Teodora Comnena (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem. Era filla del príncep romà d'Orient Isaac Comnè i Irene Sinadena i neta de l'emperador Joan II Comnè.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaTeodora Comnena, reina de Jerusalem
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1145 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1180 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1158–1162) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBalduí III de Jerusalem (1157–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAndrònic I Comnè Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix Comnè, fill il·legítim
 () Andrònic I Comnè
Irene Comnena, fill il·legítim
 () Andrònic I Comnè Modifica el valor a Wikidata
PareIsaac Comnè Modifica el valor a Wikidata
GermansIrene Comnena
Anna Comnena
Maria Comnena
Eudòxia Comnena Modifica el valor a Wikidata
Tanca

El seu matrimoni fou acordat el 1157 a iniciativa de Jerusalem, que volia forjar una aliança contra el soldà de Síria, Nur-ad-Din Mahmud. Teodora, reputada per la seva gran bellesa, aportà un gran dot i rebé la ciutat d'Acre del seu marit quan es casaren el 1158. Tanmateix, Balduí morí pocs anys després, el 1162, i Teodora quedà vídua i sense fills.

Uns anys més tard, Andrònic Comnè, cosí del pare de Teodora, arribà al Regne de Jerusalem, on els dos començaren una relació incestuosa i fugiren a la cort de Nur-ad-Din, on tingueren dos fills, i des d'on es traslladaren primer a Bagdad i després al Soldanat de Rum. Uns anys més tard, l'emperador Manuel I Comnè capturà Teodora i els seus fills i els mantingué com a ostatges a Constantinoble per fer venir Andrònic. El 1180, Andrònic arribà a la capital per sotmetre's a Manuel.

No hi ha proves que Teodora anés a viure amb Andrònic després que aquest es convertís en emperador el 1183, ni se sap res sobre els últims anys de la seva vida.

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.