El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots. Els visigots, encapçalats pel seu rei Teodoric I, van atacar la ciutat de Narbona el 436, probablement a l'hivern, fins entrat l'any 437, sense arribar a sotmetre-la. El setge va fracassar en arribar l'exèrcit romà encapçalat per Litori, lloctinent d'Aeci, que foragità els visigots i els perseguí fins a la seva capital, Tolosa.
| Guerra Gòtica | |||
|---|---|---|---|
.jpg)  | |||
| Tipus | batalla i setge | ||
| Data | Hivern del 436-437 | ||
| Coordenades | 43° 11′ 05″ N, 3° 00′ 13″ E | ||
| Escenari | Narbona, Gàl·lia Narbonesa, Imperi Romà d'Occident | ||
| Lloc | Narbona | ||
| Estat | França | ||
| Objectiu | Narbo Martius | ||
| Resultat | Victòria romana. Fugida dels visigots a Tolosa. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Els visigots s'assentaren en les terres romanes de l'Aquitània Secunda a través de l'aliança de federats entre Vàlia i els romans el 418, establint la seva capital a Tolosa.[1] A la mort de Vàlia surt escollit com a rei Teodoric I que, a diferència del seu antecessor, no acceptà aliar-se amb els romans i molt menys supeditar-se al seu emperador a través del foedus i s'enfrontà als romans diverses vegades, intentant estendre el seu territori vers la Provença i accedir a la costa mediterrània, assetjant Arelate el 425, aprofitant la mort de l'emperador Honori i els desordres per la successió, i novament el 430. Tanmateix, ambdues incursions fracassaren gràcies a l'acció del general romà Flavi Aeci.[2][3][4][5]
El 435 apareix una nova ocasió per als visigots d'atacar els romans, aprofitant novament desordres i aldarulls a la Gàl·lia. Aquell any es va produir una revolta de bagaudes i el 436 es revolten els burgundis, que estaven establerts a l'imperi com a federats i envaeixen la Gàl·lia Belga.[3][6] Aprofitant l'avinentesa, Teodoric trencà l'aliança amb els romans i va guiar les seves tropes personalment fins a la ciutat de Narbona, la qual posà en estat de setge vers l'hivern del 436-437, pel que la ciutat degué estar assetjada durant uns mesos, resistint fins que van arribar els reforços militars romans.[3][2][7] Aquell mateix any, Aeci, novament actuant per defensar la Gàl·lia, va sufocar la revolta dels burgundis, però encara havia de bregar amb els bagaudes de l'Armòrica i va enviar al seu lloctinent, Litori, amb el suport dels huns[8] a Narbona per fer front a Teodoric i a les seves tropes. En arribar a la ciutat, Litori aconseguí derrotar i foragitar als visigots, que es retiraren a la seva capital.[3] La pau, però, arribà el 439 després del setge de Tolosa per part dels romans, que va acabar amb una victòria pírrica dels visigots.[9][10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
