From Wikipedia, the free encyclopedia
Taylor Phinney (Boulder, Colorado, 27 de juny de 1990) és un ciclista estatunidenc, professional entre el 2009 i el 2019.
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
Campionat del Món en ruta  | |||
 |
Geelong 2010 | ruta sub-23 | |
 |
Melbourne 2010 | contrarellotge sub-23 | |
 |
Valkenburg 2012 | contrarellotge | |
| Representa: BMC Racing Team | |||
|
Valkenburg 2012 | Contrarellotge per equips | |
|
Richmond 2015 | Contrarellotge per equips | |
|
Doha 2016 | Contrarellotge per equips | |
| Campionat del Món en pista | |||
|
Pruszków 2009 | Persecució individual | |
|
Pruszków 2009 | Quilòmetre contrarellotge | |
|
Ballerup 2010 | Persecució individual | |
|
Ballerup 2010 | Òmnium | |
Taylor Phinney és fill de dos antics ciclistes: Connie Carpenter, campiona del món de persecució el 1983 i campiona olímpica en ruta el 1984, i de Davis Phinney, campió dels Estats Units en ruta, medallista als Jocs Olímpics de 1984 i primer vencedor estatunidenc d'una etapa al Tour de França.
El 2009 fitxà per l'equip Trek Livestrong i guanyà el Campionat del món de persecució, títol que revalidaria l'any següent.
Les seves qualitats de rodador i esprintador li han permès guanyar la París-Roubaix sub-23 el 2009 i 2010, així com la classificació final de l'Olympia's Tour i quatre etapes del 2010. A finals d'aquell any es proclamà Campió del món de contrarellotge sub-23, així com medallista de bronze en la cursa en línia.
El 2011 fitxà pel BMC Racing Team, aconseguint la seva primera victòria a l'UCI World Tour a l'Eneco Tour. El 2012 guanyà la primera etapa del Giro d'Itàlia, una contrarellotge individual pels carrers de Herning, que a més li serví per vestir la maglia rosa durant 4 dies.
El 2014 va patir una greu lesió durant la disputa dels campionats nacionals en ruta, amb fractures a la tíbia, ròtula i el lligament rotular de la cama esquerra[1][2] que l'obligaren a estar un any aturat.[3] Mai tornaria a tenir el nivell d'abans de la lesió i a finals del 2019, amb tan sols 29 anys, va decidir retirar-se.[4]
Campió dels Estats Units de persecució Campió del món júnior en Persecució Campió dels Estats Units del quilòmetre Campió dels Estats Units de persecució Campió dels Estats Units de persecució per equips, amb Daniel Holloway, Colby Pearce i Charles Bradley Huff Campió del món de persecució a Pruszkow Campió dels Estats Units de persecució Campió dels Estats Units de persecució per equips, amb Justin Williams, Ian Moir i Julian Kyer Campió dels Estats Units per punts
Medalla d'argent al Campionat del Món de ciclisme en pista en el quilòmetre, de Pruszkow Campió del món de persecució a Ballerup
Medalla de bronze al Campionat del Món de ciclisme en pista en òmnium a Ballerup
Campió del món júnior en contrarellotge Medalla de bronze al Campionat del món junior contrarellotge Campió del món de contrarellotge sub-23 Campió dels Estats Units en contrarellotge Medalla de bronze al Campionat del món en ruta sub-23 Campió dels Estats Units en contrarellotge Campió del món en contrarellotge per equipsSeamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
