poeta i novel·lista britànica From Wikipedia, the free encyclopedia
Stevie Smith, nascuda a Kingston upon Hull el 20 de setembre de 1902 i morta a Londres el 7 de març de 1971, és una poeta i novel·lista britànica.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1902 Kingston upon Hull |
| Mort | 7 març 1971 (68 anys) Ashburton (Anglaterra) (en)  |
| Causa de mort | càncer de cervell |
| Formació | North London Collegiate School Palmers Green High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, ficció i literatura britànica |
| Ocupació | poetessa, intèrpret, novel·lista, il·lustradora, escriptora |
| Activitat | 1920 - 1970 |
| Gènere | Poesia lírica |
| Professors | Mateu apòstol |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
  
| |
Stevie Smith, pseudònim de Florence Margaret Smith, va portar una vida relativament retirada. Tot i que és fonamentalment poeta, és també autora de tres novel·les, contes, ressenyes literàries i diversos assaigs. També és coneguda per il·lustrar els seus propis poemes amb dibuixos.[2]
El seu pare era transportista. Quan Stevie Smith tenia tres anys, es va traslladar amb la seva mare i la seva germana a Palmers Green, al nord de Londres, on viuria tota la vida. Va estudiar a Palmers Green High School i a la North London Collegiate School.[3] Quan la seva mare va emmalaltir, la seva tia Madge Spear va anar a viure amb ells, va criar Smith i la seva germana gran, Molly. La mare moriria quan ella tenia 16 anys.[4]
Stevie Smith va patir al llarg de la seva vida un nerviosisme agut, descrit com una barreja de timidesa i sensibilitat intensa. Patint la depressió a la qual va estar sotmesa tota la vida, es va consolar amb la idea de la mort com a alliberament i va escriure en diversos poemes que la mort era "l'únic déu que ha de venir quan se'l crida".[5][6]
Malgrat el vers aparentment lleuger, el to volgudament ingenu dels seus poemes i la innocència dels dibuixos amb què els il·lustrava, Stevie Smith fa una poesia molt elaborada, amb un sentit de l'humor molt càustic i sorprenent, i recull una alta preocupació pel sofriment i la mort.[6]
El seu estil original, divertit i inquietant alhora, refinat i individualista, no s'adscriu en cap escola poètica coetània concreta, i es reconeix més aviat en el que ella va anomenar l'"edat del malestar" que li va tocar de viure.[6]
La seva darrera col·lecció, Scorpion and Other Poems, es va publicar pòstumament el 1972 i Poems Collected, el 1975.
El 1966 va rebre el Cholmondeley Award for Poets, i el 1969, la Queen's Gold Medal for Poetry.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
