Les alineacions de muntanyes de la serralada des de Mèxic cap al nord es coneixen sota el nom col·lectiu de North American Cordillera o Western Cordillera als Estats Units i el Canadà i també es coneixen com la Canadian Cordillera o Pacific Cordillera al Canadà.
Les illes Aleutianes formen la continuació de l'Anell de Foc al nord d'Alaska, però com a cadena d'illes no es consideren part de la serralada. El sud-est d'Alaska està en gran part ocupat per les serralades:
Als EUA i Canadà
Serralada Brooks (serralada més al nord fora de les muntanyes de la costa del Pacífic)
Les serralades d'Amèrica del Sud són els Andes. Segons la regió, consten de dues o tres cadenes principals: Serralada Occidental (Cordillera Occidental), Serralada Central (Cordillera Central) i Serralada Oriental (Cordillera Oriental). També hi ha contraforts al nord i al sud.
Serralada de Mèrida a Veneçuela, contraforts del nord
Serralada Occidental
Serralada Occidental a Colòmbia
Serralada Occidental a l'Equador; A partir d'aquí es troba la serralada costanera Serralada Costanera a l'Equador, una serralada baixa
Cordillera Real (també Serralada Central o Serralada Oriental) a l'Equador
Serralada Central (amb Serralada d'Apolobamba, Cordillera Real, Cordillera Muñecas, Cordillera Tres, Cordillera Azanaques, Cordillera de Frailes, Cordillera de Chichas i Cordillera de Lípez) a Bolívia
Serralada Oriental
Serralada Oriental a Colòmbia
Serralada Oriental (amb Cordillera Azul, Cordillera Huaguruncho, Cordillera Huaytapallana i Cordillera Vilcanota) al Perú
Serralada Oriental (amb Serralada de Cochabamba) a Bolívia
Serralada de la Costa, muntanyes costaneres de Xile, contraforts del sud
Serralada Darwin a la Terra del Foc, contraforts més al sud
Aquests tres cinturons orogènics (també anomenats orògens) van sorgir a causa de l'acoblament de plaques tectòniques que van deformar la litosfera terrestre (escorça i mantell superior). Per exemple, l’orogènia de Laramide va canviar la topografia de les Muntanyes Rocalloses centrals i les regions de Laramide adjacents (des del centre de Montana fins al centre de Nou Mèxic) durant el Cretaci superior fa 80 milions d'anys.[14] Abans d'aquesta època, la regió de les Muntanyes Rocoses estava ocupada per una àmplia conca. Una evolució topogràfica posterior es va produir durant l’Eocè (55–50 milions d'anys) i l'Oligocè (34–23 milions d'anys), però des d'aleshores la regió ha estat relativament estable.[15][16][17][18] En termes generals, aquí serà convenient considerar aquests tres cinturons que van d'oest a est i de nord a sud.
A Alaska, al sud de la zona de les Planes Interiors, hi ha el Sistema de Muntanyes Rocoses, després les Conques i Serralades Intermuntanyes, i a la part sud de l'estat es troben les Muntanyes i Valls del Pacífic.[19] A la península d'Alaska, les serralades continentals i les illes de la costa (l’arxipèlag d'Alexander) són extensions de les serralades respectives més al sud.[20]
Al Canadà, la serralada nord-americana es divideix normalment en tres regions fisiogràfiques: el sistema occidental, el sistema interior i el sistema oriental.[21] El sistema occidental inclou les muntanyes costaneres, el sistema interior inclou les muntanyes de Columbia, i el sistema oriental inclou les muntanyes Rocalloses canadenques.
A la seva secció mitjana entre San Francisco, Califòrnia i Denver, Colorado, la serralada nord-americana es troba a unes 1000|mi km d'ample, i les seves províncies fisiogràfiques en aquest punt mitjà són les següents, que van d'oest a est: les serralades de la costa del Pacífic, la vall central, la serra Nevada, la província de la conca i la serralada (formant moltes serralades i valls estretes), el Colorado. Meseta, i les Muntanyes Rocoses.[10] Als Estats Units, una altra característica important de la serralada és l’altiplà de Columbia, situada al nord de Califòrnia entre la serralada de les Cascades –que és una extensió al nord de Sierra Nevada[24] – i les Muntanyes Rocalloses.
La serralada, continuant per Amèrica Central, continua per Amèrica del Sud i fins i tot fins a l'Antàrtida. A Amèrica del Sud, les serralades són conegudes com les muntanyes dels Andes. Els Andes amb les seves serralades paral·leles i cadenes d'illes davant de la costa de Xile continuen per Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile fins a l'extrem més meridional d'Amèrica del Sud a Terra del Foc. Les serralades continuen per l'Arc escocès abans d'arribar a les muntanyes de la península antàrtica.[27]
Melanie Ostopowich (2005) The Cordillera, Weigl Educational Publishers Limited, Ostopowich, Melanie. The Cordillera. DIANE Publishing,7 març 2006,p.6, 12. ISBN 1553881494.and 20: "The Cordillera is one of the seven geographic regions in Canada".
M. E. McMillan;P. L. Heller;S. L. Wing«Còpia arxivada».Geological Society of America Bulletin,118,3–4,2006,pàg.393. Arxivat de l'original el de juny 23, 2010. DOI: 10.1130/B25712.1[Consulta: 28 març 2013].
S. Brunsfeld, J. Sullivan, D. Soltis, and P. Sotis (2001). "Comparative phylogeography of north-western north america: A synthesis"Arxivat 2011-06-15 a Wayback Machine.. In: Silverton, J., Antonovics, J. (Eds.), Integrating Ecology and Evolution in a Spatial Context. The 14th Special Symposium of the British Ecological Society. British Ecolological Society, Blackwell Science Ltd., Ch. 15, pp. 319–339.
The Geography of Alaska: Physical GeographyArxivat 2011-05-23 a Wayback Machine., Alaska Humanities Forum: "At a very general level, Alaska is part of four general physiographic regions, the Interior Plains, Rocky Mountains, Intermontane Basins and Ranges, and the Pacific Mountains and Valleys".
Wheeler, J. and Kostbade, J. World Regional Geography (Saunders College Publishing 1990): "The mainland ranges of the panhandle are a northward extension of the cascade range and the British Columbia Coastal ranges, while the mountainous offshore islands are an extension of the Coast Ranges of the Pacific Northwest and the islands of British Columbia."
Encyclopedia Americana: the International Reference Work, Volume 18: "Sierra Madre del Sur. — This sierra, which crosses the states of Colima, Michoacan, Guerrero, and Oaxaca, is the continuation of the Sierra de Baja California and the other mountain ranges linked with it." (Americana Corporation 1961).
Silberling, N.J. et al. (1992). Lithotectonic terrane map of the North American Cordillera [Miscellaneous Investigations Series I-2176]. Reston, Va: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
D. Alt and D. Hyndman. (1995). Northwest Exposures: A Geological Story of the North West. Mountain Press Publishing Company, Missoula, Montana
S. Brunsfeld, J. Sullivan, D. Soltis, and P. Sotis (2001). "Comparative phylogeography of north-western north america: A synthesis"Arxivat 2011-06-15 a Wayback Machine.. In: Silverton, J., Antonovics, J. (Eds.), Integrating Ecology and Evolution in a Spatial Context. The 14th Special Symposium of the British Ecological Society. British Ecolological Society, Blackwell Science Ltd., Ch. 15, pp. 319–339.
Ackerman, Daniel;Breen, Amy«Infrastructure Development Accelerates Range Expansion of Trembling Aspen (Populus tremuloides, Salicaceae) into the Arctic»(en anglès).Arctic,06-06-2016,pàg.130–136. DOI: 10.14430/arctic4560. ISSN: 1923-1245.
Anisimov, O.A., D.G. Vaughan, T.V. Callaghan, C. Furgal, H. Marchant, T.D. Prowse, H. Vilhjálmsson and J.E. Walsh, 2007: Polar regions (Arctic and Antarctic). Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, M.L. Parry, O.F. Canziani, J.P. Palutikof, P.J. van der Linden and C.E. Hanson, Eds., Cambridge University Press, Cambridge, 653-685. https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2018/02/ar4-wg2-chapter15-1.pdfArxivat 2020-10-19 a Wayback Machine.
Allan, C. (2013). Arctic citadel: a history of exploration in the Brooks Range region of Northern Alaska. Washington, D.C,: U.S. Department of the Interior, National Park Service.
Witmer, Dennis "Far to the North: Photographs from the Brooks Range" Far to the North Press (2008) ISBN 0-9771028-0-7
Kauffmann, John M. "Alaska's Brooks Range: The Ultimate Mountains" (Second Edition) Mountaineers Books (2005) ISBN 1-59485-008-9
Brown, William E. "History of the Central Brooks Range: Gaunt Beauty, Tenuous Life" University of Alaska Press (2007) ISBN 1-60223-009-9
Cooper, David "Brooks Range Passage" Mountaineers Books (1983) ISBN 0-89886-061-X
Marshall, R. (1970). Alaska wilderness; exploring the Central Brooks Range 2nd ed. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-24498-2
Morin, R.L. (1997). Gravity models of Abby Creek and Bion barite deposits, Howard Pass quadrangle, northwestern Brooks Range, Alaska [U.S. Geological Survey Open-file Report 97-704]. Menlo Park, CA: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
Mull, C.G. et al. (1994). Geologic map of the Killik River quadrangle, Brooks Range, Alaska [U.S. Geological Survey Open-file Report 94-679]. Reston, Va: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
Nelson, P.H. et al. (2006). Potential tight gas resources in a frontier province, Jurassic through Tertiary strata beneath the Brooks Range foothills, Arctic Alaska U.S. Geological Survey Open-file Report 2006–1172. Reston, VA: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey. (2003). The natural dispersal of metals to the environment in the Wulik River-Ikalukrok Creek area, western Brooks Range, Alaska U.S. Geological Survey Fact Sheet 107–03. Reston, VA: author.
U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey. (1995). Natural environmental effects of silver-lead-zinc deposits in the Brooks Range, Alaska U.S. Geological Survey Fact Sheet 092–95. Reston, VA: author.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.