Susanna Barranco Iglesias (Barcelona, 1975) és una actriu, directora, productora, escriptora i gestora cultural catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1975  (48/49 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, directora de fotografia, productora de teatre, directora de cinema, guionista |
| Lloc web | http://www.susannabarranco.com/ |
      
| |
Després de graduar-se en Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i de formar-se al Col·legi del Teatre de Barcelona, Susanna Barranco va crear, l'any 1999, la companyia de teatre Cia. Susanna Barranco. Des d'aquell mateix any dirigeix Mousiké,[2] una entitat que treballa amb diverses problemàtiques socials a partir de l'art [3] i des d'una perspectiva de gènere. L'any 2008 va crear La Barranco Films, una productora audiovisual independent dedicada a la creació i producció de documentals de temàtica social.[4]
Alguns dels seus projectes artístics són: Mossegades (2005), L'amor no fa mal (2008), Massa tard per ser pessimista (2013) o Amb el cor a la boca (2014). En els espectacles Accions de resistència (2018) i Red Room (2019, codirigit amb Sol Picó),[5] el teatre i l'audiovisual s'unifiquen.
El seu espectacle Accions de resistència va guanyar el premi BBVA de teatre 2020 «pel risc i el compromís d'una proposta que explora diverses formes i llenguatges».[6] L'any 2021 va produir i protagonitzar Forasters vindran..., de Marta Galán, una obra de teatre documental sobre la immigració a Catalunya a mitjans del segle xx.[7]
Els seus primers documentals van ser Ferides (2009) i Buits (2011), sobre violència de gènere.[8] Un altre documental seu, El silenci del Jonc, de 2013, explora la vida de persones amb diversitat funcional i va comptar amb la participació d'artistes i professionals de diversos àmbits com ara el pallasso Jango Edwards, el filòsof i escriptor Rafael Argullol o la ballarina Sol Picó.[9]
El 2015 va dirigir Caure del niu, un documental sobre els efectes de la immigració en la mainada i els efectes que pot tenir en la seva salut mental[10] L'any següent va presentar Teresa Rebull, ànima desterrada, documental que tracta la part crua de l'exili republicà vist des de la figura de la cantautora catalana Teresa Rebull.[11] Susanna Barranco reflexiona sobre la posició de la dona a la prostitució amb Nues,[12] documental de 2017 que va rebre una menció especial del VI premi Josep Maria Planas, convocat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.[13] Amb el documental Amb el cor al genoll (2018), coproduït per TV3 i À Punt Media, sobre la ballarina Sol Picó, Barranco reivindica el paper de les dones en el món de la cultura.[14] Aquest documental va projectar-se en diversos festivals internacionals, entre els quals el Festival Dance on Camera de Nova York.[15]
La seva pel·lícula Breathe, un documental estrenat el 2021 sobre les internes del centre penitenciari Brians1,[16] va tenir cinc candidatures als premis Goya 2022: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor direcció de producció i millor muntatge.[17]
El juny de 2022 es va presentar el seu documental Palmira Jaquetti. Un cant a la vida, sobre la folklorista, pedagoga i Palmira Jaquetti i la seva tasca a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.[18]
Susanna Barranco és membre de l'Acadèmia del Cinema Català[19] i de Dones Visuals.[1]
- Poemari Cràter (Llibres de l'Índex, 2005) ISBN 978-84-96563-03-2
- Digue'm una cosa bonica (Edicions 62, 2008) ISBN 978-84-664-0963-6
- La autopista del amor (Vergara, 2013) ISBN 978-84-15420-51-4
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
