advocada, periodista i defensora dels drets humans From Wikipedia, the free encyclopedia
Shadi Sadr (persa: شادی شادی) (Teheran, 1974) és una advocada iraniana, assagista, periodista, activista i defensora dels drets humans, de les dones i de les persones LGBTI, fundadora i directora executiva de Justícia per a l'Iran (JFI).[1] És també la fundadora de Zanan-e Iran (Dones de l'Iran), el primer lloc web dedicat a l'activisme per a la defensa de les dones a l'Iran.[2] L'any 2004 va rebre el premi Ida B. Wells de Women's eNews per la valentia en el periodisme, el 2009 el premi alemany pels defensors dels Drets Humans Mensenrechtentulp[1][3] i el març de 2010, el Premi Internacional Dona Coratge dels Estats Units.[2]
 (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974 (49/50 anys) Teheran (Iran) |
| Formació | Universitat de Teheran |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, advocada, activista pels drets humans |
| Premis | |
Sadr és una experta en drets legals de les dones a l'Iran; es va graduar en dret i té un màster en dret internacional per la Universitat de Teheran.[1][4] Va ser directora de Raahi, un centre d'assessorament jurídic per a dones, tancat per les autoritats de la República Islàmica, i va fundar el lloc web Zanan-e Iran dedicat als activistes dels drets per les dones.[5] Com a advocada va representar diverses dones activistes i periodistes condemnades a mort,[5] com Shiva Nazar Ahari, defensora dels drets humans i membre del Comitè de Periodistes pels Drets Humans, que va ser arrestada el 14 de juny de 2009.[6]
Com a activista és una de les iranianes que han fet campanya per erradicar la pràctica de la pena de mort per lapidació, especialment de dones, en una campanya coneguda com a End Stoning Forever ('Posar fi a la lapidació per sempre'),[7] una d'entre les diverses que ha posat en marxa el Women's Field, un grup de drets de les dones del qual Sadr és membre. Després del terratrèmol al sud-est de l'Iran de 2003, va ajudar a organitzar els esforços per recollir aliments i altres subministraments per a dones i nens a la zona de Bam.[1] A conseqüència de les seves activitats ha estat empresonada a l'Iran diverses vegades abans de marxar del país el 2009. També va ser una de les 33 dones detingudes al març de 2007 després de reunir-se fora d'un tribunal de Teheran per protestar pacíficament contra el judici de cinc dones acusades de "propaganda contra el sistema", "actuar contra la seguretat nacional" i "participar en una manifestació il·legal" en relació amb una manifestació el 12 de juny de 2006 en suport dels drets de les dones.[8] També ha estat agredida i segrestada, com el 17 de juliol de 2009, quan va ser colpejada per milicians vestits de civil que van obligar-la a entrar dins un cotxe,[6][9][10] la van portar a un lloc desconegut, i la van alliberar 11 dies més tard.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
