Variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis From Wikipedia, the free encyclopedia
El tabarquí (en lígur, tabarchin) és una variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, en concret als nuclis de Carloforte (U Pàize) ―a l'illa de San Pietro―, i de Calasetta (Câdesédda) ―a l'illa de Sant'Antioco―, a la província de Sardenya del Sud.
| Tabarchin | |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Dialecte de | lígur |
| Ús | |
| Parlants | ~15.000 |
| Autòcton de | Sardenya |
| Estat | Itàlia |
 | |
Difusió del tabarquí a Sardenya | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic lígur ligur colonial | |
El tabarquí també era parlat antigament a l'illa de Nova Tabarca (o illa Plana, a Alacant) ―on els habitants conserven encara cognoms d'origen lígur (com ara Russo o Parodi)― i a la de Tabarka, a Tunísia, d'on li ve el nom.
El 2018, el govern sard reconeix el lígur tabarquí —juntament amb el català alguerès, el cors gal·lurès, el sasserès i el sard— com a llengua de Sardenya a la llei 22 de 3 del juliol del 2018.[1]
El 1540 un grup de pescadors de corall de Pegli, a la Ligúria, van establir-se a l'illot de Tabarka (Tunísia), que havia estat concedida a la família Lomellini per part de Carles V de Castella i Aragó. La comunitat hi va prosperar per mitjà del comerç amb les poblacions costaneres fins a la primeria del segle xvii. Durant la primera meitat del 1700, les condicions polítiques canvien i el 1741 el bei de Tunis ocupa l'illot. Els habitants que encara hi havia van ser convertits en esclaus fins que Carles Manuel III de Sardenya va rescatar-ne una part i els va portar a l'illa de San Pietro. Una altra part de la població va ser cedida al bei d'Alger fins que Carles III en va pagar el rescat i la va portar a l'illa de Nova Tabarca. Encara una altra part de la població es va establir a Tunis fins que el 1770 Giovanni Porcile, de Carloforte, va convidar-los a l'illa de Sant'Antioco, on van fundar Calasetta. L'ús del tabarquí a Tunísia va conservar-se fins a la primeria del segle XX quan, amb la instauració del protectorat francès, la major part dels tabarquins va optar per la naturalització. Els descendents d'aquests habitants viuen avui principalment a França.
Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: Tutti i òmmi nàscian in libertæ e son pægi in dignitæ e drîti. Son dotæ de raxon e de consciensa e àn da fâ l'un con l'âtro in pinn-a fraternitæ.
El cantautor genovès Fabrizio de Andrè, que va fer servir el lígur en moltes cançons (íntegrament al disc Crêuza de mä; «'Â çímma» i «Mégu megún» al disc Le Nuvole), apareix en un documental de RAI2 conversant en lígur amb tabarquins de San Pietro.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
