Bufalaga hirsuta

espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia

Bufalaga hirsuta

La bufalaga hirsuta, pala/palma marina o palmerina (Thymelaea hirsuta) és una espècie de planta pertanyent a la família de les timeleàcies.

Dades ràpides Thymelaea hirsuta, Taxonomia ...
Bufalaga hirsuta
Thymelaea hirsuta
Thumb
Exemplar de Calvi (Còrsega)
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaThymelaeaceae
GènereThymelaea
EspècieThymelaea hirsuta
(L.) Endl.
Nomenclatura
BasiònimPasserina hirsuta
Sinònims
  • Daphne hirsuta (L.) Samp.
  • Passerina hirsuta (L.)[1]
Tanca
Thumb
Flors fotografiades a Còrsega
Thumb
Exemplar fotografiat a la província de Crotona (Calàbria, Itàlia)

Etimologia

Del grec thymeláia = planta de baies laxants (mot compost de thýmos = farigola i eláia = olivera) i del llatí hirsuta = eriçada de pèls.[2]

Descripció

  • Arbust baix (de 0,40 m a poc més d'1 m).
  • Molt ramificat, amb les branques arquejades i pèndules i les més joves amb un toment blanquinós.
  • Fulles petites de 2 a 4 mm de llargària, bastant gruixudes, còncaves (en forma de cullera), molt tormentoses per l'anvers i verdes pel revers. Es disposen imbricades i acostades a les branques.
  • Flors grogoses, de vegades hermafrodites i sovint unisexuals. Les femelles amb pistil i sense estams i les masculines amb 8 estams i un pistil rudimentari. Són molt menudes, amb el periant de 4 o 5 mm i reunides en grupets de 2 a 5. Floreix de l'octubre fa l'abril.
  • Fruit en núcula ovoide, sense pèls, inclòs dins el calze persistent.[3]

Hàbitat

Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes i a l'espinar d'arçot i margalló (com ara, a Alacant).[4][3]

Distribució geogràfica

Viu a tot el litoral dels Països Catalans: des del Rosselló fins al Baix Segura i les illes Balears,[5] encara que és rara en algunes comarques (com ara, el Maresme).[6] També es troba a l'Àfrica del Nord[7] i a la costa mediterrània de la península Ibèrica fins a Cadis i l'Algarve.[8][3]

Toxicitat

Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.[9]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.