Serguei Donàtovitx Dovlàtov (en rus: Серге́й Дона́тович Довла́тов; 1941-1990) fou un escriptor i periodista rus. Malgrat que es va exiliar als Estats Units el 1979, tot el seu corpus literari està escrit originalment en rus.[1]
| Nom original | (ru) Сергей Донатович Довлатов  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Сергей Донатович Мечик 3 setembre 1941 Ufà (Rússia) |
| Mort | 24 agost 1990 (48 anys) Nova York |
| Causa de mort | insuficiència cardíaca |
| Sepultura | Cementiri Mount Hebron |
| Formació | School # 206 (en)  Escola Superior de Periodisme i de Comunicació de Masses |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tallinn |
| Ocupació | escriptor, corresponsal, guia turístic, periodista, redactor en cap |
| Activitat | 1960 - |
| Família | |
| Cònjuge | Àssia Pekuróvskaia |
| Pare | Donat Mechik |
| Parents | Ksana Blank, germana consanguínia |
    | |
Fill d'una correctora armènia i d'un director d'escena jueu,[1] va néixer a Ufà on havia estat evacuada la seva família des de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. El 1954 la família va retornar a Leningrad. Dovlàtov va créixer en un ambient artístic donada la feina del seu pare.[2] Abans de començar els seus estudis universitaris, Dovlàtov va exercir com a treballador del metall.[2] El 1959 va començar a estudiar al Departament de Finès de la Universitat Estatal de Leningrad. Després de dos anys i mig va ser-ne expulsat.
En ser reclutat per fer el servei militar va servir com a guàrdia en camps de presoners.[2] L'experiència va quedar reflectida al llibre La zona que seria publicat el 1985.[2] Posteriorment, a la dècada de 1960, va començar a guanyar-se la vida com a periodista a diversos diaris i revistes a Leningrad i després com a corresponsal del diari de Tallinn "Estònia Soviètica".
Els diversos intents de publicar a la Unió Soviètica van ser en va[2] i el seu primer llibre va ser destruït per ordre del KGB. Malgrat tot, alguns relats de Dovlàtov es van publicar a través del samizdat o en revistes en llengua russa de l'Europa Occidental com Continent o El temps i nosaltres, provocant la seva expulsió de la Unió de Periodistes de l'URSS el 1976.
El 1979 va emigrar als Estats Units d'Amèrica i es va establir a Nova York. Va ser l'editor del diari en rus "The New American" durant el període de 1980-1982.[2] A mitjan anys 1980 va començar a assolir reconeixement com a escriptor. Va poder publicar diversos contes al The New Yorker.[2] Va publicar també una dotzena de llibres.
Va morir el 24 d'agost de 1990 d'una insuficiència cardíaca.[2] És enterrat al cementiri jueu "Mount Hebron" de Nova York.
Al llarg de la seva vida només va poder publicar dotze llibres entre els Estats Units i Europa durant els seus dotze anys d'exili com a immigrant. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es van publicar nombroses col·leccions de contes curts a Rússia. Els llibres publicats en vida van ser:
- Невидимая книга — Аnn Arbor: Ardis, 1977.
- Соло на ундервуде: Записные книжки — París: Третья волна, 1980.
- Компромисс — Nova York: Серебряный век, 1981.
- Зона: Записки надзирателя — Ann Arbor: Эрмитаж, 1982.
- Заповедник - Аnn Arbor: Эрмитаж, 1983.
- Марш одиноких — Holyoke: New England Publishing Co, 1983.
- Наши — Ann Arbor: Ардис, 1983.
- Демарш энтузиастов' (coautor amb Vagritx Bakhtxanian i N. Sagalovskij) — París: Синтаксис, 1985.
- Craft: A Story in Two Parts (Ремесло: Повесть в двух частях) — Ann Arbor: Ардис, 1985.
- Иностранка' — Nova York: Russica Publishers, 1986.
- Чемодан — Tenafly: Эрмитаж, 1986.
- Представление — Nova York: Russica Publishers, 1987.
- He только Бродский: Русская культура в портретах и в анекдотах (coautor amb M. Volkova) — Nova York: Слово — Word, 1990.
- Записные книжки — Nova York: Слово — Word, 1990.
- Филиал — Nova York: Слово — Word, 1990.
Traduccions al català
En català hi ha nou de les seves obres, totes traduïdes per Miquel Cabal Guarro i publicades per LaBreu Edicions.
- Dovlàtov, Serguei; pròleg de Ricard San Vicente. La Zona: apunts d'un vigilant de camp [Зона: Записки надзирателя]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2009, p. 230. ISBN 9788493539146.
- Dovlàtov, Serguei. La maleta [Чемодан]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. 1a ed. Barcelona: Labreu Edicions, 2010, p. 144. ISBN 9788493797638.
- Dovlàtov, Serguei. El compromís [Компромисс]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, 2011, p. 192. ISBN 9788493858377.
- Dovlàtov, Serguei. Els nostres [Наши]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, novembre 2014, p. 150. ISBN 9788494289750.
- Dovlàtov, Serguei. La filial [Филиал]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, gener 2016, p. 158. ISBN 9788494433054.
- Dovlàtov, Serguei. El parc [Заповедник]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, hivern 2017, p. 130. ISBN 9788494662416.
- Dovlàtov, Serguei. L'ofici [Ремесло]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, primavera 2018, p. 328. ISBN 9788494833236.
- Dovlàtov, Serguei. L'estrangera [Иностранка]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, estiu 2019, p. 150. ISBN 9788412077209.
- Dovlàtov, Serguei. El recull. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, primavera 2021, p. 144. ISBN 9788412328912.
El 26 de juny de 2014 l'Ajuntament de Nova York va anomenar l'encreuament entre la 63rd Drive i la 108th Street "Sergei Dovlatov Way".[3] La petició per rebre aquest homenatge va ser signada per 18 mil persones.[4]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
