Sonata per a trompa (Beethoven)

La Sonata per a trompa en fa major, Op. 17, és una composició de l'any 1800 de Ludwig van Beethoven escrita per al virtuós trompista Giovanni Punto. Fou estrenada a Viena el 18 d'abril de 1800 amb Giovanni Punto com a solista i acompanyat al piano per Beethoven.^[1]

Sonata per a trompa

Giovanni Punto, imatge en un medalló de 1782
Forma musical	Sonata
Tonalitat	Fa major
Compositor	L. V. Beethoven
Creació	1800
Data de publicació	1801
Catalogació	Op. 17
Opus	17
Dedicat a	Giovanni Punto Allegro moderato Poco adagio, quasi andante Rondó - Allegro moderato
Instrumentació	corn i piano

Beethoven no era gaire conegut fora de Viena en aquella època, i després d'una actuació de la peça a Pest (Hongria), en què tocaven Punto i Beethoven, un crític hongarès va escriure, "Qui és aquest Beethoven? El seu nom no ens és conegut. Naturalment, Punto, en canvi, és molt conegut."^[2]

Instrumentació i arranjaments

La peça va ser escrita al principi per a trompa natural però habitualment es toca amb l'instrument modern amb pistons. Tanmateix, per ampliar el mercat potencial de l'obra, es va fer un arranjament per a violoncel, probablement pel mateix Beethoven, i es va publicar: Sonate pour le Forte-Piano avec un Cor ou Violoncelle.

Un altre arranjament diferent per a quintet de corda, el va fer l'oboista Carl Khym per a l'editor de música Simrock el 1817.^[3]

Estructura

Consta de tres moviments:

1. Allegro moderato
2. Poco adagio, quasi andante
3. Rondó - Allegro moderato

Una interpretació normalment dura uns 15 minuts.