Simfonia núm. 7 (Schubert)

La Simfonia núm. 7, D 729, en mi major, és una simfonia de Franz Schubert composta l'agost de 1821. Tot i que l'obra (d'aproximadament 1350 compassos)^[1] està completa des del punt de vista estructural, Schubert només orquestrà la introducció i els primers 110 compassos del primer moviment. La resta de l'obra continua al llarg de pàgines amb un partitura de 14 pentagrames, amb la línia melòdica i alguns contrapunts i baixos ocasionals, que donen pistes dels canvis en la textura orquestral.

Simfonia núm. 7

Forma musical	Simfonia
Tonalitat	Mi M
Compositor	Franz Schubert
Creació	1821
Parts	4
Catalogació	D. 729
Sèrie	Simfonies de Schubert

Schubert el 1821, un dibuix de Leopold Kupelwieser.

Sembla que Schubert va deixar de banda la composició d'aquesta simfonia per escriure l'òpera Alfonso und Estrella, però ja no va tornar a treballar en ella. El seu germà Ferdinand va donar el manuscrit a Felix Mendelssohn i després fou adquirit per Sir George Grove, qui el va llegar a la Royal College of Music de Londres.

Existeixen com a mínim tres intents de concloure la simfonia: el de John Francis Barnett (1881), el de Felix Weingartner (1934) i el de Brian Newbould (1980).^[2][3] L'obra és acceptada, en general, com la Setena simfonia de Schubert,^[1][2][4][5] tot i que alguns experts havien preferit deixar-la la denominació per la quimèrica 'Simfonia Gastein' que es creia que s'havia escrit i perdut el 1824.

Instrumentació

Aquesta simfonia és indicada per a un conjunt orquestral fins i tot més gran que el de la vuitena i novena simfonies de Schubert. La configuració demana un grup de parelles d'instruments de vent de fusta, quatre trompes, dos trumpets, tres trombons, timbales i corda.

Moviments

• Schubert/Weingartner Simfonia núm.7 en mi major^[4]

1. Adagio ma non troppo — Allegro
2. Andante
3. Scherzo: Allegro deciso
4. Allegro vivace

• Schubert/Newbould Simfonia núm.7 en mi major

1. Adagio — Allegro
2. Andante
3. Scherzo: Allegro
4. Allegro giusto

(La veritable indicació és ffz més que fz, però no està disponible a LilyPond per implementar a la Viquipèdia.)

Gairebé tots els moviments en forma de sonata, no hi ha cap transició explícita entre les seccions de l'Allegro. Els moviments inicial i final, la presentació del primer tema s'elimina en la recapitulació.

Referències

Notes

1. «Oxford Journals > Humanities > Music and Letters > Volume 74, Issue 3 > Pp. 482-483., Schubert, Franz, Symphony No. 7 in E major (D729): full score, ed. Brian Newbould. (The University of Hull Press, 1992». Oxford Journals. [Consulta: 27 març 2013].
2. Newbould, Brian. «Franz Schubert Symphony No. 10 in D Major/ Sinfonie Nr. 10 in D-Dur (Faber Edition), Realisation: Brian Newbould» p. iii in "Introduction" of this full score. Faber Music Ltd. [Consulta: 30 abril 2013]. «Les versions "realitzades" i orquestrades es van completar originalment el 1980 i es van oferir com un exercici.»
3. Rothstein 1983
4. «SCHUBERT, F.: Symphony No. 7 (arr. F. Weingartner from 1821 sketches)». Vienna State Opera Orchestra, Franz Litschauer on naxos.com, 1952. [Consulta: 27 març 2013].
5. «Schubert: Symphony no 7 (D729) in E major, Duration: 34:31». Ulster Orchestra a la BBC, 30-03-2012. [Consulta: 23 març 2013].

Fonts

• Rothstein, Edward «Music Notes: Finishing Another Schubert Symphony». The New York Times, 20-02-1983 [Consulta: 14 agost 2015].

Bibliografia

• Brian Newbould
  • Schubert and the Symphony: a New Perspective [Paperback] (Toccata Press, 1992; reedició en llibre de butxaca, 1999), ISBN 0907689272, ISBN 978-0-907689-26-3 – Hardback, ISBN 978-0-907689-27-0 – Paperback
  • Schubert: the Music and the Man (Gollancz/University of California Press, 1997; reedició en llibre de butxaca, 1999), ISBN 0520219570, ISBN 978-0520219571
• Christopher Howard Gibbs
  • The Life of Schubert (Musical Lives) [Paperback], publicat per Cambridge University Press (llibre de butxaca) (28 d'abril de 2000), ISBN 0521595126, ISBN 978-0521595124
• «Preface to Symphony in E (After Schubert’s complete manuscript of August 1821) ed. Felix Weingartner». Musikproduktion Jurgen Hoflich. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 26 febrer 2018].