-687-0.
  • Weisstein, Eric W. Concise Encyclopedia of Mathematics. CRC Press, 1999, p. 636. ISBN 0-8493-9640-9.
  • Beyer, William H. Standard Mathematical Tables and Formulae. 29a ed. CRC Press, p. 279. ISBN 0-8493-0629-9.

Referències

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.