From Wikipedia, the free encyclopedia
La Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la filosofia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen.[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans |
Història | |
Creació | 1923 |
Lloc web | scf.iec.cat |
El text del manifest fundacional de la Societat Catalana de Filosofia diu: «El dia 17 de gener d'enguany, i sota la presidència del Dr. Turró, es reunien a la Sala de la Secció de Ciències de l'IEC els Srs: Josep Maria Llovera, canonge de la Seu de Barcelona; Lluís Carreras, Pvre.; Jaume Serra Hunter; Jordi Dwelshauvers; Pere M. Bordoy-Torrents; Alexandre Galí i Coll, i Josep Maria Capdevila, els quals junt amb el Dr. Turró, acordaren constituir i declararen constituïda la Societat Catalana de Filosofia». En la secció del 3 de febrer van ser nomenats dos membres numeraris més: Tomàs Carreras i Artau i Pere Coromines.[2]
La societat tenia entre els seus objectius elaborar un vocabulari filosòfic de la llengua catalana, que mai no es va arribar a fer. Publicà tan sols un número del seu òrgan, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, i es va trencar per la rivalitat del pare Miquel d'Esplugues i altres membres de l'Escola tomista de Barcelona amb el positivisme de Ramon Turró. La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l'actuació.[1]
La Societat Catalana de Filosofia es reconstituí formalment el 10 de juliol de 1980, a iniciativa de l'erudit jesuïta Eusebi Colomer i Pous i sota l'impuls de Xavier Rubert de Ventós, Francesc Gomà i Musté i Pere Lluís i Font, però no va publicar el nº 2 del seu Anuari fins a l'any 1988; d'ençà d'aleshores apareix regularment i recull treballs acadèmics en filosofia.
Des de l'any 2007, organitza juntament amb la Societat de Filosofia del País Valencià i l'Associació Filosòfica de les Illes Balears, el Congrés Català de Filosofia.[3][4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.