Els senyals de fum són aquells que s'utilitzen per a la comunicació entre àrees vastes i despoblades i que es fan mitjançant fogueres. És un dels mitjans de comunicació a distància més antics.[1] Aquests senyals permetien comunicar missatges complexos i codificats per endavant entre talaies o llocs de vigilància; un dels usos era advertir d'albiraments enemics.[2]
A l'Antiga Xina, soldats que estaven alerta a les torres de la Gran Muralla de la Xina van poder alertar sobre atacs enemics, enviant missatges de fum de torre a torre.[3]Flavi Renat Vegeci explica en la seva obra Epitome Rei Militaris esmentava, com a cosa habitualment practicada, les comunicacions entre unitats militars separades mitjançant fum de dia i foc de nit.[4]
Els natius americans els utilitzaven.[5] Els selknam utilitzaven els senyals de fum, tal com registraren els exploradors espanyols i portuguesos durant el seglexvi.[6] L'ètnia ranquel, que habita La Pampa (Argentina), també l'utilitzava.[7] A la conca del riu Cachapoal la població rural l'utilitza.[8]
Una inscripció en un ostracon trobat a Laquish, a Palestina, pot suggerir que els antics Judeus utilitzaven senyals de fum per comunicar-se d'una fortalesa a una altra.[9] Es trobaria una al·lusió a aquesta pràctica a la Bíblia (1 6).
A Amèrica del Sud, els Yagans feien servir senyals de fum per indicar balenes encallades, de manera que tantes persones com fos possible poguessin agafar carn de la carcassa abans que es descomposés. Pot ser que hagin utilitzat aquests senyals per a altres finalitats, per la qual cosa és possible que Magalhaes veiés un d'aquests focs quan va creuar la Patagònia, fet que va inspirar el nom de Tierra del fuego.
Quan es reuneix per nomenar el nou Papa, el Conclave anuncia els resultats de cada votació mitjançant senyals de fum. El fum negre indica un vot no concloent mentre que el fum blanc marca el final del Conclave i, per tant, l'elecció del nou papa.
L'any 2020, els arqueòlegs japonesos van descobrir a Takatori les restes d'una instal·lació destinada a emetre senyals per foc o fum, que formava part d'una xarxa de senyalització creada al segle VII entre Kyushu i Asuka, esmentat al "Nihon Shoki".[10]
Berihuete Azorín, Marian;Pique i Huerta, Raquel«Semilla, frutas, leña, madera: el consumo de plantas entre las sociedades cazadoras-recolectoras».Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social,1,8,2006,pàg.35-51.
Manzi, Liliana M.;Spikins, Pennelope A.«El fuego en las altas latitudes: Los Selk’nam de Tierra del Fuego como referente etnográfico para el Mesolítico europeo.».Complutum,19,1,2008,pàg.79-96.
Medina, Andrea A«Reconstrucción de los regímenes de fuego en un bosque de Prosopis caldenia, provincia de La Pampa, Argentina».Bosque (Valdivia),28,3,2007,pàg.234-240.
Bustos-Schindler, Carlos;Le Quesne, Carlos;González, Mauro E;Solari, M Eugenia«Historia preliminar de incendios y prácticas (multi) culturales en la cuenca media del río Cachapoal (34º S), Chile central».Bosque (Valdivia),31,1,2010,pàg.17-27.