Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots. Els visigots, encapçalats pel seu rei Teodoric I, van atacar la ciutat de Narbona el 436, probablement a l'hivern, fins entrat l'any 437, sense arribar a sotmetre-la. El setge va fracassar en arribar l'exèrcit romà encapçalat per Litori, lloctinent d'Aeci, que foragità els visigots i els perseguí fins a la seva capital, Tolosa.

Setge de Narbona (436)

Guerra Gòtica
Tipus	batalla i setge
Data	Hivern del 436-437
Coordenades	43° 11′ 05″ N, 3° 00′ 13″ E
Escenari	Narbona, Gàl·lia Narbonesa, Imperi Romà d'Occident
Lloc	Narbona
Estat	França
Objectiu	Narbo Martius
Resultat	Victòria romana. Fugida dels visigots a Tolosa.
Bàndols
Visigots federats Imperi Romà d'Occident Huns
Comandants
Teodoric I Litori
Cronologia
← Setge d'Arle (430) Setge de Tolosa (439) →

Antecedents

Els visigots s'assentaren en les terres romanes de l'Aquitània Secunda a través de l'aliança de federats entre Vàlia i els romans el 418, establint la seva capital a Tolosa.^[1] A la mort de Vàlia surt escollit com a rei Teodoric I que, a diferència del seu antecessor, no acceptà aliar-se amb els romans i molt menys supeditar-se al seu emperador a través del foedus i s'enfrontà als romans diverses vegades, intentant estendre el seu territori vers la Provença i accedir a la costa mediterrània, assetjant Arelate el 425, aprofitant la mort de l'emperador Honori i els desordres per la successió, i novament el 430. Tanmateix, ambdues incursions fracassaren gràcies a l'acció del general romà Flavi Aeci.^[2][3][4][5]

Setge

El 435 apareix una nova ocasió per als visigots d'atacar els romans, aprofitant novament desordres i aldarulls a la Gàl·lia. Aquell any es va produir una revolta de bagaudes i el 436 es revolten els burgundis, que estaven establerts a l'imperi com a federats i envaeixen la Gàl·lia Belga.^[3][6] Aprofitant l'avinentesa, Teodoric trencà l'aliança amb els romans i va guiar les seves tropes personalment fins a la ciutat de Narbona, la qual posà en estat de setge vers l'hivern del 436-437, pel que la ciutat degué estar assetjada durant uns mesos, resistint fins que van arribar els reforços militars romans.^[3][2][7] Aquell mateix any, Aeci, novament actuant per defensar la Gàl·lia, va sufocar la revolta dels burgundis, però encara havia de bregar amb els bagaudes de l'Armòrica i va enviar al seu lloctinent, Litori, amb el suport dels huns^[8] a Narbona per fer front a Teodoric i a les seves tropes. En arribar a la ciutat, Litori aconseguí derrotar i foragitar als visigots, que es retiraren a la seva capital.^[3] La pau, però, arribà el 439 després del setge de Tolosa per part dels romans, que va acabar amb una victòria pírrica dels visigots.^[9][10]

Referències

1. Bury, 1911, p. 278.
2. Bury, 1911, p. 279.
3. Valverde Castro, 2000, p. 48.
4. Petersen, 2013, p. 43-44.
5. Wolfram, 1990, p. 175.
6. Heather, 2006, p. 287.
7. Petersen, 2013, p. 262.
8. Thompson, E. A.. Romans and Barbarians: The Decline of the Western Empire (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2002, p. 53. ISBN 0299087042.
9. Wolfram, 1990, p. 176.
10. Hidaci, 1906, p. 36.

Bibliografia

• Bury, J.B (Dir.). Cambridge Medieval History (en anglès). Nova York: Macmillan, 1911.
• Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2006.
• Hidaci. Cronicón de Idacio (en castellà). Ourense: Imprenta de A. Otero, 1906.
• Petersen, Leif Inge Ree. Siege Warfare and Military Organization in the Successor States (400-800 AD) (en anglès). Brill Publishing, 2013.
• Valverde Castro, María Rosario. Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 84-7800-940-X.
• Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1990. ISBN 0-520-06983-8.