The Prodigal Son
composició musical de Benjamin Britten From Wikipedia, the free encyclopedia
composició musical de Benjamin Britten From Wikipedia, the free encyclopedia
The Prodigal Son (El fill pròdig) és una de les tres paràboles per a l'església amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès de William Plomer, basada en la història bíblica del fill pròdig. Data de 1968, i és el seu Opus 81. Les altres dues paràboles per a església són Curlew River (1964) i The Burning Fiery Furnace (1966). Britten va dedicar la partitura a Dmitri Xostakóvitx.
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Benjamin Britten |
| Gènere | paràbola |
| Personatges | Tempter/Abbot (en) , The Elder Son (en) , The Father (en) , The Younger Son (en) , Young Servants and Distant Voices (en) i Le fils aîné (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 1968 |
| Escenari | St Bartholomews Church (en) |
La primera representació va tenir lloc el 10 de juny de 1968 a l'Orford Church, Suffolk.[1] Entre els instrumentistes hi havia el trompa Neill Sanders i el percussionista James Blades. Colin Graham va ser director d'escena.[2]
Com en les altres paràboles d'església, les forces instrumentals són molt modestes: flauta, trompa, viola, contrabaix, arpa, orgue i percussió, amb l'ús de flauta alta i la petita trompeta en re marcant canvis comparada amb altres obres. La percussió també incorpora una matraca de carabassa.[3]
| Personatge | Tessitura | Repartiment de l'estrena, 10 juny 1968 (Director: -) |
|---|---|---|
| Tempter / Abbot (Temptador / Abat) | tenor | Peter Pears |
| The Father (El pare) | Baix-baríton | John Shirley-Quirk |
| The Younger Son (El fill petit) | tenor | Robert Tear |
| The Elder Son (El fill gran) | baríton | Bryan Drake[4][5] |
| Young Servants and Distant Voices (Joves servents i veus llunyanes) | Gerald Beauchamp, Michael Butler, Jonathan Fox, Richard Hopkins, David Rookwood | |
| Cor: Servents, paràsits i captaires | ||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
