sistema de tempestes amb una circulació tacada al voltant d'un centre de baixa pressió que produeix forts vents i abundant pluja. Segons la ubicació es denominen huracans, tifons o ciclons. From Wikipedia, the free encyclopedia
En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
 |
«Tifó» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Tifó (mitologia)». |
Un huracà cobreix una àrea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. A la tempesta hi ha vents forts i pluges que envolten un "ull" central, que acostuma a tenir uns 25 km de diàmetre. Malgrat això, el dany més gran per a la vida i a la propietat no és resultat del vent, sinó de la pujada del nivell del mar i les torrentades fruit de les pluges torrencials.
Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta.
La agència més recomanada per a consultar la informació és la NOAA (Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera).
Els ciclons tropicals es classifiquen en 3 grups atenent a la velocitat del vent que originen: depressions tropicals, tempestes tropicals i un tercer grup que rep diferents noms segons la zona geogràfica on es produeix.
Com s'ha dit, el terme utilitzat per a anomenar els ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h varia depenent de la regió. Així, s'anomena:
El mot cicló prové del grec κύκλος, que significa "cercle". De forma ja més acotada, els huracans també reben el nom de Bagyo a les Filipines i de Taino a Haití.
Els ciclons tropicals són àrees de baixa pressió atmosfèrica prop de la superfície de la Terra. Les pressions registrades al centre dels ciclons tropicals estan entre les més baixes registrades a la superfície terrestre al nivell del mar.[1] Els ciclons tropicals es caracteritzen i funcionen com a nucli càlid, que consisteix en l'expulsió de grans quantitats de calor latent de vaporització que s'eleva, cosa que provoca la condensació del vapor d'aigua. Aquesta calor es distribueix verticalment al voltant del centre de la tempesta. Per això, a qualsevol altitud (excepte a prop de la superfície on la temperatura de l'aigua determina la temperatura de l'aire) el centre del cicló sempre és més càlid que el seu voltant.[2] Les parts principals d'un cicló són l'ull, la paret de l'ull i les bandes plujoses. Són com tornados, però en aigua.
| Escala Saffir-Simpson | ||||
|---|---|---|---|---|
| Categoria | Velocitat del vent | Alçada de les ones | ||
| km/h | m | |||
| 5 | ≥250 | >5.5 | ||
| 4 | 210–249 | 4.0–5.5 | ||
| 3 | 178–209 | 2.7–3.7 | ||
| 2 | 154–177 | 1.8–2.4 | ||
| 1 | 119–153 | 1.2–1.5 | ||
| Classificacions addicionals | ||||
| Tempesta tropical |
63–117 | 0–0.9 | ||
| Depressió tropical |
0–62 | 0 | ||
La classificació dels ciclons tropicals es fa atenent a la seva intensitat i es porta a terme mitjançant l'escala Saffir-Simpson. Aquesta escala, que classifica els huracans segons la velocitat dels vents que generen, es divideix en cinc categories (de l'1 al 5). Malgrat això, el nivell de cada huracà no està directament relacionat amb les pèrdues que produeix. Així, la magnitud dels danys depèn també d'altres factors com la solidesa de les estructures de les regions afectades, la velocitat de desplaçament i altres fenòmens atmosfèrics.
Davant la previsió de forts huracans és convenient recórrer a mesures d'evacuació. De fet, moltes de les víctimes de l'Huracà Andrew que van ignorar les ordres d'evacuar van perdre la vida o es van adonar que no podien fer res per a protegir els seus béns contra la tempesta.
Tot i que encara no es coneix a la perfecció el procés pel qual es forma un cicló tropical, sí que se sap, en canvi, que són necessaris com a mínim 3 factors:
| Mes | Total | Mitjana |
|---|---|---|
| Gener–Abril | 4 | 0.1 |
| Maig | 8 | 0.1 |
| Juny | 33 | 0.5 |
| Juliol | 53 | 0.9 |
| Agost | 168 | 2.8 |
| Setembre | 219 | 3.6 |
| Octubre | 108 | 1.8 |
| Novembre | 30 | 0.5 |
| Desembre | 6 | 0.1 |
| Font: NOAA + afegits pel període 2001-04 | ||
L'activitat mundial de ciclons tropicals culmina a la fi de l'estiu (diferent als dos hemisferis), quan la temperatura de l'aigua dels oceans arriba al seu punt més alt. Tanmateix, cada zona té els seus propis patrons estacionals.
A l'Atlàntic Nord, la temporada d'huracans va de l'1 de juny al 30 de novembre, si bé el període de màxima activitat se situa entre la fi d'agost i tot el mes de setembre. La punta estadística de la temporada d'huracans a l'Atlàntic Nord és el dia 10 de setembre.
Al Nord-est de l'oceà Pacífic el període d'activitat és sensiblement més llarg tot i que en general coincideix amb els mateixos mesos de l'any que a l'Atlàntic. Al Nord-oest del Pacífic la temporada de ciclons abasta tot l'any, amb un mínim al febrer i un màxim a primers de setembre.
A la zona nord de l'oceà Índic, les tempestes van de l'abril fins al desembre, amb puntes més marcades als mesos de maig i novembre.
A l'hemisferi sud, l'activitat ciclònica comença a la fi d'octubre i acaba al maig, i la màxima activitat culmina entre mitjans de febrer i primers de març.
Gairebé tots els ciclons tropicals es formen dins la franja tropical compresa entre els 30 ° de latitud (nord i sud) i més concretament, un 87% es forma dins dels 20 ° de latitud.
Gairebé mai se'n formen per sota dels 10 ° de latitud, ja que aquí la Força de Coriolis és feble i no té prou força per a iniciar i mantenir la rotació del cicló tropical. Tanmateix, hi ha la llunyana possibilitat que se'n formi algun dins d'aquest límit sempre que es proporcioni una altra font de rotació inicial. Aquestes condicions, però, són extremadament rares, raó per la qual les estadístiques ens diuen que en aquesta zona s'origina menys d'un cicló tropical al segle.
Hi ha set zones principals de formació de ciclons tropicals:
Hi ha zones del planeta on, tot i que és molt estrany que es formin ciclons tropicals, esporàdicament se n'han format.
Abans de l'inici de la temporada formal, els polítics i els meteoròlegs, entre d'altres, demanen a la gent que es prepari per als efectes d'un cicló tropical. Es preparen determinant el seu risc davant els diferents tipus de clima, causa dels ciclons tropicals, comprovant la seva cobertura d'assegurança i subministraments d'emergència, així com determinant on evacuar si cal.[3][4][5] Quan es desenvolupa un cicló tropical i es preveu que impacti sobre el sòl, cada nació membre de l'Organització Meteorològica Mundial emet diversos avisos per cobrir els efectes esperats.[6] Tanmateix, hi ha algunes excepcions amb el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units i el Servei Meteorològic de Fiji responsables d'emetre o recomanar avisos per a altres nacions de la seva àrea de responsabilitat.[7][8][9]:2–4
Un cicló pot perdre les seves característiques tropicals de diferents formes:
Cal no oblidar que, malgrat que un cicló hagi perdut les seves característiques tropicals o s'hagi dissipat, pot continuar presentant vents molt forts i pluges abundants.
Molts huracans originats a l'oceà Atlàntic i que han fuetejat amb força les costes d'Amèrica acaben arribant, dies després, a Europa convertits en simples depressions atlàntiques. A tall d'exemple: la depressió tropical Rita es formà el dia 18 de setembre al nord de la República Dominicana i el dia 20 de setembre ja s'havia convertit en l'huracà Rita, un dels més profunds de la història. Fuetejà les costes dels Estats Units entre el 21 i el 24 de setembre fins que tocà terra ferma, es debilità i es convertí en una simple depressió que, seguint la circulació atmosfèrica, arribà a Europa el dia 1 d'octubre.
Quan es troben a mar obert, els ciclons tropicals incrementen de forma notable l'onatge, i les pluges i els forts vents poden afectar embarcacions fins a enfonsar-les. No obstant això, els efectes més devastadors tenen lloc quan aquests fenòmens arriben a tocar terra. Un cicló tropical que afecta terra ferma pot provocar danys de quatre formes diferents:
Moltes vegades, després del pas d'un cicló, els seus efectes secundaris continuen afectant la població. Així poden originar:
| Oceà Atlàntic | Oceà Pacífic | |
|---|---|---|
| Ana | Andres | |
| Bill | Blanca | |
| Claudette | Carlos | |
| Danny | Dolores | |
| Erika | Enrique | |
| Fred | Felicia | |
| Grace | Guillermo | |
| Henri | Hilda | |
| Ida | Ignacio | |
| Joaquin | Jimena | |
| Kate | Kevin | |
| Larry | Linda | |
| Mindy | Marty | |
| Nicholas | Nora | |
| Odette | Olaf | |
| Peter | Patricia | |
| Rose | Rick | |
| Sam | Sandra | |
| Teresa | Terry | |
| Victor | Vivian | |
| Wanda | Waldo | |
| - | Xina | |
| - | York | |
| - | Zelda |
Quan un cicló tropical arriba a la categoria de tempesta tropical -vents sostinguts superiors als 62 km/h- se li assigna un nom. Això es fa amb l'objectiu de facilitar-ne la identificació de cara a futures reclamacions a les companyies d'assegurances; també permet indicar que la potència del cicló no pot ser menystinguda i aconseguir, així, que els avisos a la població de les zones que seran fuetejades tinguin major incidència. Una tercera raó és que sovint hi ha dos o més ciclons actius alhora; el fet de donar-los un nom permet d'identificar-los millor i evitar-ne confusions.
Els noms es prenen d'unes llistes (on s'alternen noms masculins i femenins) elaborats amb anterioritat per cada regió i compten amb el vistiplau de l'Organització Meteorològica Mundial o dels diferents serveis meteorològics nacionals.
Cada any, es "retiren" els noms d'aquells ciclons tropicals que s'han cobrat vides humanes o bé han estat particularment destructius. En el seu lloc, s'escullen altres noms amb la mateixa inicial i gènere que el retirat.
El costum de posar nom als huracans no és pas nou. Quan els europeus van arribar al Nou Món i van descobrir el fenomen dels ciclons tropicals, ja els anomenaven amb el nom del sant del dia.
El mètode modern de posar noms de persona fou introduït a finals del 1887 pel meteoròleg anglo-australià Clement Wragge qui, curiosament, només escollia noms femenins així com de polítics que l'havien ofès. Durant la Segona Guerra Mundial es va consolidar el costum d'anomenar els huracans exclusivament amb noms de dona.
Però l'increment del trànsit aeri i marítim, així com les millores en les observacions meteorològiques, van fer necessari un acurat seguiment de l'evolució dels huracans, ja que, davant l'eventualitat de trobar-se amb un cicló tropical, les comunicacions per ràdio amb vaixells i aeronaus havien de ser inequívoques. Amb aquest objectiu i amb la finalitat d'ajudar en la seva identificació, l'any 1953 s'inicià als Estats Units la pràctica sistemàtica de posar un nom a les tempestes tropicals i huracans. L'ens encarregat de fer-ho era el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units i és mantingut en l'actualitat per l'Organització Meteorològica Mundial.
D'acord amb la pràctica comuna de la llengua anglesa de referir-se als objectes inanimats (com ara vaixells, trens, etc.) amb el pronom femení "ella", es va mantenir el costum d'assignar als huracans noms exclusivament femenins. Així, a la primera tempesta de l'any li fou assignat un nom femení que començava amb la lletra "A", al segon amb la lletra "B"; i així successivament. Tanmateix, com que les tempestes tropicals i els huracans són, per damunt de tot, fenòmens destructius, hom va considerar aquesta pràctica sexista, raó per la qual a partir de l'any 1979 es van introduir els noms masculins a la nomenclatura. Aquell fou, a més, el primer any en què la llista de noms s'elaborà abans no comencés la temporada de ciclons.
La comunitat científica no es posa d'acord en una hipotètica relació entre el canvi climàtic i l'increment en el nombre de ciclons tropicals observat en els darrers anys -especialment pel que fa a l'Atlàntic Nord- i la virulència d'aquests.
Malgrat tot, però, els defensors d'aquesta relació causa-efecte tenen diversos arguments a favor seu. Així, hom apunta com a possibles símptomes d'aquest vincle diversos fenòmens succeïts a les darreres dècades que surten òbviament de la normalitat:
| Període | Nombre d'anys |
Mitjana de tempestes tropicals |
Mitjana d'huracans |
Mitjana de grans huracans (>categoria 3) |
|---|---|---|---|---|
| 1851-2004 | 154 | 8.5 | 5.2 | 1.8 |
| 1944-2004 | 61 | 10.3 | 6.0 | 2.6 |
| 1955-2004 | 50 | 10.3 | 5.9 | 2.4 |
| 1965-2004 | 40 | 10.6 | 5.9 | 2.2 |
| 1975-2004 | 30 | 10.8 | 6.0 | 2.3 |
| 1985-2004 | 20 | 11.5 | 6.4 | 2.6 |
| 1990-2004 | 15 | 12.2 | 6.7 | 2.9 |
| 1995-2004 | 10 | 13.9 | 7.8 | 3.8 |
A més dels ciclons tropicals, hi ha altres dues classes de ciclons dins de l'espectre dels tipus de ciclons. Aquests tipus de ciclons, coneguts com a ciclons extratropicals i ciclons subtropicals, poden ser etapes per les quals passa un cicló tropical durant la seva formació o dissipació.[11] Un cicló extratropical és una tempesta que obté energia de les diferències de temperatura horitzontals, que són típiques a latituds més altes. Un cicló tropical pot arribar a ser extratropical a mesura que es mou cap a latituds més altes si la seva font d'energia canvia de calor alliberada per condensació a diferències de temperatura entre masses d'aire; encara que no amb tanta freqüència, un cicló extratropical es pot transformar en una tempesta subtropical, i a partir d'aquí en un cicló tropical.[12] Des de l'espai, les tempestes extratropicals tenen un patró característic de núvols en forma de "coma".[13] Els ciclons extratropicals també poden ser perillosos quan els seus centres de baixa pressió provoquen vents potents i alta mar.[14]
Un cicló subtropical és un sistema climàtic que té algunes característiques d'un cicló tropical i algunes característiques d'un cicló extratropical. Es poden formar en una àmplia banda de latituds, des de l'equador fins als 50°. Tot i que les tempestes subtropicals rarament tenen vents de força d'huracà, poden arribar a ser de naturalesa tropical a mesura que els seus nuclis s'escalfen.[15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
