característica d'ordenació espacial dels elements que conformen una roca From Wikipedia, the free encyclopedia
La Textura en petrologia és la característica morfològica d'una roca observant-ne el conjunt de relacions intergranulars, la mida i la forma dels cristalls i els clastos que la integren. Les denominacions texturals i els criteris utilitzats varien segons el tipus de roca.[1][2] Cal tenir en compte els components minerals, la mida dels grans, la forma, l'arranjament i la configuració dels materials, tant a nivell macroscòpic com microscòpic.[3]
Les textures es poden qualificar de moltes maneres. Una de les formes més comunes és l'anàlisi de les distribucions de les mides dels grans. Generalment s'anomena textura el tipus específic d'estructura en les parts components on s'hi observa una determinada disposició i orientació dominant.[4]
Els minerals constituents d'una roca, inclosa la matèria vítria, presenten propietats com la cristal·linitat, la granulositat i les relacions de contacte entre els diferents grans. Alguns autors hi afegeixen el terme "fàbrica" (fabric) en relació a l'orientació dels components, i "empaquetament" (packing) per a la forma de distribució dels grans en les roques sedimentàries.[5][6][7]
Els aspectes geomètrics i les relacions d'orientació entre les partícules o cristalls s'anomenen textura cristal·logràfica o orientació modèlica. Les textures poden ser qualificades o quantificades des de diferents paràmetres, tot i que les més corrents són la distribució de la mida del cristall, la mida del gra, la forma, la disposició i altres propietats observables, tant a l'escala visible com a la microscòpica.
Per a la caracterització de la textura d’una roca cal conèixer bé els seus components, que són principalment els minerals, però també n'hi ha d'altres no tan coneguts: porositat, vesícules, vidre, clastos, ciment, restes de fòssils i fins i tot fluids, depenent del tipus de roca.
En les roques ígnies es poden trobar cristalls, vesícules i vidre, amb textures que varien segons el grau de cristal·lització, la forma dels cristalls i la mida i distribució d'aquests. Aquestes característiques ajuden a identificar roques plutòniques, hipoabissals i volcàniques.[8]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Textura (petrologia)|url=https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf}}--~~~~ |
Les roques sedimentàries estan constituïdes per clastos (o grans), matriu, cristalls, ciment i restes de fòssils, on els components sòlids sovint deixen espais buits (porositat) originant les textures en les roques detrítiques, carbonàtiques i evaporítiques.[11]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Textura (petrologia)|url=https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf}}--~~~~ |
Principalment, les roques metamòrfiques estan constituïdes per cristalls. Per definició, les roques metamòrfiques provenen de la transformació mineralògica i/o estructural d’altres roques sòlides ja formades i preexistents. Presenten textures depenent del grau de metamorfisme: regional, de contacte, dinàmic, de desequilibri o relicte.[11]
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Textura (petrologia)|url=https://datacloud.icgc.cat/datacloud/descarregues-web/bd/pubs/icgc_mt_07_textures.pdf}}--~~~~ |
Molts minerals metamòrfics es formen per la reorganització de l’estructura cristal·lina sense que hi hagi transferència de matèria (polimorfisme). Altres minerals metamòrfics requereixen la difusió del material d’un lloc cap a un altre mentre dura la reacció i els minerals derivats de la reacció ocupen l’espai deixat pels reactants. Una part important dels components que defineixen les roques metamòrfiques són les recristal·litzacions i els cristalls deformats per processos de deformació intensa.[9]
En les ciències de la Terra les textures de les roques poden ser estudiades des de dos vessants ben diferenciats: el vessant de la petrografia, centrat en la descripció de les formes que s’observen i el vessant de la petrogenètica, centrat en la interpretació del seu origen. Ambdós enfocaments es complementen i són un mètode científic fonamental per a caracteritzar el conjunt de les roques de la Terra i per entendre el seu origen i evolució en el temps. L’anàlisi de la textura de les roques i els seus components aporta informació important sobre la seqüència de cristal·lització d’un determinat magma; les condicions de pressió i temperatura que ha suportat una roca; les estructures de formació; els processos d’un sediment; la presència d’aigua en el subsol; l’activitat biològica en el sòl, o l’estat d’oxidació del medi, entre molta altra.[13]
En un context mineralògic, "cristal·lí" vol dir que els àtoms, dins d'una substància, estan disposats de forma regular i geomètrica. En un context textural, "cristal·lí" significa que els grans d'una roca tenen una relació entrellaçada.[14]
Els termes textura i estructura han estat usats generalitzadament pels geòlegs. Els termes, en part ambigus, han conduït molts dels científics a integrar-los sota el concepte de "fàbrica". Altres proposen l'ús del terme textura per a les observacions a gran escala i el terme estructura per a les observacions meso i microscòpiques sense descartar, quan cal, l'ús del terme fàbrica.[15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
