Tecciztecatl

Tecciztecatl (en nàhuatl: tecciztecatl: ‘habitant del cargol', tecciztli: ‘cargol i per extensió lluna’, tecatl: ‘habitant de, persona de’)^{[notes 1]} En la mitologia asteca, és el déu que es va convertir en la Lluna, que va poder haver estat el Sol però va retrocedir davant la prova, i en el seu lloc Nanahuatzin es va convertir en l'astre del dia. En alguns mites, és homòleg del misteriós Tezcatlipoca, el cel nocturn, antagonista de Huitzilopochtli.^[2]

Tecciztecatl descrit en el Còdex Borgia.^[1]

També és conegut com a Tecuciztecatl o Tecuciztecal.

Vegeu també

• Coyolxauhqui
• Metztli o Mextli

Notes

1. El sufix -tecatl és utilitzat únicament per formar gentilicis. En realitat, el vocable Teccizteuctli significa Déu Lunar. Teuctli significa senyor, amo i déu. És normal trobar paraules on Teuc- es contreu en -Tec. Atl és un sufix nominal.