Tractat de Meerssen

El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània),^[1] signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos. El Regne de Lotaríngia, assignat pel Tractat de Verdun de 843 a Lotari I, abastava des del mar del Nord fins a la península Itàlica (l'equivalent d'avui dels Països Baixos, Suïssa i Itàlia). El tractat reemplaçava el Tractat de Verdun.

Tractat de Meerssen

50° 53′ 10″ N, 5° 45′ 04″ E
Tipus	tractat internacional
Data	8 agost 870
← Tractat de Prüm Tractats de Ribemont →
Tema	França mitjana
Localització	Meerssen (Països Baixos)
Estat	Lotaríngia
Participant	França Oriental França Occidental
Signatari	Carles II el Calb Lluís el Germànic

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen.

A la mort de Lotari I el 855, el regne de França Mitjana va ser dividit entre els seus fills pel Tractat de Prüm,^[2] pel que Lluís II d'Itàlia va rebre la corona imperial i Itàlia, Carles de Provença esdevingué rei de Provença (Baixa Borgonya i Provença pròpiament dita), Lotari II de Lotaríngia va rebre un territori que va passar a ser anomenat Lotharii Regnum (Lotaringia) compost per Austrasia (la part central encara controlada pel seu pare després de Verdun), Frísia i l'Alta Borgonya, mentre que Lluís el Germànic va mantenir França oriental i Carles el Calb França occidental. Lluís II el Jove, Emperador d'Occident, i germà de Lotari II de Lotaríngia, amb el suport del Papa Adrià II, també aspirava a obtenir una part, però li va ser n Lotari II va cedir les parts del sud-est de l'Alta Borgonya als seus germans Carles de Provença, que va rebre els bisbats de Belley i Tarentaise el 859, i Lluís II d'Itàlia els bisbats de Ginebra, Lausana i Sió un any més tard. Carles de Provença va morir sense hereus el 863, i el seu regne es va repartir entre Lotari II, que només va rebre les parts occidentals de la Baixa Borgonya (bisbats de Lió, Vienne, Vivarais i Uzès) que limitaven amb la seva Alta Borgonya occidental (restes de les seves possessions originals de Borgonya), i Lluís II va rebre la resta del Regne de Provença.

Referències

1. Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108.
2. Bradbury, Jim. The Capetians Kings of France 987-1328 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2007, p. 15-16. ISBN 9780826435149.