Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960) és un escriptor, narrador,^[1] articulista de La Vanguardia,^[2] traductor^[3] i crític de televisió català.^[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo. És cosí segon d'Antoni Torres Garcia^[5]

Sergi Pàmies i Bertran

Al MHC (2008)
Biografia
Naixement	26 gener 1960 (64 anys) París
Activitat
Camp de treball	Literatura i activitat traductora
Lloc de treball	Catalunya
Ocupació	periodista, traductor, escriptor, guionista
Família
Pares	Gregorio López Raimundo   i Teresa Pàmies i Bertran
Premis
(2013)  Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu (2011)  Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per l'obra La bicicleta estàtica (2007)  Premi Setenil, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (2007)  Premi Lletra d'Or, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006)  Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (1998)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1993)  Premi Prudenci Bertrana de novel·la
Veu: Sergi Pàmies i Bertran

Biografia

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb una important població immigrant a l'àrea metropolitana de París. El retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.^[6] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.^[7]

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,^[8] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.^[9] Ha col·laborat als programes Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv, així com a Catalunya Ràdio i a RAC1.^[10]

Obra publicada

Reculls de contes

• T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986. ISBN 978-84-85704-85-9
• Infecció, Quaderns Crema, 1987. ISBN 978-84-7727-006-5
• La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-186-4
• L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000. ISBN 978-84-7727-309-7
• Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006. ISBN 978-84-7727-452-0
• La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-487-2
• Cançons d'amor i de pluja, Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-547-3
• L'art de portar gavardina, Quaderns Crema, 2018. ISBN 9788477275992
• A les dues seran les tres, Quaderns Crema, 2023. ISBN 9788477276791^[11]

Novel·les

• La primera pedra, Quaderns Crema, 1990. ISBN 978-84-7727-060-7
• L'instint, Quaderns Crema, 1993. ISBN 978-84-7727-101-7
• Sentimental, Quaderns Crema, 1995. ISBN 978-84-7727-135-2
• Confessions d'un culer defectuós, Editorial Empúries, 2016. ISBN 978-84-16367-59-7

Guions

• El matí de Josep Cuní, Catalunya Ràdio (1989), un sol programa.
• Sang bruta (amb Quim Monzó), radionovel·la emesa a Catalunya Ràdio (1990).

Traduccions

• Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
• Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
• Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
• Agota Kristof, La prova. Barcelona: La Magrana, 1990.
• Agota Kristof, La tercera mentida. Barcelona: La Magrana, 1991.
• Agota Kristof, Ahir. Barcelona: Barcelona: La Magrana, 1996.
• Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
• Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
• Amélie Nothomb, Antichrista. Barcelona: Anagrama, 2005.
• Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
• Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
• Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

Referències

1. «Vivir entre naufragios» (en castellà), 28-07-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
2. Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
3. «El Cultural - Revista de cultura y artes referente en España - Elcultural.com en El Español» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2023].
4. «Página 2 | El polifacético Sergi Pàmies» (en castellà), 16-03-2011. [Consulta: 30 agost 2023].
5. Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7.
6. Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
7. Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
8. Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
9. «Canal-L: Sergi Pàmies presenta a Amélie Nothomb». [Consulta: 30 agost 2023].
10. Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
11. Llort, Lluís. «Ara és com si tingués un plus de llibertat». El Punt Avui, 30-08-2023. [Consulta: 30 agost 2023].

Enllaços externs

• «Sergi Pàmies i Bertran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• LletrA. «Sergi Pàmies i Bertran». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• Recull d'articles a La Vanguardia
• Entrevista Sergi Pàmies a La Sotana (2019)

Premis i fites
Precedit per: Jaume Cabré i Fabré Senyoria	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1993	Succeït per: Ramon Solsona i Sancho Les hores detingudes
Precedit per: Cristina Fernández Cubas Parientes pobres del diablo	Premi Setenil 2007	Succeït per: Óscar Esquivias La marca de Creta