Seljuk

Seljuk (turc: Selçuk; àrab: سلجوق, Saljūq; també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides. Era fill de Duqaq, que sembla haver estat el cap o un eminent membre de la tribu kınık dels oghuz.^[1]

Seljuk

Nom original	(tr) Selçuk Bey (tk) Seljuk beg Dukak
Biografia
Naixement	990
Mort	c. 1038 (47/48 anys) Janda (Turquestan)
Monarca
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Ocupació	cap militar
Carrera militar
Rang militar	cap tribal
Família
Família	Dinastia seljúcida
Fills	Musa Yabqu, Mikail of Kınık tribe, Arslan ibn Saljuq
Pare	Tuqaq

Biografia

Seljuq feia remuntar els seus orígens al mític rei Afrasiab a través de trenta-quatre generacions,^[2] encara que va utilitzar noms bíblics per als seus quatre fills (Mikail, Isrâîl (Arslan), Musa i Yunus), el que suggereix relacions amb els khàzars o amb els nestorians. No obstant això van mantenir el costum de fer precedir el nom pel de la seva tòtem tribal, Arslan (lleó).

Al voltant de l'any 985 a causa de l'escassetat de pastures^[3] o la pressió d'altres tribus^[4] el clan seljúcida es va separar de la resta dels toghuzghuz, una confederació de nou clans assentada entre els mars Aral i Caspi, i es va establir a prop de Khizilordà, a la riba dreta del riu Sirdarià, en el camí de Jend (Kazakhstan). En aquesta època es van convertir a l'islam, encara que no hi ha constància que el mateix Seljuq ho fes. El sultà Gaznèvida Mahmud de Ghazna, que domina la regió, els accepta i converteix en els seus auxiliars.^[3]

Arslan Isrâîl va ser enviat per Mahmud al Khorasan i a la campanya del Caucas, el que més tard seria el Soldanat de Rum. En tornar Mahmud, temorós del seu poder militar, el va manar detenir com a ostatge i va morir a la presó set anys després. Abans de la seva mort va fer arribar als seus germans un missatge on els incitava a apoderar-se del regne.^[3]

Successió

Seljuq va morir al voltant de l'any 1038, i sota el govern del fill de Mikail, Toghril Beg I, els seljúcides van conquistar el Khorasan, van travessar el riu Amudarià i van ocupar les dues grans ciutats del Khorasan, Merv i Nixapur, on Toghril es va proclamar emir en 1028.^[5] La tribu va començar a fer incursions per tot el nord de l'Iran, ocupant ciutats i exigint un rescat per elles. Els intents de Massud, fill de Mahmud, per aturar les seves incursions el van portar a la derrota a la batalla de Dandanaqan, el 23 maig 1040.

Els victoriosos seljúcides van expandir el seu domini a la Transoxiana i l'Iran. En 1055 Toğrül havia ampliat el seu control fins a Bagdad, i s'havia autoproclamat campió del califa abbàssida, que el va honrar amb el títol de sultà. Altres governants anteriors havien tingut aquest títol, però els seljúcides van ser els primers a inscriure'l en les seves monedes.^[6]

Vegeu també

• Imperi Seljúcida
• Soldanat de Rum

Referències

1. Encyclopædia Britannica 2007 Ultimate Reference Suite, 2008, pàg. Seljuq.
2. Defrémery: op. cit.
3. HAMD Allah Mustawfi Qazvini: op. cit.
4. Michaud: op. cit.
5. Roux, Jean Paul. «Les Grands Seldjoukides» (en francès). Bibliothèque Clio. [Consulta: 1r novembre 2012].
6. Findley: op. cit., pàg. 68.

Bibliografia

• Findley, Carter Vaughn. The Turks in World History. Ed. Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-517726-6.
• Defrémery, M. «Histoire des Seldjoukides». Journal Asiatique, tomo XI, 1848. página 421.
• Hamd Allah Mustawfi Qazvini. Histoire des seldjoukides et des Isma liens ou Assassins de l'Iran. Ed. Elibron Classics. ISBN 0-543-94162-0.
• Michaud, Joseph Fr. y Michaud, Louis Gabriel. Biographie universelle, ancienne et moderne. Ed. Michaud frères, 1826.
• Saunders, John Joseph. A History of Medieval Islam. Ed. Routledge, 1978. ISBN 0-7100-0050-2. Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine.