Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

No s'ha de confondre amb Tibarans.

Tiberens

Tipus	grup humà
Geografia
Originari de	Regió del Pont (Turquia)
Estat	Geòrgia

Heròdot en parla per primer cop, i els suposa d'origen escita.^[1] Estrabó diu que habitaven les muntanyes de la Còlquida i diu que la seva principal ciutat era Cotiora.^[2] Sembla que eren un poble feliç, inofensiu i ben avingut, i que acomplia les seves feines amb satisfacció, segons Apol·loni de Rodes, Esteve de Bizanci i el Periple de Hannó. Heròdot diu que anaven armats amb elms de fusta, petits escuts, i llances curtes amb puntes llargues. Xenofont va passar tres dies viatjant pel seu territori durant l'Expedició dels deu mil.^[3]

Els tiberens, els calibis i els mosinecs, encara eren veïns entre ells, al llarg de la costa de la mar Negra encara a l'època romana. Els tiberens, juntament amb altres tribus georgianes, van ser sotmesos per l'Imperi Aquemènida als segles VI-V aC i van ser incorporats a la Satrapia XIX.

Alguns autors relacionen els tiberens amb la tribu de Capadòcia anomenada Tabal, i Heròdot diu que els tabal vivien al sud dels tiberens.^[4]

Referències

1. Heròdot. Històries, III, 94
2. Estrabó. Geografia, IX, 527
3. Xenofont. Anàbasi, VII, 8,25
4. Smith, William (ed.). «Tibareni». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 13 febrer 2021].