Su (kana)

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters す (hiragana) i ス (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la tretzena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre し i せ; i el 47è i últim en el poema iroha, després de せ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[3]

Su
Caràcter	す (hiragana) Unicode: 3059 ス (katakana) Unicode: 30B9 ｽ (kana d'ample meitat) Unicode: FF7D ㋜ (katakana) Unicode: 32DC
Tipus	caràcter hiragana, そ i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	す i す

El caràcter さ prové del kanji 寸, mentre que ス prové de 須. Poden dur l'accent dakuten: ず, ズ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

• す, ス es romanitzen com a «su»
• ず, ズ es romanitzen com a «zu».

Escriptura

	El caràcter す s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal. Traç vertical que talla el primer traç, forma un bucle a l'esquerra i al final es corba cap a l'esquerra.
	El caràcter ス s'escriu amb dos traços: Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter フ. Traç diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions

• Sistema Braille:^[5]

●● －● －●

• Alfabet fonètic: 「すずめのス」 (»el su de suzume», on suzume significa pardal)
• Codi Morse: －－－・－^[6]

Referències

1. «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
3. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
5. «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
6. Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

• López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
• Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.