The Goo Goo Dolls

Goo Goo Dolls és una banda estatunidenca de rock La banda està formada actualment per Johnny Rzeznik (guitarra, vocalista), i Robby Takac (baix).

The Goo Goo Dolls

(en) Goo Goo Dolls
Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	1986, Buffalo
Activitat
Activitat	1986  –
Segell discogràfic	Warner Bros. Records
Gènere	Rock alternatiu i indie pop
Influències	Cheap Trick, The Plimsouls (en) , The Lemonheads, Dinosaur Jr, Neil Young, Soul Asylum, The Beatles, Tom Petty, Ramones, The Replacements (en) , Black Flag, Hüsker Dü, R.E.M., Superchunk (en) i The Nils (en)
Format per	John Rzeznik
Lloc web	googoodolls.com

Història

Es va formar el 1985 en Buffalo, Nova York, pel cuitarrista i cantant Johnny Rzeznik, el baixista i cantant Robby Takac i el bateria George Tutuska i solien tocar música d'influència punk en bars i festivals menuts de Buffalo. Van Poder traure alguns àlbums (alguns molt destacables com "Jed" i "Superstar Carwash") però lamentablement van tenir una escassa rotació en les ràdios locals.

Poc després de gravar el cinquè àlbum A Boy Named Goo, Tutuska va ser acomiadat de la banda sent substituït per Mike Malinin.^[1] La banda no va tenir guanys i fama fins a l'any de 1995 quan un dels locutors de la influent ràdio dels Angeles KROQ escolte Name, cançó de l'àlbum A boy named goo. Assenyale que la cançó "era excel·lent". Des de llavors van començar a sonar en totes les ràdios del país, però el seu gran èxit va arribar a partir del hit Iris, part de la banda sonora de la pel·lícula de 1998 City of Angels. Aquest "himne" de la música Adult-Contemporània va ser el punt de renaixement per a la banda liderada per Johnny, ja que, com es comentava, aquest estava immers en una profunda depressió pel que no podia inspirar-se per a compondre. Aquesta cançó va liderar per 18 setmanes consecutives el rànquing Adult Top 100 elaborat per la Revista Billboard, i a més els va dur a estar nominats per als premis Grammys.

En 2013, després de 19 anys com a bateria, Malinin va ser acomiadat de la banda.^[2]

Discografia

• Goo Goo Dolls (1987)
• Jed (1989)
• Hold Me Up (1990)
• Superstar Car Wash (1993)
• A Boy Named Goo (1995)
• Dizzy Up the Girl (1998)
• Gutterflower (2002)
• Let Love In (2006)
• Something for the Rest of Us (2010)
• Magnetic (2013)
• Boxes (2016)
• Miracle Pill (2019)
• It’s Christmas All Over (2020)^[3]

Referències

1. «A different beat. George Tutuska on his life after the goo goo dolls» (en anglès). Buffalo News. [Consulta: 29 novembre 2020].
2. Wink, Roger. «Goo Goo Dolls Fire Mike Malinin» (en anglès). Noise 11, 31-12-2013.
3. Angie Martoccio. «Goo Goo Dolls Prep Holiday Album 'It's Christmas All Over'». Rolling Stone, 24-08-2020.