Sinfonia da Requiem

Sinfonia da Requiem, op. 20, per a orquestra és una simfonia composta per Benjamin Britten el 1940. És un treball primerenc del compositor britànic, fet amb només 26 anys, no obstant això, marca una de les seves tendències estètiques i existencials: la preocupació per la guerra i el conflicte com a limitador de la singularitat humana.^[1][2]

Sinfonia da Requiem

Forma musical	simfonia
Tonalitat	re major
Compositor	Benjamin Britten
Creació	octubre 1939 i juny 1940
Durada	20 minuts
Opus	20
Instrumentació	orquestra simfònica
Estrena
Estrena	29 març 1941
Escenari	Carnegie Hall , Nova York
Director musical	John Barbirolli

Representacions

L'estrena va tenir lloc el 29 de març de 1941 al Carnegie Hall de Nova York, amb la Filharmònica de la ciutat sota la direcció de John Barbirolli. La primera interpretació de l'obra al Japó la va dirigir el mateix autor l'any 1956.^[3]

Moviments

Aquesta simfonia consta de tres moviments sense interrupció:

• Lacrymosa (Andante ben misurato)
• Dies irae (Allegro con fuoco)
• Requiem aeternam (Andante molto tranquillo)

Els títols dels tres moviments es deriven de la missa catòlica pels morts, però sense cap vincle directe amb la litúrgia. Britten descriu els tres moviments d'aquesta manera:

• un lament lent en forma de marxa;
• una forma de dansa de la mort;
• la resolució final.

I. Lacrymosa

II. Dies irae

III. Requiem aeternam.

Referències

1. Britten, Benjamin; Mitchell, Donald, ed.; Reed, Philip, ed. (2004) Letters from a Life: The Selected Letters and Diaries of Benjamin Britten, 1913–1976 a Google Books. University of California Press, page 58. ISBN 0-520-24259-9
2. «Britten, Benjamin: Sinfonia da Requiem op. 20 (1940) 20' for orchestra». Boosey & Hawkes, 2012. [Consulta: 26 agost 2012].
3. Puertas Esteve, David. «Programa de mà». L'auditori, 25-04-2014. [Consulta: 11 juny 2017].^{[Enllaç no actiu]}