Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
Scalable Vector Graphics (SVG, en català gràfics vectorials escalables) és una família d'especificacions d'un format de fitxer basat en XML per descriure gràfics vectorials bidimensionals, tant estàtics com dinàmics (p. ex. interactius o animats).
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | vector graphics file format (en) , aplicació XML i família de formats de fitxer |
---|---|
Extensió | svg i svgz |
MIME | image/svg+xml i image/SVG |
Magic number | <?xml version="1.0" encoding="UTF-8" standalone="no"?> <svg |
Desenvolupador | World Wide Web Consortium |
Versió inicial | 1998 |
Extensió de | Extensible Markup Language |
Més informació | |
Stack Exchange | Etiqueta |
Wiki del format de fitxer | Scalable_Vector_Graphics |
LocFDD | fdd000020 |
Lloc web | w3.org… |
L'especificació de SVG és un estàndard obert que ha estat en desenvolupament pel World Wide Web Consortium (W3C) des de 1999.
Les imatges SVG i els seus comportaments es defineixen en arxius de text XML. Això significa que dins aquests es pot cercar, indexar, escriptar i, si es necessita, poden ser comprimits. Ja que són arxius XML, les imatges de SVG es poden crear i editar amb qualsevol editor de text, però també hi ha disponibles programes de dibuix especialitzats basats en SVG.
Tots els navegadors web moderns essencials, donen suport i renderitzen SVG de forma directa. Microsoft Internet Explorer (IE), ho fa des de la versió 9.
SVG ha estat en el desenvolupament des de 1999 per un grup d'empreses dins del W3C després que els estàndards Llenguatge de Marcatge de Gràfics de Precisió (PGML) - desenvolupat a partir de PostScript d'Adobe - i llenguatge de marcatge vectorial (vml) - desenvolupat a partir del Microsoft RTF - fossin enviats a W3C el 1998. SVG va agafar experiència dels dissenys d'aquells dos formats.
SVG permet tres tipus d'objectes gràfics: Gràfics vectorials, gràfics raster i text.
Els objectes gràfics es poden agrupar, se'ls pot donar estil, transformar, i compondre a objectes prèviament renderitzats. SVG no dona directament suport als z-index[1] que separa l'ordre de dibuix de l'ordre al document, a diferència d'alguns altres llenguatges de marcatge vectorials com VML. El text pot estar dins qualsevol Espai de noms XML adequat a l'aplicació, que millora les capacitats de cerca i accessibilitat dels gràfics de SVG. L'estandar tret inclou transformacions niades, clipping paths, màscares alfa, efectes de filtre, objectes plantilla i extensibilitat.
Des de 2001, l'especificació de SVG s'ha actualitzat a la versió 1.1 (Recomanació actual) i 1.2 (encara una Esborrany). La Recomanació SVG Mòbil introduïa dos perfils simplificats de SVG 1.1, SVG Basic i SVG Tiny (SVG Minúscul), pensat per a mecanismes amb capacitats computacionals i de representació a la pantalla reduïdes. SVG Tiny més tard es convertia una recomanació autònoma (versió 1.2 actual) i la base per a SVG 1.2. A més a més a aquestes variants i perfils, l'especificació SVG Print (encara un esborrany) conté directrius per a documents SVG 1.2 imprimible i SVG Tiny 1.2.
L'element Canvas en HTML5 proporciona un enfocament una mica diferent al render de gràfics dinàmics a HTML. Però no té en compte els renders d'elements estàtics, i els elements dibuixats no són identificables d'una manera parescuda a la del DOM.
Mentre que és principalment designat com a llenguatge d'etiquetes de gràfics vectorial, l'especificació també està dissenyada amb les capacitats bàsiques d'un llenguatge de descripció de pàgina (PDL), com el PDF d'Adobe. Conté provisions per gràfics rics, i és també compatible amb CSS per definir l'estil. És, a diferència de XHTML i XSL-FO, el propòsit principal del qual és la comunicació de contingut, no presentació, i per tant especifiquen objectes per ser mostrat però no on posar tals objectes. Al contrari, SVG és un PDL ideal per a usos orientats a la impressió, ja que conté tota la funcionalitat necessària per posar cada que posi cada glif i imatge en una localització escollida de la pàgina final.[2] Un subconjunt de SVG molt més especialitzat cap a la impressió (SVG Print, creat per Canon, Hewlett-Packard, Adobe i Corel) és actualment un esborrany en procés de la W3C.[3]
Els dibuixos SVG poden ser dinàmics i interactius. Les modificacions basades en el temps als elements es poden descriure en SMIL, o poden ser programades en un llenguatge de scripting (p. ex., ECMAScript o JavaScript). El W3C explícitament recomana SMIL com l'estàndard per a l'animació en SVG.[4] Un conjunt ric de manejadors d'events com onmouseover i onclick poden ser assignats a qualsevol objecte gràfic SVG.
Les imatges SVG, que són XML, contenen nombrosos fragments de text repetits i són així especialment aptes per a la compressió amb gzip, encara que altres mètodes de compressió es poden utilitzar eficaçment. Una vegada que una imatge de SVG ha estat comprimida per gzip, pot ser referida com a imatge "SVGZ", amb l'extensió corresponent de nom d'arxiu. L'arxiu resultant pot ser tan petit com un 20% de la mida original.[5]
SVG va ser desenvolupat pel grup de treball d'SVG del W3C començant el 1998, després que Macromedia i Microsoft presentessin VML mentre que Adobe Systems i Sun Microsystems presentaven un format que competia amb l'anterior conegut com PGML. El grup de feina era presidit per Chris Lilley del W3C.
L'estandard MPEG-4 Part 20 - Lightweight Application Scene Representation (LASeR, en català "representador de escènes d'aplicacions lleuger") i el Simple Aggregation Format (SAF, en català "format d'agregació simple) estan basats en SVG Tiny.[10] Va ser desenvolupat per MPEG (ISO/IEC JTC1/SC29/WG11) i publicat com SO/IEC 14496-20:2006.[11] Les capacitats SVG són realçades en MPEG-4 Part 20 amb trets clau per a serveis mòbils, com a actualització dinàmica, codificació binària, i bona representació de les fonts.[12] SVG va ser també acollit a MPEG-4 Part 11, en el format MPEG-4 Textual Extensible (XMT) - una representació textual del contingut multimèdia de MPEG-4, emprant XML.[13]
A causa de demanda d'indústria, dos perfils mòbils s'introduïen amb SVG 1.1: SVG Tiny (SVGT) i SVG Basic (SVGB). Aquests són subconjunts de l'estàndard SVG sencer, principalment destinat a agents d'usuari amb capacitats limitades. En particular, SVG Tiny era definit per a mecanismes mòbils altament restringits com telèfons mòbils, i SVG Basic era definit per a mecanismes mòbils de més alt nivell, com PDAs.
El 2003, el 3GPP adoptava SVG Tiny com el format obligatori per a gràfics vectorials per als telèfons de nova generació. SVGT és el format de gràfics vectorial exigit i el suport de SVGB és opcional per a Servei de Missatgeria Multimèdia (MMS) i flux de commutació de paquets (PSS).[14][15][16] Va ser més tard afegit com format exigit per a gràfics vectorials en 3GPP IP Multimedia Subsystem (IMS).[17] Cap perfil mòbil inclou suport per al DOM sencer, mentre només SVG Basic té suport opcional per a scripting, però ja que són subconjunts plenament compatibles de l'estàndard la majoria dels gràfics de SVG encara poden ser renderitzats per mecanismes que només donen suport al profiles mòbils.[18]
SVGT 1.2 afegeix un microDOM (μDOM), deixant totes les necessitats mòbils ser satisfetes amb un perfil únic.
L'especificació de SVG 1.1 defineix 14 àrees funcionals importants o conjunts:[7]
black
(negre) o blue
(blau), en hexadecimal com #2f0
o #22ff00
, en el decimal com rgb
(255,255,127) o com percentatges de la forma rgb
(100%,100%,50%).[21]text
.L'ús de SVG a la web encara és limitat per la manca de suport a Internet Explorer, que és (al Maig de 2010) el navegador més àmpliament utilitzat. La versió més estesa d'I.E. (versió 8) no dona suport a SVGs,[34][35] No obstant això, IE9 (llançat el 14 març 2011) és compatible amb el conjunt de característiques bàsiques de SVG.[36] Molts llocs web en els quals les imatges són SVG, per exemple Viquipèdia, també proporcionen les imatges en un format raster, automàticament per negociació de contingut HTTP o permetent a l'usuari directament escollir l'arxiu.
En 2009, tots els navegadors importants, i molts navegadors menors, ja tenien algun nivell de suport a SVG, amb l'excepció d'Internet Explorer. Les implementacions d'altres navegadors no són encara completes. A partir de 2010, només l'Òpera, Safari i Google Chrome donaven suport inclusió via l'element de HTML <img>. A Mozilla Firefox i alguns altres navegadors que poden mostrar gràfics SVG actualment s'han d'incrustar amb els elements <object> o els elements <iframe> per mostrar-los integrats amb planes web HTML.[37] Tanmateix, les imatges de SVG es poden incloure en pàgines de XHTML emprant XML namespaces.[38]
Tim Berners-Lee, l'inventor de la web, ha estat crític amb Internet Explorer per no donar suport a SVG.[39] Tots els navegadors gràfics que es suporten a Linux i a Macintosh ja tenen algun nivell de suport de SVG.
Hi ha uns quants avantatges al suport natiu i complet: no es necessiten plugins, els SVG es poden barrejar lliurement en un altre contingut en un únic document, i el render i scripting es tornen considerablement més fiables.
Gràfics vectorials SVG realitzats amb Inkscape, un editor de codi lliure:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.