editorial especialitzada en còmics From Wikipedia, the free encyclopedia
Sergio Bonelli Editore és una editorial italiana fundada a Milà el 1940 i especialitzada en historietes, el mercat de les quals lidera amb més de 500.000 de vendes mensuals (només de les sèries regulars).[1] Tex i Dylan Dog, els seus dos còmics més populars, en 2014 venien, respectivament, 190.000 i 120.000 exemplars de la sèrie regular.[2]
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Sergio Bonelli | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | editorial editorial mitjana | ||||
| Forma jurídica | società per azioni | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1940 | ||||
| Fundador | Gian Luigi Bonelli | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Sergio Bonelli | ||||
| Lloc web | sergiobonelli.it | ||||
La història de l'editorial es va iniciar amb la figura de Gian Luigi Bonelli, qui el 1940 va rellevar a Dante Traini en la capçalera L'Audace, fundant així Edizione Audace. El primer número de la nova època és el 331, datat el 18 de gener de 1941. Bonelli immediatament va donar nova força a la revista, canviant la fórmula periòdica (que presentava simultàniament diverses històries) per un àlbum de còmics amb una única història autoconclusiva. El personatge emblemàtic de "L'Audace" era Furio Almirall, escrit pel mateix Bonelli i dibuixat primer per Carlo Cossio i després pel seu germà Vittorio. L'altre personatges d'èxit serà Capità Fortuna de Rino Albertarelli, publicat el 1942 en una sèrie de suplements. La sèrie principal va estar acompanyat llavors per Albo d'Or Audace que va ser editada des de març de 1943 a abril de 1944, amb un total de tretze números. L'Audace (que a partir del seu número 385, corresponent al 13 de febrer de 1942 havia canviat el seu nom a Albo Audace) tancarà el 1944 amb el seu número 467.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, la revista va ser recuperada entre agost i setembre de 1945 sota la direcció de Tea Bonelli (nascuda Bertasi), exesposa de Gian Luigi La nova època es va iniciar amb la reedició de material produït durant la guerra com Furio i Capità Fortuna.[3][4] La seu de l'editorial és la casa de la senyora Tea, on viu amb el seu fill Sergio, que comença el seu aprenentatge amb diferents tasques, com ara ordinari i magatzemista. Aviat sorgeix, no obstant això, la necessitat de publicar nou material, així que l'editora s'assegura la col·laboració d'autors importants com Franco Baglioni, que el 1947 va realitzar Frisco Bill amb dibuixos de Guido Zamperoni, i del seu exmarido Gian Luigi Bonelli, que va fer el propi el mateix any amb Ipnos dibuixat per Gino Cossio, Paolo Piffarerio, Andrea Da Passano, Mario Uggeri i Roy D'Amy.
En els següents anys l'editorial canvia diverses vegades de nom (Edizioni Araldo,Cepim, Daim Press, Altamira) i va adoptar un nou format, que en estandarditzar-se es va dir "format Bonelli": llibres quadrats, en blanc i negre, que presenten una llarga història que s'estén des de les 96 fins a les 300 pàgines: una autèntica novel·la gràfica. La seva producció es torna a més particularment florent, succeint-se personatges sempre nous amb sorprenent velocitat. Els personatges principals són Plutos[5] (1949), I tre Bill (1952), Rio Kid, Il Cavaliere Nero i Yuma Kid (tots de 1953), El Kid (1955), Profund (1956), Davy Crockett (1957) i Kociss (1958), tots escrits per Gian Luigi Bonelli, Mani in alt! (1950), Gordon Jim (1950) i Il Sergente York (1954), tots realitzats per Roy D'Amy.
El primer autèntic èxit va ser, però, Tex, sorgit el 1948 de la ploma de Gian Luigi Bonelli, qui a se encarregarà d'ell tota durant la seva vida, associat al llapis d'Aurelio Galleppini. Encara avui, és la historieta més duradora, venuda i popular a Itàlia.[6]
El 1957, la direcció de l'editorial va quedar per fi en mans de Sergio Bonelli, ja actiu com a guionista (Un ragazzo nel Far West) amb el pseudònim de Guido Nolitta. Un altre èxit dels anys cinquanta va ser Il Piccolo Ranger, creat per Andrea Lavezzolo amb el dibuix de Francesco Gamba. el 1961 va ser estrenat Zagor, de Sergio Bonelli, una combinació del wéstern amb altres gèneres (aventures, fantàstic, ciència-ficció i horror)..
el 1975 va aparèixer Mister No, un personatge adequat al nou clima cultural: modern i poc convencional, mescla d'heroi i antiheroi, posseïa una distintiva vena antirretórica. La revista va ser tancada en 2006, després de més de 30 anys de publicació ininterrompuda..
el 1977 la sortida a la venda de Ken Parker (creat per Giancarlo Berardi i Ivo Milazzo) va sotmetre a tensió, per primera vegada, la divisió tradicional entre la crítica, el còmic d'autor i la sèrie de còmic. Gràcies a la vocació artística de guions i dibuixos i a la novetat del seu contingut, aquest western atípic i original va suposar una autèntica revolució en la historieta popular italiana. La sèrie va cessar el 1984, a causa de la dificultat de conciliar la qualitat de la història amb les exigències de la producció industrial, però es va reprendre el 1996.
el 1982 va néixer Martin Mystère, marcant la transició entre les sèries clàssiques de Bonelli (Tex, Zagor, Mister No) i les de la nova època (Dylan Dog, Nick Raider, Nathan Never), tant per la naturalesa dels seus temes com per haver-hi aplanant el camí per a noves iniciatives de l'editorial..
el 1986, Tiziano Sclavi va crear la sèrie italiana que més popularitat ha aconseguit durant les últimes dècades: Dylan Dog, un còmic d'horror destinat a aconseguir per primera vegada una tirada de 800.000 exemplars al mes, gràcies a un personatge molt original respecte als antics herois de Bonelli. Després de l'èxit de Dylan Dog, molts editors han començat a publicar còmics en l'històrica format Bonelli, 16 x 21 cm amb al voltant de 100 pàgines en blanc i negre. Els crítics etiqueten a aquests àlbums amb la paraula bonellide.
Des de maig de 2005, amb el llançament de Brad Barron, s'està experimentat amb el format de minisèrie. Les minisèries bonellianas neixen amb una durada determinada, en general breu, amb la intenció de sondejar nous segments de mercat i buscar una nova fidelització dels lectors, habituats a sèries virtualment infinites com Tex i Dylan Dog. Al maig de l'any següent, i vist l'èxit de la primera sèrie breu, es prolonga l'experiment amb Demian, a la qual a l'octubre de 2007 segueix Volto Nascosto.
Al juny de 2007, Bonelli va plantejar una altra iniciativa innovadora amb Dragonero: la novel·la gràfica Bonelli (Romanzi a fumetti Bonelli), amb periodicitat anual, tapa dura i relats autoconclusivos d'ambientacions i gèneres diversos. L'èxit obtingut per Dragonero (35.000 còpies venudes) va portar a l'editor a accelerar la sortida de la seva segona novel·la gràfica (Gli occhi i il buio), distribuïda en els quioscos a la fi d'octubre de 2007.[7]
L'editorial ha canviat de nom diverses vegades al llarg de la seva història.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
