pel·lícula de 1928 dirigida per Victor Sjöström From Wikipedia, the free encyclopedia
The Wind és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Victor Sjöström i protagonitzada per Lillian Gish i Lars Hanson.[1]
.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Sjöström |
| Protagonistes | |
| Producció | Irving G. Thalberg |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Frances Marion |
| Música | William Axt |
| Fotografia | John Arnold |
| Muntatge | Conrad A. Nervig |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 setembre 1928 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Rodatge | Califòrnia |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | The Wind (en)  |
| Gènere | cinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
       
| |
La jove i atractiva Letty Mason (Lillian Gish) viatja des de Virgínia a Sweetwater, Texas, on un cosí seu, Beverly (Edward Earle), té un ranxo. En aquesta desèrtica regió bufa gairebé sempre un fort vent i els huracans no són estranys. Sembla com si el vent huracanat marqués el caràcter de la gent. Temps després, obligada a deixar el ranxo per la dona del cosí, Cora (Dorothy Cumming), Letty accepta casar-se amb un texà, Lige Hightower (Lars Hanson), al qual no estima. És llavors quan reapareix un conegut seu, el ramader Wirt Roddy (Montagu Love). Ella el menysprea. Per a evitar ésser violada, Letty mata el ramader. S'apropa una forta ventada.[1]
Havent rodat més de 40 títols, el cineasta Victor Sjöström va deixar Suècia. Arribaria a Hollywood el 1923, on realitzà aquest western dramàtic i turmentador. Mestre dels recursos estètics i psicològics, Sjöström planificaria un fogós melodrama d'angoixes i passions. Extraordinàriament visualitzada, destaquen les poderoses seqüències del fustigant huracà sobre l'àrid desert de Texas, si bé la pel·lícula fou rodada en exteriors californians. La creixent força emocional, el peculiar tarannà d'uns personatges condicionats per l'ímpetu del clima -asfixiant calor, fortes ventades i sorra voraginosa- i la fiblada força de la narració fan que aquesta sigui una obra superior i antològica.[1]
Mereix especial atenció Lillian Gish, un rostre de bellesa dolça, musa de Griffith, ací en el paper d'una noia òrfena i innocent. En aquells dies de glòria, Gish va exigir al cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Irving G. Thalberg, la contractació d'un equip al seu gust. Sent una epopeia feminista, va insistir a tindre de productor i director Sjöström, a qui més endavant també voldria Greta Garbo. El suec va acceptar fer-se càrrec de la realització, per cert basada en una novel·la amb drets prèviament adquirits per l'actriu. En les primeres setmanes de filmació, tot va anar com una seda, però després el realitzador es veuria obligat a prescindir (a canvi d'un final complaent i feliç) de la seqüència en la qual la protagonista, embogida, es perd en el desert. Ho acceptaria a contracor, però el 1930, fart d'imposicions, veient constreta la seua capacitat artística i en coincidència amb la implantació del cinema sonor, s'acomiadaria del cinema. Però, un quart de segle després, Sjöström acudiria a la crida del seu compatriota Ingmar Bergman: aquest darrer, a manera de reconeixement i gratitud, el va requerir per a interpretar l'ancià professor Borg, personatge epicèntric de la també fonamental Maduixes silvestres (1957).[1]
| « |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
