Subrahmanyan Chandrasekhar
astrofísic indi-americà From Wikipedia, the free encyclopedia
Subrahmanyan Chandrasekhar (tàmil: சுப்பிரமணியன் சந்திரசேகர்) (Lahore, 19 d'octubre de 1910 - Chicago, 21 d'agost de 1995), conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.[1]
Biografia
Va néixer el 19 d'octubre de 1910 a la ciutat de Lahore, que en aquells moments formava part de l'Imperi britànic i que avui dia forma part del Pakistan. Tot i així, la seva família era brahmí de Madràs (actual Chennai) i en aquesta ciutat va passar la seva infància i joventut.[1] Fou nebot del Premi Nobel de Física Chandrasekhara Raman.
Va estudiar física i matemàtiques a Chennai, actual Índia, i es va doctorar l'any 1933 a la Universitat de Cambridge. Entre 1937 i 1995, va treballar a la Universitat de Chicago als Estats Units, i obtingué la nacionalitat nord-americana l'any 1953.
Chandrasekhar morí el 31 d'agost de 1995 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois.[2]
Recerca científica
El 1930, Chandrasekhar va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge. En aquells moments, va llegir un dels llibres d'Arthur Eddington, The Internal Constitution of Stars, que el va influir profundament. En aquest llibre, Eddington sostenia que les estrelles acabaven les seves vides transformades en objectes petits de la grandària de la Terra i coneguts com a nanes blanques després d'esgotar les seves fonts d'energia.
Chandrasekhar va incloure en els seus càlculs efectes de tipus quàntics i relativistes i conclogué que tan sols les estrelles de massa baixa podien acabar les seves vides tal com Eddington havia plantejat. Els seus càlculs més elaborats mostraven que, per a estrelles de massa superior a 1,4 vegades la massa del Sol, les estrelles, en absència d'una font interna de calor, es col·lapsarien per sota la grandària terrestre. Aquest límit es coneix com a límit de Chandrasekhar. Els seus descobriments apuntaven a la formació d'estrelles de neutrons i forats negres.[3]
Durant la seva estada a la Universitat de Chicago, supervisà la tesi doctoral de la física Esther Conwell.[4]
Durant la Segona Guerra Mundial, Chandrasekhar va col·laborar amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan. Al començament de la dècada del 1950, Chandrashekhar va estudiar detalladament el transport radiatiu a l'interior de les estrelles, però el seu treball en aquest camp es referencia en nombroses ocasions per a l'estudi del transport radiatiu d'energia en qualsevol mitjà.[5][6]
Posteriorment, va treballar en els efectes del magnetisme sobre les galàxies, la seva forma i evolució, i publicà el llibre Hydrodynamics and Hydromagnetic Stability (1961). Durant la següent dècada, va intentar descobrir com la rotació afecta la forma dels planetes, estrelles, galàxies i cúmuls de galàxies. A la dècada del 1970, Chandrasekhar va tornar a examinar el col·lapse de les estrelles al final de la seva vida. Aquest treball va concloure amb la publicació de la seva obra més coneguda, The Mathematical Theory of Black Holes, publicada l'any 1983.[7]
El 1993, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles, premi que compartí amb William Alfred Fowler.[8]
Reconeixements
En honor seu, s'anomenà l'asteroide 1958 Chandra, descobert el 24 de setembre de 1970 per Carlos Ulrrico Cesco.[9]
L'any 1999, la NASA va anomenar en honor seu l'observatori de raigs X Chandra, el tercer dels seus quatre grans observatoris espacials.[10]
Referències
Bibliografia complementària
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.