Segon Imperi Francès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870. L'Imperi va ser proclamat pel llavors President de França Lluís Napoleó Bonaparte, el 2 de desembre de 1852, tot i que exactament un any abans ja havia dissolt l'Assemblea Nacional, convertint-se en dictador. L'Imperi deixaria d'existir en ser capturat l'emperador Napoleó III durant la batalla de Sedan, l'1 de desembre de 1870. El 3 de desembre seria proclamada la Tercera República Francesa a París.
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional: Liberté, egalité, fraternité "Llibertat, igualtat, fraternitat" | |||||
| Himne nacional: Partant pour la Syrie "Sortint per Síria" | |||||
.png) Segon Imperi Francès, amb les seves possessions arreu del món (1870) | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | París 48° 49′ N, 2° 29′ E | ||||
| Idioma oficial | Francès | ||||
| Religió | Catòlica | ||||
| Moneda | Franc francès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1860: 560.000 km² | ||||
1861 (est.): 37.386.000 | |||||
| Període històric | |||||
| Cop d'estat | 2 de desembre de 1851 | ||||
| Constitució | 14 de gener de 1852 | ||||
| Guerra francoprussiana | 19 de juliol de 1870 | ||||
| Batalla de Sedan | 1 de setembre de 1870 | ||||
| Proclamació de la república | 4 de setembre de 1870 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
| Emperador dels francesos | |||||
| • 1852-1870: | Napoleó III | ||||
| Cap de gabinet | |||||
| • 1852–1869: | Vacant | ||||
| • 1869–1870: | Émile Ollivier | ||||
| • 1870: | Charles Cousin-Montauban | ||||
-2.svg)
Lluís Napoleó Bonaparte, fill de Lluís Bonaparte i, per tant, nebot de Napoleó, es presenta a les primeres eleccions amb sufragi universal masculí que se celebrà a França el 1848. Obtingué una aclaparadora victòria, i es convertí en el primer president de la Segona República Francesa gràcies al suport de la població catòlica camperola.
Durant els tres anys que va durar el seu mandat va tramitar lleis com la llibertat d'ensenyament –la qual cosa no va deixar satisfets als catòlics extremistes perquè donava el monopoli d'atorgar títols a la universitat estatal–, la llei electoral –que no violava el sufragi universal però perjudicava als obrers, ja que per votar en un municipi s'hi havia d'haver-hi residit durant tres anys– o la llei de premsa, que imposava límits a la llibertat d'expressió.
Els problemes arribaren al final del seu mandat, ja que no podia ser reelegit. Així, el 2 de desembre de 1851 donà un auto-cop d'estat, amb el suport de la població francesa, i instituí el Segon Imperi Francès. Va trobar molt poca resistència entre els diputats; l'únic focus de resistència aparegué a París i els seus voltants, però no va ser gran cosa.
L'establiment d'un nou imperi va ser aprovat per un plebiscit en el que es va demanar al poble que donés el seu suport. A partir d'aquí hi va haver una gran repressió sobre els grups opositors.
Igual com va succeir amb el Primer Imperi, aquest va ser impulsat i recolzat per una bona part de l'opinió pública. Per mantenir-lo calia imposar una autoritat més forta, pel qual ràpidament Napoleó III convertí el seu govern en un règim autoritari amb el suport de l'exèrcit, que havia perdut bona part de les seves idees liberals i volia títols i compensacions, entre altres coses.
També el recolzà la burgesia, que valorava més el nou ordre social establert així com la prosperitat econòmica de la conjuntura internacional. L'església fou el tercer bloc de suport, que així veia afavorida una nova aliança reflectida en el pressupost destinat al clericat i a les escoles religioses.
Durant el Segon Imperi es produí un fort desenvolupament dels mitjans de transport, així com una bonança econòmica. S'incrementa la xarxa bancària i es firma un tractat lliurecanvista amb Anglaterra el 1860 que fomenta el comerç internacional.
Al sud-est d'Àsia, després de la primera Guerra de l'Opi es va establir una base naval a Canton i el 1849 es va obtenir la concessió francesa de Xangai, un protectorat sobre Cambodja el 1863 i el control francès sobre Cotxinxina, la part més meridional de l'actual Vietnam, incloent-hi Saigon el 1867. La colònia de Nova Caledònia, es va establir en 1853,[1] i es van incorporar els grups d'illes diferents que componen la Polinèsia Francesa.
La segona guerra de la independència italiana de 1859 va enfrontar al Segon Imperi Francès i el Regne de Sardenya-Piemont amb l'Imperi Austríac, i es va tancar amb el Tractat de Zuric el novembre, pel qual els Habsburg van cedir la Llombardia a França,[2] la qual la va cedir a la casa de Savoia. Àustria conservà el Vèneto, el Trentino, el Tirol del Sud, el Friül - Venècia Júlia i les fortaleses de Mantova i Peschiera. Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.[3]
La davallada començà cap al 1860 per mesures de política interna, ja que encara que tenien el suport dels republicans i els obrers, xocaven amb els catòlics i la burgesia financera; a més, la política exterior va tenir una sèrie de fracassos importants.
També es considera que el declivi de l'imperi s'inicià amb l'expedició a Mèxic que intentava establir un protectorat de tipus colonial, ja que allà l'imperi va sofrir la seva primera derrota militar des de la batalla de Waterloo; va ser el 5 de maig de 1862, a la batalla de Puebla davant les tropes mexicanes, per la qual França patiria l'escarni a Europa. Els francesos es van veure obligats a abandonar la prova després de la fi de la Guerra Civil Americana, quan el president dels Estats Units, Andrew Johnson, va invocar la Doctrina Monroe i la intervenció francesa va culminar amb l'execució de Maximilià el 1867. Aparegueren també problemes a Itàlia, i en la terrible guerra francoprussiana de 1870 Napoleó III va ser derrotat totalment.
Les derrotes es van produir per falta d'un exèrcit preparat així com d'aliats, igual com per les contradiccions de la política de Napoleó III, que estava en contra de les unificacions i en contra d'Europa. El cas és que, el 1870, Napoleó capitulà a Sedan i va ser fet presoner.
A partir d'aquí s'establí un govern provisional per part de les autoritats legals de l'Imperi, però el sector republicà envaí l'Assemblea i proclama la Tercera República Francesa el 1870.
Casat amb Eugènia de Montijo, comtessa de Teba, una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola, Napoleó III va tenir un fill, Eugène Bonaparte (1856-1879), que a la seva mort es va convertir en cap de la família i va ser anomenat pels seus partidaris Napoleó IV.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
