pel·lícula de 1984 dirigida per Francis Ford Coppola From Wikipedia, the free encyclopedia
Cotton Club (títol original en anglès, The Cotton Club) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Francis Ford Coppola. Els protagonistes són Richard Gere, Gregory Hines, Diane Lane, i Lonette McKee. Fou estrenada el 1984 i en català, la versió a TV3, es va emetre el 24 de desembre de 2016.[1] La banda sonora és de John Barry; el 1986 l'àlbum de música va guanyar el premi Grammy per al millor àlbum de grans grups de jazz.[2]
Aquest article tracta sobre la pel·lícula "Cotton Club". Si cerqueu el club de Nova York, vegeu «Cotton Club». |
The Cotton Club | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Francis Ford Coppola |
Protagonistes | |
Director artístic | Richard Sylbert |
Producció | Robert Evans Dyson Lovell |
Dissenyador de producció | Richard Sylbert |
Guió | Francis Ford Coppola Mario Puzo William Kennedy |
Música | John Barry |
Fotografia | Stephen Goldblatt |
Muntatge | Robert Q. Lovett i Barry Malkin |
Vestuari | Milena Canonero |
Productora | Orion Pictures Corporation |
Distribuïdor | Orion Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1984 |
Durada | 127 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nova York |
Color | en color |
Pressupost | 47 milions de dòlars |
Recaptació | 25.928.721 $ |
Descripció | |
Gènere | Drama Cinema policíac |
Lloc de la narració | Nova York |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
El 1919, la prohibició ha engendrat una ona de violència que s'ha desfermat als Estats Units. A Nova York, al cabaret Cotton Club, la púrria, els polítics i les estrelles del moment tasten els plaers prohibits. Un trompetista blanc i un ballarí negre són portats en una tempesta on l'amor i l'ambició es burlen al ritme de les claquetes, del jazz... i metralletes.
Robert Evans va ser el productor original de la pel·lícula i també va voler dirigir-la. Pretenia convertir l'obra The Cotton Club de James Haskins en un historia gràfica sobre el night club.[3] Evans finalment va decidir que no volia dirigir la pel·lícula i ho va demanar a Coppola en el darrer moment.[4] Richard Sylbert va dir a Evans que no contractés Coppola perquè "estava ressentit d'estar dins el negoci comercial, narratiu i cinematogràfic de Hollywood".[5] Coppola va dir que tenia cartes de Sylbert on li demanava que fes la pel·lícula perquè Evans estava boig.[5] Coppola va acceptar l'encàrrec com a guionista i després director perquè necessitava els diners.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.