Stanley Unwin

editor britànic From Wikipedia, the free encyclopedia

Stanley Unwin

Stanley Unwin (19 de desembre de 1884, Lewisham, Anglaterra - 13 d'octubre de 1968, Londres, Anglaterra) fou un escriptor i editor britànic, director de l'editorial George Allen & Unwin des del 1914, fundada el 1871.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Sir
Stanley Unwin
Thumb
Biografia
Naixement19 desembre 1884
Lewisham (Anglaterra)
Mort13 octubre 1968 (83 anys)
Londres
SepulturaCrematori de Golders Green
Activitat
Ocupacióeditor, escriptor, empresari
Membre de
Altres
TítolKnight Bachelor
CònjugeAlice Mary Storr (1914–)
FillsDavid Severn, Ruth Severn Unwin, Rayner Unwin
ParesEdwin Unwin   i Elizabeth Spicer
Premis


Tanca

Biografia

Fou un gran defensor de la cooperació internacional en qüestions literàries i de publicació, i va presidir la Publishers Association of Great Britain, i la International Publishing Association des del 1936 fins al 1938 i des del 1946 fins al 1957. Quan va estar en aquest càrrec va viatjar per tot el món recollint informació sobre els sistemes organitzatius i les tècniques de publicació de llibreters i editorials.[1]

Tot i que va publicar autors seriosos i àdhuc polèmics per al seu temps, com Bertrand Russell o Thor Heyerdahl,[2] la publicació que el va fer cèlebre fou el 1937 amb la novel·la infantil El hòbbit de l'escriptor J.R.R. Tolkien. Va prendre la decisió de publicar-la després de l'entusiasta valoració que li va atorgar el seu fill Rayner Unwin, de deu anys. Unwin creia que el millor jutge per a un llibre infantil era un nen. Per la qual cosa pagava un xíling al seu fill per cada valoració per escrit que li lliurava.[3][4]

A causa de l'èxit que va suposar El hòbbit per a la companyia, Unwin va demanar a Tolkien una seqüela, que es convertiria anys després en El Senyor dels Anells, una de les novel·les de més èxit comercial de la història. Unwin i Rayner van tenir una influència rellevant en el desenvolupament de la història amb llur opinió editorial, tot i que quan va arribar el moment de la publicació, Tolkien va dubtar si fer-ho amb una altra editorial, ressentit pel rebuig d'El Silmaríl·lion.[3]

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.