From Wikipedia, the free encyclopedia
Silk Road (Ruta de Seda) fou un mercat negre en línia operatiu a la deep web, en concret dins el servidor de la xarxa Tor.[1] La seva localització dins la xarxa va poder fer possible dur a terme transaccions il·legals i oferir a l'usuari un espai lliure de rastrejos. Va estar operatiu des de febrer de 2011 fins a l'octubre de 2013. Es va poder identificar Ross William Ulbricht com a fundador de la xarxa, el qual va ser detingut i condemnat a doble cadena perpètua per blanquejament de diners, hackeig i tràfic de drogues.
No s'ha de confondre amb Ruta de la seda. |
Epònim | ruta de la Seda |
---|---|
Dades | |
Tipus | "notorious market" website (en) darknet market (en) (–2013) |
Història | |
Creació | febrer 2011 |
Data de dissolució o abolició | 2 octubre 2013 |
Governança corporativa | |
Propietat de | Ross William Ulbricht |
Indicador econòmic | |
Ingressos totals | 1.200.000 AU$ (2012) |
Lloc web | silkroad6ownowfk.onion |
Prenent el testimoni de l'Agència Federal d'Investigació, Silk Road va determinar-se com el mercat negre amb el més sofisticat i extens sistema criminal de l'època. Durant els dos anys en els quals va estar operatiu, Silk Road va ser el lloc per antonomàsia de milers de comerciants de drogues i altres materials de comerç il·legal, els quals podien distribuir milers de quilos de substàncies a uns 100.000 compradors, cosa que suposava un gran espai de compra-venda amb un percentatge de beneficis molt alt".[2]
Silk Road es funda el Febrer de 2011,[3] sota la idea de pendre com a referent la ruta històrica de comerç entre Europa i països del territori Afro-Asiàtic com India o Xina, durant la Dinastia Han (206 AC-220 DC).[4] La xarxa digital era operada per un individu (Ross William Ulbricht) sota el pseudònim "Dread Pirate Roberts" (el nom d'un personatge fictici de The Princess Bride), qui responia a un caràcter polític llibertari i crític amb la regulació mercantil.[5][6]
La pàgina web va ser llançada dins febrer 2011; el desenvolupament hi havia començat sis mesos previs.[7][8] Inicialment hi hi havia un número limitat de comptes de venedor nou disponibles; els venedors nous van haver d'un compte en una subhasta. Més tard, un cost fix va ser cobrat per cada compte de venedor nou.[9][10]
La revista Gawker va publicar un article[11] sobre el lloc el Juny de 2011, cosa que va provocar que el lloc obtingués moltes més visites de curiosos i un augment de trànsit dins la pàgina web.[7][12] El coneixement públic de Silk Road també va provocar que organitzacions polítiques prenguèssin acció per a tancar-ho: parlem de casos com el del Senador dels Estats Units Charles Schumer, Fàrmac Enforcement Administració (DEA) i Departament de Justice.[13]
El Maig de 2013, va ser bloquejada durant un breu període pel que es va determinar com un atac DDoS (sistema de seguretat web).[14] Després d'una investigació de l'FBI, es va reclamar l'adreça IP autèntica de Silk Road, a través de les dades filtrades directament pel CAPTCHA del lloc web. Va ser localitzat a Reykjavík, Islàndia.[15][16]
Després d'un període d'incertesa, a principis d'Octubre de 2013 Silk Road es va reinstalar en el mercat digital i va entrar en funcionament un cop més, seguint les mateixes pautes que anteriorment. Els usuaris que vulguessin icorporar-se com a compradors es podríen registrar gratuïtament, mentres que s'hauria d'abonar una quantitat de Bitcoin[17] en cas de voler ser venedor. En el moment de reoberura de Silk Road, altres llocs de la deep web com The Black Market o SheepMarket ja estaven en auge, i per això no va acabar de recuperar el ritme previ fins a novembre i desembre de 2013, quan es van tancar respectivament. Però l'èxit seria de duració breu, perquè el mateix mes l'Agència Federal d'Investigació (FBI) tanca la pàgina i arresta a Ulbricht.
Segons les dates recopilades el març de 2013, el 70% dels 10.000 productes que veníen eren drogues.[18][19] Es catalogaven segons el tipus d'efecte que donaven al cos, com ara estimulants, psicodèliques, prescrites, etc.[20] Més enllà de les ja anomenades, també s'oferien altres varietats com llicències de conduir fraudulentes.[21] Des dels inicis de Silk Road els administradors ja van determinar certs termes que prohibien la venda de qualsevol material amb la intenció de provocar danys a altres.[3][22] Parlem doncs de pornografía infantil, armes o material robat. Més enllà, també trobàvem compra-venda d'objectes legals com llibres, art o joies.
La pàgina permetia que els compradors deixéssin comentaris i valoracions envers el producte i/o el venedor a través d'un fòrum habilitat; això ajudava a detectar els venedors fraudulents o els millors valorats.[23] En la majoria de casos els productes eren rebuts a través del correu, sota els procediments recomanats per Silk Road d'empaquetament per evitar ser detectats.[24]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.