Takelma

El takelma /təˈkɛlmə/^[1] és la llengua ameríndia parlada pels takelmes, originaris del sud-oest d'Oregon. L'autònim usat pels takelmes era taakelmàʔn (de < taa-kemá-aʔn: a.lo.llarg-riu-persona, 'persona [que viu] al llarg del riu').

Takelma

Taakelmàʔn
Tipus	llengua, llengua morta i llengua extinta
Ús
Parlants	extinta v. 1940
Autòcton de	Oregon
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües penutianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	tkm
Glottolog	take1257
IETF	tkm

Distribució de les llengües takelma

Dialectes

• Latgawa (Latkawa o Hanesak), parlat en sud-oest d'Oregon al llarg de l'alt riu Rogue
• Takelma de les terres baixes, parlat a la vall del Rogue.

Existeix possiblement un dialecte cow creek parlat també al sud-est d'Oregon al llarg del riu Umpqua Sud, Myrtle Creek i Cow Creek.^[2]

Classificació

Relacions genealògiques

El takelma és una llengua aïllada, alguns autors proposen que podria existir parentiu amb el kalapuya i parlen d'una família takelmana (o Takelma-Kalapuyana) al costat de les llengües kalapuya (Swadesh 1965, Shipley 1969). No obstant això, una recent publicació de Tarpent i Kendall (1998) troba aquesta relació infundada en raó a les extremes diferències entre les estructures morfològiques del takelma i de les llengües kalapuya.

Àdhuc subsisteix molta especulació sobre si el takelma (juntament amb el grup kalapuya i uns altres) pugui formar part de la hipotètica macrofamília penutiana, d'acord amb la tesi d'Edward Sapir de 1922 The Takelma Language of Southwestern Oregon.^[3]

Descripció lingüística

Les primeres dades lingüístiques sobre el takelma van ser recopilats per Hazen (1857), Barnhardt (1859), Dorsey (1884), St. Claire (1903-04). El principal treball és el realitzat per Sapir que va treballar amb una sol parlant, Frances Johnson (Gwísgwashãn), durant un mes i mig en l'estiu de 1906 a la reserva de Siletz, sobre la base d'aquest treball Sapir va publicar un esbós gramatical (1912) i va recollir nombrosos textos. F. Johnson parlava baix takelma (takelma pròpiament dit). En 1933 Harrington va compilar un diccionari treballant amb F. Johnson i altres dues parlants. En 1934 Philip Drucker treballà amb un parlant anomenat Willie Simmons, parlant de latkawa (hanesak).

Fonologia

L'inventari de consonants del takelma és el següent:

		Bi­la­bial	Alveolar		Postalveolar o palatal	Velar		Glotal
			central	Lateral		sonora	sorda
Oclusiva	no-aspirada	p	t				k	ʔ
	aspirada	pʰ	tʰ				kʰ
	Ejectiva	pʼ	tʼ				kʼ
Africada	Ejectiva		ʦʼ		ʧʼ
Fricativa			s	ɬ	ʃ		x	h
Nasal		m	n
Aproximant				l	j	w	ʍ

Lèxic

• [mìːʔskaʔ] - un
• [kàːʔm] - dos
• [xìpiní] - tres
• [kamkàm] - quatre
• [déːhal] - cinc
• [haʔiːmìʔs] - sis
• [haʔiːkàːʔm] - set
• [haʔiːxín] - vuit
• [haʔiːkó] - nou
• [ìxtiːl] - deu

Referències

1. Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
2. Don Macnaughtan. «American Indian Languages of Western Oregon». Lane Community College Library. Arxivat de l'original el 2013-12-08. [Consulta: 4 setembre 2012].
3. Sapir, Edward. «II». A: The Takelma Language of Southwestern Oregon. Bulletin 40. Bureau of American Ethnology, 1922, p. 1–296.

Bibliografia

• Shipley, William (1969): "Proto-Takelman", International Journal of American Linguistics, Vol. 35, No. 3 (Jul., 1969), pp. 226-230.
• Campbell, Lyle (1997): American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).