Xauarma

El xauarma (de l'àrab شاورما, xāwarmā) és un plat originari de l'Orient Mitjà, que consisteix en fines làmines de carn rostides en un rostidor vertical.^[1] Es fa amb la carn de xai, cabra, pollastre, indiot, bou, o una barreja d'aquestes.^[2] S'ha fet popular en Europa com a menjar ràpid, gràcies a la influència dels emigrants libanesos.

Xauarma

Característiques
País d'origen	Llevant
Data de creació	segle I dC
Detalls
Tipus	pa pla farcit, wrap i snack
Ingredients principals	Lavash, carn, salsa, verdura, Pita, Pa tabun, cardamom, llavor de comí, pebre roig, col i Morkovcha (en)

Cuina iraquiana - plat de xauarma mixta.

Es pot menjar en un plat amb acompanyament (amanida, patates fregides, arròs, entre altres) o bé en un entrepà de pa de barra o bé en un entrepà farcit fet amb pa de pita, en qualsevol cas sovint amb amanida i opcionalment alguna salsa.^[3] Amanides populars inclouen el fatuix, el tabule, o cogombre i tomàquet. Salses menjades amb el xauarma inclouen tum (una salsa elaborada d'all i oli d'oliva, semblant a allioli) i pasta de sèsam. És molt típic menjar-lo amb algun tipus d'envinagrat; l'amba, un condiment elaborat de mango envinagrat, és popular, particularment en Iraq i Israel, i el nap envinagrat és comú també.^[2]

La paraula "xauarma" prové del turc çevirme ([tʃeviɾˈme]), què vol dir "giratori". Hi ha moltes varietats de xauarma menjades en diversos països; a Turquia es diu döner, döner kebabı o döner kebap ("carn a la graella giratòria"), a Grècia es diu γύρος (gyros, "giratori"), i a Armènia és "tarna" ("giratori" també).

En Europa el mot kebab fa referència al xauarma, en els Estats Units es refereix al shish kebab (consistent en un bastonet de metall o fusta amb petits blocs de diferents tipus de carns o peixos, amb vegetals o sense, que és rostit en una graella com si es tractés de broquetes.)^[4]

Preparació

La carn és dividida en trossos, els quals llavors són condimentats o marinats. La carn s'apila en un rostidor, alternant entre trossos de carn i trossos de greix, i finalment és comú posar una ceba o un tomàquet damunt per a afegir més sabor. Després, la pila és rostida lentament davant un foc o un calefactor elèctric.^[5]