locució llatina From Wikipedia, the free encyclopedia
Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu) és una locució llatina utilitzada com a epitafi, especialment a l'antiga Roma durant l'època precristiana. Sovint abreviada com S·T·T·L. fa referència de forma poètica a la terra que cobreix el cos d'un difunt enterrat. Al dirigir-se directament al difunt apel·la a la idea de transcendència. Equival a altres expressions més modernes com Requiescat in pace (RIP) que es tradueix com a Descansi en pau (DEP).
Se'n documenten variants com ara T·L·S («terra levis sit», «que la terra et sigui lleu») o S·E·T·L («sit ei terra levis», «que la terra li sigui lleu»).
És citada per diversos autors clàssics com Tibul amb diverses variacions:
| « | llatí ...et bene discedens dicet placideque quiescas, terraque securae sit super ossa levis | català ...i marxant dirà: que descansis bé i amb tranquil·litat i que la terra et sigui lleugera sobre els ossos, ben resguardada | » |
| — Tibul, Elegies | |||
L'origen de la frase es pot trobar a Alcestis d'Eurípides. La frase en grec és κούφα σοι χθὼν ἐπάνωθε πέσοι, koúfa soi khthon epánothe pésoi.[1]
Actualment és una expressió que està sent força utilitzada en la seva forma catalana de manera alternativa a fórmules convencionals com descansi en pau o l'acompanyo en el sentiment, possiblement per tractar-se d'una expressió que es percep com menys lligada a la religió.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
