Sedasser

Un sedasser o sedassaire era la persona que fabricava o venia sedassos.

Sedasser

Tipus d'ocupació	professió

Sedasser treballant en el seu obrador. Gravat de 1568.

En algunes contrades els sedassers, a més de sedassos, fabricaven manxes petites per a focs casolans, galledes de fusta, mesuradors d'àrids i altres peces petites de fusta.^[1]

Història

L'ús de sedassos és molt antic i pot remuntar-se a èpoques prehistòriques. Una de les aplicacions principals dels garbells fou el tamissat de les farines de cereals. En la Roma clàssica hi havia la “criba excussoria” i la “criba pollinaria”. Els gals empraren crins de cavall per a fer tamissos i els hispans fibres de lli.^[2][3][4] Els egipcis usaven papir.^[5]

Productes fabricats

Els sedassos per a porgar materials granulats o pólvores poden presentar-se en formes diferents, adoptant dimensions variades i emprant materials diversos.

Els sedassos més populars en èpoques preindustrials acostumaven a ser de forma circular i estaven constituïts per un cèrcol de fusta prima i corbada que subjectava (i mantenia en forma plana) un sedàs pròpiament dit. En forma resumida: un sedàs estava format per una riscla^[6] circular de fusta i una malla més o menys atapeïda.^[7]

Sinònims

Al costat de sedàs, hi ha alguns termes sinònims o relacionats: erer^[8] garbell,^[9] porgador,^[10][11] crivell, cernedor, cernedora, juller, passador, passadora, tamís, triapedres...

• 
  Garbell al museu Etnològic del Castell de Guadalest
• 
• 

Documents

• 1292. “Saacier” francès antic. Livre de la taille de Paris.^[12]
• 1378. Data de l'obra anomenada La Sedacina, de Guillem Sedacer. En aquest cas el que es documenta és el cognom Sedacer o Sedasser, que indica l'existència prèvia de l'ofici. (Vegeu Vidre català).^[13]
• 1399. " Un triapedres de gerp...".^[14]
• 1402. Un sedasser, Pasqual, és esmentat en la compra-venda de dos sedassos a València.^[15]
• 1415. "Sedacer".^[16]
• 1495. Garbell en una metàfora.^[17]
• 1557. “Setaccio”, sedàs en italià.^[18]
• 1585. Obligació de vendre els cereals porgats per dos sedassos, a Barcelona.^[19]
• 1702. Garbells per pólvora a Anglaterra.^[20]
• 1857. Porgat de la farina mineral per a obtenir plata.^[21]

Referències

1. Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: B-E. en la Librería Española, 1857, p. 3–.
2. Johann Beckmann. A History of Inventions, Discoveries, and Origins. H.G. Bohn, 1846, p. 161–.
3. Diario curioso, erudito, economico y comercial. Imp. de Manuel Gonzalez, 1786, p. 253–.
4. Johann Hering. De Molendinis, eorumque jure, quem ex jure publico ac privato. Typis Wechelianis apud Danielem & Davidem, 1625, p. 1–.
5. Rafael Rodriguez Mohedano; Pedro Rodriguez Moehedano Historia literaria de Espana, por R. y P. Rodriguez Mohedano. [With] Apologia del, 1772, p. 311–.
6. DCVB: Riscla.
7. Butlletí de dialectologia catalana / publicat per les Oficines del Diccionari de la Llengua Catalana. Vol. 16. Institut d'Estudis Catalans, p. 24–. GGKEY:LYT8K32XHPD.
8. DCVB: Erer.
9. Ramón Cabrera. Diccionario de etimologías de la lengua castellana, publ, por J.P. Ayegui, 1837, p. 332–.
10. Núria Vilà. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 133–. ISBN 978-84-7283-184-1.
11. Capitols per lo exercici de la jurisdicció del Magnifich Mostesaph decretats per Su Illustrissima del Señor Virrey á XXXI agost de MDCLXXVIII a petició de Su Señoria dels Ilustres ... Jurats de la Universidat, Ciutat y Regne de Mallorca: van añadits á la fi varios autos del Real Acuerdo y altres providencias. corregits y reimpresos en la Imprenta Real, 1796, p. 40–.
12. Nouvelle revue d'onomastique. Société française d'onomastique, 1999.
13. Fèlix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes: y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 596–.
14. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 135–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL.
15. Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 53–. ISBN 978-84-370-8713-9.
16. Josep Martines. L'anomenat lo neutre: l'expressió de l'abstracció en català, una aproximació diacrònica. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 168–. ISBN 978-84-9883-288-4.
17. Ludolf. Lo Quart del Cartoxa. P. Hagenbach i L. Hutz, 1495, p. 82–.
18. Girolamo Ruscelli. I secreti ...; opera in questa seconda editione dall'autor ricorretta e migliorata (etc.). Comin da Trino, 1557, p. 1–.
19. Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias Históricas Sobre La Marina Comercio Y Artes De La Antigua Ciudad De Barcelona. De Sancha, 1779, p. 1–.
20. The History of the Royal Society of London for the Improving of Natural Knowledge. 2. Ed. Scot, 1702, p. 282–.
21. Mariano Eduardo de Rivero y Ustáriz. Colección de memorias científicas, agrícolas é industriales, publ. en distintas épocas, 1857, p. 16–.